dilluns, 17 de febrer de 2014

Merda guai

Fa uns mesos vaig escriure un post bastant depressiu. Però un post gens allunyat de la realitat: estava bastant fotut. És cert que quan passa el temps veus que les coses es relativitzen, que ni tot és tan positiu, ni tot tan negatiu.

I... tot d'una, alguna cosa fa clic. Quelcom dins teu se n'adona que tot ha canviat i que tot canviarà. I de sobte veus que apareixen noves persones, nous camins, nous objectius. Que tot i que avançaves pel camí ho feies d'esquena, i te n'adones que el millor és girar i caminar endavant. Tothom sap que anar d'esquenes dins d'un tren mareja un xic més que mirant endavant.

Em desperto, i tot i que pugui ser un dia de merda, serà un dia de merda guai. M'adormo i penso que ha estat un bon dia, encara que hagi estat de merda, perquè hauria estat de merda guai.

Ho explicaré. Ho acabo explicant tot, i sempre me'n sento orgullós. Rebuscar en aquest bloc m'agrada. I qui el llegeixi em coneixerà molt millor. I quan me'l llegeixo jo, em conec millor.

PD: Potser no escriuré més de cinema, me n'he avorrit. No del cinema, sinó d'escriure sobre ell. Fins i tot em donen ganes de borrar totes les entrades cinèfiles que he fet.