Joc de l'any 2010 (Alemanya)

El "Joc de l'any" és un premi que es dóna als jocs de taula any rere any. Tot i que pot ser que, per a molts jugadors, el "Joc de l'any" no sigui el millor joc, acostuma a apropar-se força. Els jocs premiats porten un distintiu a la capsa (bastant vistós) fent saber el seu èxit.

Però això de "Joc de l'any" comporta un petit problema: cada país té el seu "Joc de l'any". El premi que té més prestigi és l'alemany (i el de França déu n'hi dó). També hi ha el "Joc de l'any" espanyol, però fa pocs anys que funciona.

La qüestió és que avui s'ha donat a conèixer el guanyador dels "Spiel des Jahres 2010" ("Joc de l'any" d'Alemanya), un premi que es dóna des del 1979.

El joc guanyador ha estat el Dixit, un joc molt familiar i molt vistós.


Els altres jocs nominats han estat:

- A la carte
- Fresco
- Identik
- Roll Through the Ages - La Edad de Bronce

Els últims anys donen un premi a especial a algun altre joc, que pel que sigui, no ha pogut participar. Aquest any, han donat un premi especial al joc Un mundo sin fin.

Alguns dels premiats com a "Joc de l'any" alemany d'altres anys han estat:

2009: Dominion
2008: Keltis
2007: Zooloretto
2004: Aventureros al tren
2003: Alhambra
2001: Carcassonne
1995: Los Colonos de Catán
1980: Rummikub

I s'han donat com a premis especials (entre d'altres):

2008: Agricola (Millor joc complex)
2006: Caylus (Millor joc complex)

Per veure tota la llista, cliqueu aquí.



Pel que fa al "Joc de l'any" espanyol, cal dir que és un premi que es dóna des de 2005 i que acostuma a encertar bastant (pel meu gust).

2009: Dixit
2008: Agricola
2007: Los Pilares de la Tierra
2006: Exploradores
2005: Aventureros al tren

Homenatge a Perdidos

Recomano llegir aquest post amb aquesta banda sonora de Michael Giacchino, oscaritzat per fer-nos emocionar amb Up.

Per mi, la sèrie Perdidos va acabar aquest divendres, quan vam veure l'últim capítol. I sí, jo he vist "Perdidos" i no pas "Lost". De fet, sóc dels pocs que porto 6 anys veient la sèrie, ja que molta gent s'ha enganxat més tard, fent maratons per empassar-se temporada rere temporada (que és el que faig jo amb les altres sèries). Per cert, aquest post no conté spoilers. "Spoiler", una altra paraula que ha posat de moda aquesta sèrie.

És una sèrie que ha creat un estil propi i ja n'és un referent quan es parla d'altres sèries. L'addicció que creen els seus misteris provocant que l'espectador vulgui veure el següent capítol és l'essència de la sèrie (en origen). Perquè, qui hagi vist aquesta sèrie, sabrà que la 1a temporada i les següents no tenen res a veure i és que només començar la 2a temporada (una de les meves preferides) s'enrevessa tota la trama.

Una altra de les claus de Perdidos en són els personatges. En primer lloc, perquè n'hi ha molts (a mesura que avancem per la sèrie en coneixem més i més). Després, perquè cadascun d'ells té una personalitat molt especial, tota una gamma de persones ben diferents, provocant que ens sentim identificats en uns personatges o en uns altres. Una cosa a tenir en compte és que els personatges evolucionen: el que pensen o fan al principi de la sèrie poc té a veure amb com es comporten cap el final. I per últim, una de les coses que els amants de Perdidos sempre recordaran són les històries que tenen els personatges darrere, que coneixem a través de mil jocs en el temps que ens ofereixen els guionistes.


Un altre tema que destaco de Perdidos és la seva capacitat per a crear icones. Amb això em refereixo a fets, frases, objectes, etc. que es fan insígnies de la sèrie. Els que l'heu vist segur que recordareu tot això.

- els números (4, 8, 15, 16, 23, 42)
- l'ós polar
- el símbol Dharma
- la frase "vivir juntos, morir solos"
- la guitarra d'en Charlie
- les pedres blanques i negres
- la frase "no me digas lo que no puedo hacer"
- la foto d'en Desmond
- el bastó d'Eko
- el comptador 108
- l'avionet de la Kate
- la furgoneta
- la figura de la Verge
- els ganivets
- la mà d'en Charlie ("a través del vidre" i les venes "fate" dels dits)
- la carta de Sawyer
- l'estadi on Jack corre

I d'altres menys importants, però presents en la memòria:

- les ampolles d'aigua Oceanic
- les ulleres i el bolso d'en Ben
- el tennis taula i el golf
- les primeres imatges d'episodis amb els ulls dels protagonistes
- les ulleres del Sawyer
- el discman d'en Hurley
- el pot de "mantega de cacauet" d'en Charlie i la Claire
- els snacks Apollo
- la corbata d'en Faraday
- els sobrenoms d'en Sawyer
- la caputxa d'en Charlie
- els conills
- la llista de "Grans èxits" d'en Charlie
- la cançó "Make Your Own Kind of Music"
- els diamants

De fet, n'hi ha tants que us engresco a afegir-ne algun més als comentaris.

Una recomanació per als que hagin vist la sèrie SENCERA (ara explico perquè "sencera") i tinguin qualsevol dubte sobre qualsevol aspecte de Perdidos (un personatge, un capítol, un fet,...) és consultar la Lostpedia, una wiki de Perdidos que és tan completa que caureu de cul. No només t'expliquen perfectament qualsevol cosa, sinó que en descobreixes de noves, com ara personatges que surten varis cops sense que te n'adonis o bé teories sobre els petits detalls que la sèrie mai ha resolt. Dic això de veure la sèrie "sencera" perquè consultar la Lostpedia podría desvetllar algun dels successos que encara no hagin passat.

Amb tot això també vull dir que és una sèrie imprescindible: s'ha de veure. No ho dic pel fet que l'hagi vist una gran part de la població sinó perquè veure-la ens farà disfrutar de mil històries i misteris inoblidables. Quants cops quedaràs amb la boca oberta quan acabi un episodi?

Bad robot!

Juliol al cinema

Divendres, 2 de juliol de 2010

Madres & hijas: Drama. Info. Tràiler.

Dijous, 8 de juliol de 2010

Shrek, felices para siempre: Animació. Info. Tràiler.

Divendres, 16 de juliol de 2010

Noche y día: Acció. Info. Tràiler.
London River: Drama. Info. Tràiler.

Dimecres, 21 de juliol de 2010

Toy story 3: Animació. Info. Tràiler.

Divendres, 23 de juliol de 2010

Las vidas posibles de Mr. Nobody: Ciència ficció. Info. Tràiler
Sunshine cleaning: Comèdia. Info. Tràiler

Notes: Totes les pel·lícules esmentades són simplement una guia de les pel·lícules que a priori semblen importants. Això vol dir que potser me'n deixo alguna. També vol dir que potser alguna de les que he posat és una kk. Les pel·lícules verdes són les que recomanaria anar a veure (a priori). Això no vol dir que les verdes siguin bones. Això no vol dir que les taronges siguin dolentes, fins i tot poden ser millors que les verdes. És possible que durant el mes canviï la llista o els colors. A la dreta hi ha un enllaç sempre disponible a aquesta llista.

E-mails sense resposta

L'espècie humana pot tenir dubtes, suggerències, preguntes, curiositat davant de qualsevol cosa. Per això, la majoria d'empreses té un pla de servei d'atenció al client. Així que si tens una queixa o dubte, t'hi poses en contacte i et diran la seva. Però això no és tan fàcil.

Des que el telèfon s'ha anat substituïnt per altres tipus de comunicacions, l'atenció al client ha passat a un segon pla. Les empreses, però, no se n'adonen que oferir aquest servei és clau pel seu negoci.

I jo per què dic tot això? Doncs perquè em foto un fart d'escriure correus electrònics que no em respon ningú. Per exemple, fa poc vaig tenir un dubte sobre un producte concret de l'FNAC que venen per la seva web. Dubte escrit al correu electrònic que donen de contacte. Resposta? Cap. I a l'FNAC (mai diré la FNAC!) ja en porto uns quants. També recordo haver escrit a la secció d'Imatge del Mediamarkt de L'Hospitalet (a la seva web et donen l'oportunitat d'escriure un correu a qualsevol secció de qualsevol Mediamarkt). Jo volia saber si ja els havia arribat un aparell de TDT concret. Resposta? Cap. Dies després vaig anar al Mediamarkt a esbrinar si havia arribat el producte o no. Havia arribat? No. Li dic al venedor de la secció que vaig enviar un correu a la seva secció. Cara d'interrogant. "No mirem mai el correu". Molt bé. Em pagaran el temps perdut? Tampoc.

Senyors/es de negocis: que no veieu que S'HA DE CONTESTAR als correus? Per què serveix deixar com a contacte un correu electrònic si no l'utilitzen? No l'obren? No llegeixen els correus? Què passa?

I llavors hi ha els que no són empreses: gent que coneixes, que li veus la cara. Però tampoc contesten! Quant costa enviar un correu electrònic?

- Ja em passaràs les fotos, no?
- Sí, sí.


I una merda! Quants megues hauria de tenir ocupats i no ho estaran mai? Per què jo et vaig passar les fotos i tu a mi no?

Tinc el pebrots que m'exploten ja!

Per sort, les empreses joves que estan germinant ara estan molt pendents de les noves tecnologies i, davant d'això, saben que mantenir una bona atenció al client és terreny guanyat a la competència. Tothom n'hauria d'aprendre.

Si l'encerto l'endevino

He posat aquest títol i ja em veig tothom buscant el meu bloc pel programa aquell que presentava el "Sr. Bachs". Bé, sí que té certa relació. Remenant coses velles, he trobat uns fulls plens de jeroglífics per a un concurs de l'escola. Aleshores em van semblar molt difícils, i encara hi ha uns quants que no en sé trobar la resposta. Aviam si algú s'atreveix a dir-ne algun!

He posat les solucions en un comentari!

Lipdubs 3: UVIC, UPF, UEP (Polònia) i de viatge per Barcelona

Això dels lipdubs s'està posant de moda i ja s'han apuntat moltes més universitats.

En primer lloc, la Universitat de Vic (UVIC) ha fet el seu propi lipdub fa 3 setmanes i ja té 350.000 visites (en bona part per la promoció, tot s'ha de dir). Ha quedat prou bé, tot i que és un lipdub amb talls (i, per tant, no és un lipdub). El millor detall, per mi, el pilar de 4 fet pels Emboirats de la Universitat de Vic. Aquest n'és el resultat:

I un missatge d'agraïment pels participants del lipdub de la UVIC:

Tot just avui dimecres s'ha presentat el lipdub de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en el que, segons ells, hi surten 1200 persones. Torna a no ser un lipdub pur i dur (hi ha talls!).

Un dels lipdubs on s'han evocat més diners, però també qualitat és el d'una universitat polaca. Junt amb el del Quebec, és dels millors que he vist:

I, per últim, un vídeo que té poc a veure amb els lipdubs tot i que en tingui coincidències. Es tracta d'un vídeo fet un grup d'amics que van viatjar a Barcelona i mitjançant talls han confeccionat un lipdub. Una molt bona idea!

Jocs de taula: Agricola (ressenya)

Descripció

Posició al rànquing BGG: 2
Nota mitja BGG: 8,27
Número de jugadors: 1-5 jugadors
Duració: 30 minuts per jugador
Idioma: Castellà
Preu: 50-55€
Any: 2007


Agricola és un joc en el que cada jugador ha de crear una granja des de zero. Això s'aconsegueix realitzant diferents accions al llarg de 14 rondes. Cada jugador comença amb una cabanya de fusta i dos membres de la família. Per cada ronda els jugadors podran fer tantes accions com membres de la família tinguin. Quines són aquestes accions? Doncs moltes: recollir materials (fusta, jonc, tova i pedra), construir habitacions, llaurar i sembrar camps (amb cereals o hortalisses), reformar la cabanya (de fusta a tova, de tova a pedra), ampliar la família, vallar parcel·les, criar animals (ovelles, senglars i vaques), construir estables, enfornar pa, comprar adquisicions majors (10 diferents: cuina, ebenisteria, terrisseria, pou, etc). En 6 ocasions durant el joc, els jugadors hauran de fer la collita i això implica fer 3 coses: recol·lectar allò que tenim sembrat, alimentar la família i procrear els animals. Cadascuna de les millores que podem fer a la granja té una puntuació i qui al final de la partida en tingui més guanya.


Però l'Agricola no acaba aquí. La versió del joc que he explicat és la "familiar", la més simple. El joc es complica un xic més amb la versió "avançada" (la més normal), que incorpora dues novetats: es poden aprendre oficis i es poden obtenir adquisicions menors. Ambdues ofereixen avantatges als jugadors (pagant un cost). Agricola també permet una versió per a jugar en solitari (cal arribar a una determinada puntuació durant 8 partides).

Va ser premiat com a "Joc de l'any 2008" a Espanya.

Valoració

L'Agricola ofereix un gran ventall de possibilitats per a fer la teva granja. No només per la quantitat d'accions que es poden dur a terme sinó per les 308 cartes que incorpora al joc la versió "avançada", que ofereixen als jugadors una infinitat de combinacions possibles, fent cada partida diferent.

Una altra de les gràcies del joc és que manté tensió durant la partida. Això és degut a la necessitat d'aconseguir menjar per alimentar la família. El menjar es força escàs i és una de les claus per a fer un bon joc. També es crea tensió al recollir materials del tauler: els materials es van acumulant cada ronda i quan penses que tens l'oportunitat d'agafar-los te'ls prén un altre jugador! Això et fa replantejar l'estratègia bastant sovint. És pràcticament l'única forma de puteig entre jugadors, tot i que el 90% dels cops serà sense voler (però sempre pot ser útil treure-li els materials a algú per a que no pugui fer una acció). Per combatre això, durant la partida hi ha una lluita interessant per la peça de jugador inicial (que indica qui escull primer les accions que fa).


També cal destacar la igualtat que es manté entre els jugadors fins al final. Fins quasi el final, tots els jugadors mantenen un nivell semblant (un potser s'ha dedicat més als animals, l'altre al camp i l'altre a millorar la cabanya) i tots tenen possibilitats de guanyar (o més ben dit, ningú es destaca). A més a més, és pràcticament impossible dur el compte dels punts durant la partida (la puntuació de cada jugador es recompta al final) i això fa que es mantingui força l'incògnita de si un jugador ho està fent millor que un altre.

És un joc molt adaptable al nombre de jugadors. Si juguen 2 jugadors, les accions possibles són les que hi ha impreses al tauler, però si juguen 3, 4 o 5 jugadors s'afegeixen unes accions suplementàries. Fins i tot, d'aquesta manera, una partida amb 3 persones o una amb 4 seran un xic diferents.

El millor:

- Alta rejugabilitat. Cada partida és diferent i hi ha un munt de combinacions.
- L'ambientació i els components.
- Molt adaptable al nombre de jugadors.
- Agrada a tothom.

El pitjor:

- Baixa interacció entre els jugadors. Tot i que la interacció a l'Agricola és bàsica, el joc ofereix pocs moments de puteig entre jugadors. Tot i això, és només un petit problema.
- L'alt preu. Tot i que el preu és molt alt (55€), s'ho fa valer per dos motius: la quantitat de materials i l'alta rejugabilitat.

Anunci de Levi's

Un dels anuncis que van fer ja un grapat d'anys però que mai m'he tret del cap: