dimarts, 30 de novembre de 2010

Teatro del bueno

Ja fa temps que sentim això de "Mourinho vete al teatro", però em sorprèn veure que molta gent no recorda com va sorgir.

Tot va passar en un Chelsea-Barça del 22 de febrer de 2006, el partit d'anada de vuitens de final de la Champions. L'equip de Frank Rijkaard s'enfrontava al de Mourinho.

Minut 35 del partit i passa això (minut 1:20 del vídeo). Del Horno és expulsat. Finalment, el Barça guanya el partit amb un 1-2.

A la roda de premsa, Mourinho la va deixar anar. Extret textualment d'aquí: "Vamos a retirar la roja a del Horno?, ¿No le suspendemos?, ¿puede jugar en Barcelona? Pase lo que pase, el resultado no cambia. O, ¿vamos a suspender a Messi por hacer teatro? Ha hecho teatro. Catalunya es un país de cultura y sabéis lo que es teatro del bueno, teatro de calidad. Yo he ido al teatro en Barcelona y puedo asegurar que es del bueno. Pueden castigarle con un partido de suspensión para que el niño aprenda, mejor que no aprenda porque sabe mucho. La cuestión es que el resultado final no lo cambian.".

Només he pogut trobar un petit fragment del que va dir, en aquest vídeo (últims 10 segons).

Al partit de tornada, amb resultat de Barça 1 - Chelsea 1, es pot sentir per primer cop:

dissabte, 27 de novembre de 2010

Desembre al cinema

Divendres, 3 de desembre de 2010

Biutiful: Drama. Info. Tràiler.
Neds: Drama. Info. Tràiler.

Divendres, 17 de desembre de 2010

Balada triste de trompeta: Comèdia dramàtica. Info. Tràiler.

Dimecres, 22 de desembre de 2010

El discurso del rey: Drama. Info. Tràiler.

Dimecres, 29 de desembre de 2010

The tourist: Drama d'intriga. Info. Tràiler.
La llave de Sarah: Drama. Info. Tràiler.


Notes: Totes les pel·lícules esmentades són simplement una guia de les pel·lícules que a priori semblen importants. Això vol dir que potser me'n deixo alguna. També vol dir que potser alguna de les que he posat és una kk. Les pel·lícules verdes són les que recomanaria anar a veure (a priori). Això no vol dir que les verdes siguin bones. Això no vol dir que les taronges siguin dolentes, fins i tot poden ser millors que les verdes. És possible que durant el mes canviï la llista o els colors. A la dreta hi ha un enllaç sempre disponible a aquesta llista.

dijous, 25 de novembre de 2010

Jocs de taula: Mr. Jack en Nueva York (ressenya)

Descripció

Posició al rànquing BGG: 196
Nota mitja BGG: 7,79
Número de jugadors: 2 jugadors
Duració: 30 minuts
Idioma: castellà, tot i que és independent de l'idioma.
Preu: 27-30€
Any: 2009


Mr. Jack en Nueva York és un joc de deducció per a 2 jugadors. Un dels jugadors representarà Jack l'esbudellador, amagat en una de les 8 possibles identitats. Jack haurà d'escapar de Nova York o intentar que no l'enxampin. L'altre jugador representarà l'investigador de la policia i intentarà descubrir i enxampar Jack abans de 8 torns.


Tota l'acció succeeix al tauler de joc. Cap dels dos jugadors no té ni fitxes ni peces en propietat, sinó que totes les coses sobre el tauler les pot fer servir tant Jack com l'investigador. La configuració inicial sempre és la mateixa, la següent:


Jack agafarà una fitxa de personatge a l'atzar, que serà la identitat en la que s'amagarà durant tot el joc. Durant cada torn, s'activaran 4 personatges: 2 d'ells els utilitzarà Jack i els altres 2 l'investigador. A part de poder moure's d'1 a 3 caselles, cada personatge té una característica especial: travessar edificis, col·locar fanals, col·locar estacions de metro, desplaçar vaixells, etc.

Cada personatge té un d'aquests dos estats: visible o invisible. En general, un personatge és visible si està al costat d'un altre personatge o bé si està al costat d'una farola. Al final de cada torn Jack ha d'anunciar si és visible o invisible, donant pistes a l'investigador. Tots els personatges que no són Jack queden eliminats de la cerca de l'investigador, ja que les seves peces es giraran mostrant la cara d'innocents.

- L'investigador guanyarà si mou un personatge a la mateixa casella que està un altre personatge i l'acusa de ser Jack: si l'ha encertat, guanya l'investigador; si falla, Jack guanya.

- Jack guanyarà si no l'han enxampat en 8 torns o bé si aconsegueix fugir de Manhattan per una de les dues sortides terrestres o mitjançant un vaixell, sempre que al final del torn anterior Jack fos invisible.


Al tauler també hi podrem trobar (o posar mitjançant els personatges) algunes fitxes i caselles especials: ports (on podrem agafar un vaixell per fugir), fitxes d'obra (que ens impedeixen travessar-les), boques de metro (on podrem gastar un moviment per anar fins a una altra boca de metro), fitxes d'investigació (prohibeixen utilitzar les dues caselles que ocupen), fanals (que permeten fer visibles els personatges del seu costat) i parcs (per amagar-s'hi i ser invisibles). Al tauler també hi ha el xerraire, un personatge que pot ajudar a l'investigador obtenint una pista.

Valoració

Mr. Jack en Nueva York és la segona part d'un altre joc: Mr. Jack. Jo no he jugat al Mr. Jack (que succeeix a Londres), però pel que diuen, hi ha una descompensació entre les possibilitats de Jack i de l'investigador per guanyar (Jack ho té més difícil). Hi ha també una expansió per aquest primer joc, que compensa els dos rols. En canvi, Mr. Jack en Nueva York aconsegueix igualar Jack amb l'investigador i es converteix en un dur pols a pols.

És un joc molt semblant als escacs, ja que hi ha molta anàlisi de moviments i t'has d'avançar als moviments de l'altre jugador per intentar-ho fer millor. És un joc molt tens, ja que a la més mínima comets un error sovint irreparable. Ideal si vols passar una estona esprement neurones.

El millor:

- Deducció per a esprémer el cervell, tot un repte.
- Materials de bona qualitat (cartró gruixut).
- Igualtat entre l'investigador i Jack.
- La durada és tan curta (màxim 30 minuts) que et permet fer una segona partida intercanviant rols.
- Moltes estratègies possibles (degut a la quantitat de tipus de fitxes i caselles).

El pitjor:

- Els dos jugadors han tenir un nivell semblant (la mateixa edat, el mateix grau d'embriaguesa, les mateixes ganes de jugar,...).
- Un petit error pot decidir la victòria (encara que això pot ser tant un punt a favor com en contra).

dimecres, 24 de novembre de 2010

Or amb gust de taronja

Fa uns dies, mentre mirava la carta d'un restaurant (en general bastant barat, per cert), vaig decidir que avui escriuria aquest post. I és que una cosa de les coses que sempre em sorprèn de les cartes de postres són els preus. Normalment són força cars, però com que sempre venen de gust ningú en mira gaire en els preus. Però a mi la curiositat (i la butxaca) em pot i sempre els miro, sobretot aquells que són més barats.

Els postres que acostumen a ser més econòmics són el iogurt, el flam i el suc de taronja. Està clar que el preu del iogut als restaurants és abusiu (al Caprabo pel mateix preu te'n compres 4 o més d'iguals). El flam és més problemàtic, perquè pot ser industrial (aleshores passaria com el iogurt) o bé casolà, que té el seu mèrit i no en tinc queixa. Però el que em vull fixar és en el suc de taronja.

A la carta el suc de taronja costava 2,75€. En realitat, amb l'IVA costava 2,9425€. Era el postre més barat, si. Però... és barat?

Amb el valor d'un suc de taronja als restaurants em podria comprar alguna d'aquestes coses:

- 3 litres de Llet Nostra
- 7 ampolles de 1,5 litres d'aigua Viladrau
- 2,7 litres de gasoil

Per cert, 2,7 litres de gasoil que, amb el consum mitjà del meu cotxe, podría fer fins a 73km.

Si ho veiem d'una altra manera, podríem dir que els preus d'aquestes substàncies per litre són:

- Aigua Viladrau: 0,27€/l
- Llet Nostra: 0,85€/l
- Gasoil A: 1,08€/l
- Suc de taronja als restaurants*: 14,71€/l

*He considerat que un got/copa de suc de taronja té una capacitat de 200ml.

Vaja, per arrodonir-ho, amb el mateix que costaria 1 litre de suc de taronja al restaurant, el meu cotxe faria 368km, els suficients per anar a València.

I sort, que no parlo de les ampolles d'aigua a 2€ o... 4€. Això és gravíssim, eh!

dimarts, 9 de novembre de 2010

dimecres, 3 de novembre de 2010

Jocs de taula: Dobble (ressenya)

Descripció

Posició al rànquing BGG: 1941
Nota mitja BGG: 6,78
Número de jugadors: 2-8 jugadors
Duració: 5 minuts
Idioma: castellà, tot i que és independent de l'idioma.
Preu: 13,50€-15€
Any: 2009


Dobble és un joc familiar de cartes. El joc conté 55 cartes rodones, cadascuna amb 8 objectes dibuixats. Si comparem dues cartes a l'atzar, sempre tenen un objecte en comú (un i només un), encara que sigui de tamanys diferents. Podeu buscar l'objecte comú d'aquest exemple:


Dobble es pot jugar de 5 maneres diferents (5 minijocs), però sempre mantenint un objectiu: els jugadors han de buscar l'objecte en comú entre dues cartes i anomenar-lo. Els 5 minijocs són aquests:

1. La torre infernal: cada jugador es queda una carta i al centre de la taula s'hi posen totes les altres apilades cara amunt. Cada jugador ha de buscar l'objecte comú entre la seva carta i la primera de la pila. El primer que digui el seu objecte es queda la carta de la torre. S'acaba el joc quan no queden més cartes a la torre i guanya qui en tingui més.

2. El fossat: pràcticament és a l'inrevés de "la torre infernal". Al centre de la taula es posa una carta i es divideixen les cartes restants entre els jugadors. Cada jugador ha de buscar l'objecte comú entre la seva carta i la primera de la pila. El primer que es quedi sense cartes guanya.

3. La patata calenta: cada jugador es posa una carta sobre la palma de la mà i la mostren a la vegada. Quan un jugador troba l'objecte en comú entre una carta i una altra posa la seva pròpia carta sobre la carta de l'altre jugador. Aquí no hi ha guanyador sinó perdedor, que és aquell que es queda amb totes les cartes al final.

4. A per totes!: al centre de la taula s'hi col·loca una carta cap per amunt. Els jugadors tenen una carta cap per avall, la giren alhora i han de tractar de trobar l'objecte comú entre qualsevol de les cartes dels jugadors i la del centre. Quan algú troba l'objecte en comú es queda la carta del jugador i pot continuar buscant l'objecte comú d'una altra carta. Això es repeteix fins que ja no queden cartes. Guanya qui tingui més cartes.

5. El regal enverinat: cada jugador té cap per avall una carta i es col·loca la resta de cartes cap per amunt al centre de la taula. Cada jugador ha de buscar l'objecte comú entre la carta del centre i la carta de qualsevol jugador (menys la d'ell mateix). Quan ha trobat l'objecte, dóna la carta central al jugador a qui pertany la carta a la que hi ha trobat l'objecte comú.


En principi, per acabar el joc es fan 5 minijocs (els que vulguis). Tot i així, es poden fer tants minijocs com vulguis. El guanyador final es pot decidir per qui hagi guanyat més minijocs o segons un sistema de puntuació que ofereixen les intruccions del joc (en el que a cada minijoc s'hi fa una puntuació diferent).

Valoració

El Dobble és un dels jocs més ràpids que he vist, ja que es pot fer un minijoc cada 1 o 2 minuts. Quan coneixes el joc se't fa estrany que una cosa tan simple com buscar l'objecte comú sigui, a vegades, tan difícil. El nivell d'atenció i tensió dels jugadors és extrem i això a vegades provoca situacions molt divertides.

Tot i ser per a 2-8 jugadors, segurament el més òptim és de 4 a 6, ja que alguns minijocs no es podrien dur a terme fàcilment amb 2, 3, 7 i 8 jugadors (ja sigui per avorrit o per acumulació de jugadors a la taula). Tenint això en compte, no hi ha gaire problema en jugar-hi de 2 a 8 jugadors.

El millor:

- Molt ràpid i divertit.
- Excel·lent presentació (caixa i cartes).
- Apte per a nens.

El pitjor:

- Cal anar amb cura amb les cartes, ja que pateixen força i no són extremadament resistents.

dilluns, 1 de novembre de 2010

Novembre al cinema

Divendres, 5 de novembre de 2010

Salidos de cuentas: Comèdia. Info. Tràiler.
Caza a la espía: Thriller. Info. Tràiler.

Divendres, 12 de novembre de 2010

Bon appétit: Drama romàntic. Info. Tràiler.
Scott Pilgrim contra el mundo: Comèdia fantàstica. Info. Tràiler.

Divendres, 19 de novembre de 2010

Harry Potter y las Reliquias de la Muerte: Parte I: Aventures. Info. Tràiler.


Notes: Totes les pel·lícules esmentades són simplement una guia de les pel·lícules que a priori semblen importants. Això vol dir que potser me'n deixo alguna. També vol dir que potser alguna de les que he posat és una kk. Les pel·lícules verdes són les que recomanaria anar a veure (a priori). Això no vol dir que les verdes siguin bones. Això no vol dir que les taronges siguin dolentes, fins i tot poden ser millors que les verdes. És possible que durant el mes canviï la llista o els colors. A la dreta hi ha un enllaç sempre disponible a aquesta llista.