diumenge, 29 d’agost de 2010

Jocs de taula: Pyramid (ressenya)

Descripció

Posició al rànquing BGG: 674
Nota mitja BGG: 6,98
Número de jugadors: 2-5 jugadors
Duració: 30 minuts
Idioma: Castellà
Preu: 25€
Any: 2008

Una de les nostres nebodes feia 9 anys i ens vam decidir a comprar-li un joc de taula adequat a la seva edat. Vam anar a la botiga JugarxJugar, on ens van atendre la mar de bé (quasi 2 hores!). Estàvem entre un parell de jocs, però finalment ens vam decidir pel Pyramid.


Pyramid és un joc familiar-infantil (a partir de 8 anys). En un tauler vertical hi ha dibuixada una piràmide amb tots els seus passadissos i tresors. Un jugador es situa en un cantó del tauler i farà de momia. Els altres jugadors (els exploradors) es situen a l'altre cantó (però seran rivals!). Els exploradors hauran de moure la seva fitxa imantada per l'interior de la piràmide per a trobar els tresors que li ha tocat trobar. La mòmia, també imantada, haurà d'atrapar els exploradors.

Els exploradors llençaran els daus i escolliran el resultat que més els hi convé per a moure la seva fitxa. Quan algun dels daus surt el símbol de la mòmia, aquell dau s'aparta i el jugador que faci la següent tirada tindrà menys daus per triar. Un mateix jugador pot tirar varis cops si no li agrada el resultat del seu llençament. Així van passant els torns entre els exploradors. Quan li toca a la mòmia, a l'altra banda del tauler, haurà de llançar el seu dau, li haurà de sumar el nombre de daus apartats (aquells que mostraven el símbol de la mòmia) i mourà la seva fitxa amb l'objectiu de caçar algun explorador. Quan un explorador vol recuperar els daus apartats perquè no en té prous amb els que queden, la mòmia disposarà d'un torn extra i es podrà moure tantes posicions com daus amb el símbol de mòmia hi hagi apartats. I el més important: els exploradors ho veuen tot (mòmia inclosa), però la mòmia no veu la posició dels exploradors! La mòmia només sabrà on es troba un explorador quan un d'ells trobi un tresor (ja que aquest fet s'ha de comunicar a la mòmia).

Per a que guanyi un explorador, ha d'aconseguir tots els tresors que li han tocat. Per a que guanyi la mòmia, haurà de capturar els exploradors un cert nombre de vegades (segons el nombre de jugadors).

Valoració

El Pyramid és un joc molt divertit, sobretot per a nens, tot i que és força interessant pels adults, ja que ofereix alguna mecànica interessant, com la dels daus apartats. Això ofereix moments en que s'ha de decidir entre putejar-te a tu mateix o putejar a un altre explorador (però beneficiant la mòmia).

Les dues nebodes amb les que vam jugar s'ho van passar molt bé (vam fer 3 partides, són uns 20 minuts) i, fins i tot, vam marxar quedant-se elles encara jugant. Estèticament està ben aconseguit i el tauler vertical amb les peces imantades ofereix originalitat.

El millor:

- Senzillesa i complexitat alhora.
- Divertit per a nens.
- Poder jugar en dos rols diferents: mòmia i exploradors.

El pitjor:

- Massa atzar, tot i que això als nens no els importa.

dissabte, 28 d’agost de 2010

Setembre al cinema

Divendres, 3 de setembre de 2010

Bright Star: Drama romàntic. Info. Tràiler.
Lope: Drama. Info. Tràiler.

Divendres, 17 de setembre de 2010

El americano: Thriller. Info. Tràiler.

Divendres, 24 de setembre de 2010

Carancho: Drama. Info. Tràiler.


Notes: Totes les pel·lícules esmentades són simplement una guia de les pel·lícules que a priori semblen importants. Això vol dir que potser me'n deixo alguna. També vol dir que potser alguna de les que he posat és una kk. Les pel·lícules verdes són les que recomanaria anar a veure (a priori). Això no vol dir que les verdes siguin bones. Això no vol dir que les taronges siguin dolentes, fins i tot poden ser millors que les verdes. És possible que durant el mes canviï la llista o els colors. A la dreta hi ha un enllaç sempre disponible a aquesta llista.

dimecres, 25 d’agost de 2010

Claus per entendre el ciclisme

I quan dic ciclisme, em refereixo al de carretera, això del Tour i la Vuelta i tot això.

En primer lloc, 4 coses bàsiques. Al ciclisme hi ha molts tipus de curses, segons la seva durada: 1 dia, 5 dies o 1 setmana (Volta a Catalunya) i 3 setmanes (Giro d'Itàlia, Tour de França i Vuelta a Espanya). Els ciclistes mai corren individualment, sinó que pertanyen a un equip (al Tour, cada equip té 9 corredors).

Una cosa MOLT important a tenir en compte en el ciclisme és el fregament de l'aire. El ciclista nota molt la fricció de l'aire (i el vent) i per això les etapes es desenvolupen de la manera que ho fan. M'explico: el ciclista que corre sense tenir ningú davant rebrà el xoc de l'aire sobre seu i, encara que això sembli una bestiesa, és el major factor de cansament. Per això, en qualsevol etapa, sempre hi haurà un ciclista que va davant (i es va cansant), mentre els altres s'hi posen darrere per aprofitar l'estela i no fatigar-se tant. Per aquest motiu hi ha sempre ciclistes agrupats (àlies "pelotón"). I per això serveixen els equips, en part: si a un ciclista dels bons (líders) li interessa anar més ràpid, és millor que es posi un del seu equip davant seu per a que es cansi ell i no el líder de l'equip.

El vent també és important, per tant. Si un ciclista té vent en contra, es desgastarà més i no tindrà ganes d'atacar (desprendre's del grup per agafar avantatge). En canvi, si el vent és a favor, els ciclistes tenen menys resistència a l'aire i tenen més ànims per atacar.

Els ciclistes tenen diferents objectius. Els més importants són:
- guanyar cadascuna de les etapes.
- la classificació general: és el rànquing de corredors, ordenats per temps. Per dir algo: s'han fet 3 etapes i un corredor ha trigat a fer-les: 5, 4 i 6 minuts; a la classificació general tindrà 15 minuts. Si un corredor ha trigat menys temps en total, se situarà per sobre d'aquest, i si no, per sota.
- guanyar altres classificacions: el millor jove, el de la muntanya, el de la regularitat, etc.

Cadascuna de les etapes d'una cursa pot ser diferent. N'hi ha de diferents tipus:

- Etapa plana: aquestes són les etapes més avorrides, això segur. Normalment es desenvolupen de la següent manera: al principi de l'etapa alguns ciclistes se'n van del grup principal ("pelotón") i fan relleus per intentar arribar a la meta abans que els cacin els del grup principal. Quan un grup marxa del "pelotón", es diu que s'ha format una "escapada". A vegades arriben abans, a vegades no (depèn del vent, de si els escapats tenen forces, de si els que tiren del "pelotón" li posen molt ritme, etc). Si el grup principal els caça, segurament hi haurà un sprint final (és quan hi ha molts corredors intentant passar primer per la línia de meta). Si no els cacen, els membres del grupet fan l'impossible per guanyar.

- Etapa de muntanya: segurament, les etapes més divertides. En aquestes també s'hi forma una escapada, però com que la duresa d'aquest tipus d'etapes és més elevada, els corredors que lluiten per la classificació general tenen un paper molt més rellevant. El que sol passar en aquestes etapes és que a mesura que es van passant muntanyes, el pelotón queda més i més petit, perquè molts ciclistes no poden aguantar el ritme. Quan s'arriba al final de l'etapa, acostuma a haver atacs dels que tenen més força i són bones etapes per agafar temps d'avantatge respecte els altres.

- Contrarellotge individual: Es tracta de que, un a un, els corredors fagin un recorregut. El que trigui menys, guanya l'etapa. En aquest tipus d'etapes sempre es fan diferències, ja que els corredors mai interactuen (estan sols i no es poden situar a l'estela d'algun altre corredor). Són etapes poc espectaculars, ja que el que importa en cada moment és el rellotge (el temps que fa cadascú). En poques ocasions, s'ha realitzat una cronoescalada, que seria una contrarellotge en pujada.

- Contrarellotge per equips: Es tracta de que, un a un, cada equip fagi un recorregut. Òbviament, la millor manera és que fagin relleus entre ells. Guanya l'equip que trigui menys. Al Tour de França el temps que marca un equip el marca el 5è corredor quan passa per la meta (així s'asseguren que realment és una crono per equips). Durant l'etapa, els equips poden perdre membres i no podent repartir-se tan bé els relleus. És un tipus d'etapa no gens freqüent.

Els ciclistes que van millor en terreny muntanyós acostumen a anar malament en les contrarellotges, i viceversa. Per això, els ciclistes que van millor en els dos tipus d'etapa més importants (contrarellotge i muntanya) acostumen a ser els que es col·loquen al capdavant de la classificació general.

Si algun perdut que ha trobat això per Sant Google i ho ha llegit, l'animo a que intenti veure un parell o tres d'etapes (de les emocionants) d'algun Tour o Vuelta. Només cal estar una mica atent (no fer la migdiada) i de seguida t'hi enganxes.

dimarts, 17 d’agost de 2010

Jocs de taula: Dixit (ressenya)

Descripció

Posició al rànquing BGG: 73
Nota mitja BGG: 7,54
Número de jugadors: 3-6 jugadors
Duració: 30 minuts
Idioma: Castellà
Preu: 24,75€ - 27,50€*
Any: 2008


Dixit és un "party game" i també és un joc familiar (apte per a nens). L'element bàsic són les 84 cartes que inclou el joc. Les cartes són dibuixos molt originals i força onírics de la il·lustradora Marie Cardouat. El joc és molt simple:

Cada jugador tindrà una mà de 6 cartes. Un dels jugadors serà el contacontes, rol que canviarà de jugador quan hagi acabat el torn. El contacontes escull una de les seves cartes i diu una paraula, una frase, canta una cançó, fa un so, un gest o el que vulgui que ho relacioni amb la carta escollida. El contacontes posa aquesta carta cap per avall i cadascun dels altres jugadors li ha de donar una de les seves 6 cartes, la que més relació tingui amb la frase que el contacontes ha dit. Un cop el contacontes té totes les cartes, es situen de cap per amunt al centre de la taula i cadascun dels jugadors haurà de votar quina de les cartes creu que és la del contacontes. Qui l'encerti té punts. A qui li hagin votat la seva carta rep punts. El contacontes obté punts de la següent manera: si tothom ha votat la seva carta (ho ha posat massa fàcil) o si ningú ha votat la seva carta (massa difícil) el contacontes no rebrà punts. Si algú l'ha votat (però no tothom) rep punts. Una mecànica senzilla que s'entén a la primera ronda.

Tot i que 84 cartes són moltes, vaig decidir comprar (bé, regalar, perquè és de la Gemma) el Dixit 2 també, que és una expansió d'aquest mateix any. El Dixit 2 afegeix 84 cartes més a les 84 del joc original.

Va ser premiat com a "Joc de l'any 2009" a Espanya i com a "Joc de l'any 2010" a Alemanya, entre altres premis.


Partida de 4, la paraula és "Lost". La 3a ha rebut un vot i la 4a n'ha rebut 2. La carta del contacontes és la 4a!

Valoració

El Dixit ofereix un joc innovador a tots aquells que ho provin. La veritat és que és com el joc del diccionari i molt semblant al "Absolutas Idioteces". Es passa un moment molt divertit i entretingut (has d'estar sempre atent, ja que els torns passen molt ràpid i els jugadors sempre tenen accions a fer).

Pel que fa al joc en sí, la clau rau en l'habilitat del contacontes: si és molt descriptiu o molt imaginari, si es coneix les cartes del joc, etc. Però també és important la traça que tenen els altres jugadors en encertar la carta bona o en escollir de les seves cartes la que millor s'adapti a la frase.

El nombre de jugadors és important en aquest joc. Com menys jugadors, menys cartes hi haurà en joc i més fàcil és encertar la del contacontes. Així doncs, és recomanable jugar amb el màxim de jugadors, 6. Tot i així, vam poder jugar amb 7 i 8 jugadors, això sí: s'han de crear fitxes extres. Amb 8 jugadors en prou feines vam poder fer una ronda cadascú, ja que el joc s'acaba molt aviat perquè tothom obté molts punts. Per ser òptim, hauria d'haver 5 o 6 jugadors.

La veritat és que entre dos dies vam poder estrenar el joc en 5 partides diferents: dues de 4 jugadors, dues de 7 jugadors i una de 8. En tots casos va ser divertit.

El millor:

- Alta rejugabilitat. Hi ha un munt de cartes i la imaginació dels jugadors és infinita!
- Les cartes són per emmarcar.
- Diversió assegurada (de 8 que érem, a 8 ens va agradar).
- Instruccions i mecànica molt simples.

El pitjor:

- Poques cartes en el joc original. Val la pena comprar l'expansió.

I per últim, us deixo un exemple per a que digueu quina creieu que és la correcta. Heu de dir "1" si és la 1a carta, "2" si és la 2a, etc. La paraula és: "Rígid". Posaré la solució d'aquí uns dies als comentaris!


* El Dixit costa 24,75€ a lapcra.org o 27,50€ a les botigues físiques (es troba a l'Abacus). El Dixit 2 costa 17,55€ a lapcra.org o 19,50€ a les botigues. Les fundes per a les cartes (quasi obligades) les vaig trobar per 10€ (enviament inclòs) a l'ebay (són cares, però tenen un tamany poc habitual).

dimarts, 10 d’agost de 2010

Comptar amb els dits

"Es poden comptar amb els dits d'una mà". Quants cops hem sentit o hem dit aquesta expressió per dir que d'una cosa n'hi ha poca quantitat?

Doncs bé... si hi rumiem millor, amb els dits d'una mà no només podem comptar fins a 5, sinó fins a 31! La clau és fer-ho en sistema binari. Cada dit és un dígit, talment com si fos un 0 o un 1.

Poso dos exemples a l'atzar:

El número 4


El número 9 (o bé el número 18 si ho mirem al revés)


I també, òbviament, podem comptar amb les dues mans. En sistema decimal podem comptar fins a 10 (a no ser que tinguem una mutació o bé hàgim tingut un accident). Però en sistema binari podem comptar fins a 1023!

diumenge, 1 d’agost de 2010

Agost al cinema


Divendres, 6 d'agost de 2010

Origen: Ciència ficció. Info. Tràiler.

Divendres, 20 d'agost de 2010

The Secret of Kells: Animació. Info.

Divendres, 27 d'agost de 2010

Conocerás al hombre de tus sueños: Comèdia dramàtica. Info. Tràiler.

Notes: Totes les pel·lícules esmentades són simplement una guia de les pel·lícules que a priori semblen importants. Això vol dir que potser me'n deixo alguna. També vol dir que potser alguna de les que he posat és una kk. Les pel·lícules verdes són les que recomanaria anar a veure (a priori). Això no vol dir que les verdes siguin bones. Això no vol dir que les taronges siguin dolentes, fins i tot poden ser millors que les verdes. És possible que durant el mes canviï la llista o els colors. A la dreta hi ha un enllaç sempre disponible a aquesta llista.