divendres, 31 de desembre de 2010

2010, any de jocs de taula

Tot va començar a l'abril d'aquest 2010 quan, tot escoltant "El secret" de Catalunya Ràdio (la presentadora del qual no suporto) van citar jocs de taula que no havia escoltat en ma vida. Llavors em vaig quedar amb un dels noms: Agricola. Setmanes després el vam comprar i provar. En vam comprar algun més i a l'agost els vam ensenyar als Luque i van agradar tant, que a hores d'ara tenen ells molts més jocs que nosaltres. També hem anat provant jocs amb amics i familiars (els nostres 7 nebots ja n'han rebut del tió) i sempre han funcionat. Per altra banda, també hem anat a alguna trobada de jocs de taula, que ens han servit per provar jocs i comprar-ne més (al Luque li ha servit per a guanyar un torneig de Dominion de 28 persones).

Com que registro totes les partides al meu perfil de la BGG, puc dir que en tot l'any (és a dir, en mig any) he fet 197 partides a 59 jocs diferents. La Gemma i jo som propietaris de 25 jocs i 3 expansions (serà necessari tenir al pis un armari només per això).

Els 10 jocs que més he jugat han estat els següents:

Dominion (amb les seves 4 expansions): 22 partides
Dixit: 12 partides
La resistencia: 11 partides
Agricola: 10 partides
Black Stories: 10 partides
Mr. Jack en Nueva York: 8 partides
Ciudadelas: 7 partides
Jaipur: 7 partides
Dobble: 6 partides
Memoir'44: 6 partides

Això no vol dir que siguin els jocs que més m'agradin (o ens agradin) sinó que alguns d'ells hi hem jugat molt pel simple fet que són curts (Black Stories, La resistencia, Dobble).

De fet, el top10 segons la puntuació que els hi dono jo als jocs que he provat és el següent:

9,4: Dominion i expansions
9,1: Agricola
8,7: Puerto Rico
8,7: 7 wonders
8,6: Small World
8,6: Un mundo sin fin
8,5: Memoir'44
8,5: Shogun
8,3: Caylus
8,3: Stone Age

Amb totes aquestes partides he pogut comprovar que la maga Gemma és morta per l'asesino, que el Luque té una capacitat innata per explicar els jocs, que el Sergi li dóna més voltes als jocs que un ventilador i que la Montse té el poder de dormir entre torn i torn i seguir jugant com si no passés res (Manel, no t'enfadis, perquè també he descobert que agafes les peces dels jocs i les apiles (o les fas rodar amb la mà), però això ja ho sabíem abans!).

En total, es deuen haver animat a jugar més de 20 persones a provar, almenys un cop, algun dels jocs "d'aquests raros". I, fins i tot, veig que en comencen a comprar.

El 2011 segur que jugarem més, que comprarem algun joc (cada cop en surten més i més!), que riurem amb ells i que ens faran pensar. Alea jacta est!

dijous, 30 de desembre de 2010

La bellesa de Pixar

Per a tots els amants de Pixar i pels que creuen que l'animació també és cinema. Tot un homenatge.

dilluns, 27 de desembre de 2010

Gener al cinema

Dimecres, 5 de gener de 2011

Camino a la libertad: Drama. Info. Tràiler.

Divendres, 14 de gener de 2011

Amor y otras drogas: Comèdia dramàtica. Info. Tràiler.
De dioses y hombres: Drama. Info. Tràiler.
Animal Kingdom: Thriller dramàtic. Info. Tràiler.

Divendres, 21 de gener de 2011

Más allá de la vida: Thriller dramàtic. Info. Tràiler.


Notes: Totes les pel·lícules esmentades són simplement una guia de les pel·lícules que a priori semblen importants. Això vol dir que potser me'n deixo alguna. També vol dir que potser alguna de les que he posat és una kk. Les pel·lícules verdes són les que recomanaria anar a veure (a priori). Això no vol dir que les verdes siguin bones. Això no vol dir que les taronges siguin dolentes, fins i tot poden ser millors que les verdes. És possible que durant el mes canviï la llista o els colors. A la dreta hi ha un enllaç sempre disponible a aquesta llista.

divendres, 17 de desembre de 2010

dimarts, 14 de desembre de 2010

Globus d'or 2010

A les 14:30 del migdia s'ha conegut la llista de nominats.

Els Globus d'or són uns premis considerats l'avantsala dels Oscar. Els votants dels Globus d'or són periodistes dels Estats Units que treballen per a premsa estrangera, així que són els premis amb gustos més europeus, i sovint coincideixen amb els Oscar. La gran diferència entre els Oscar i els Globus d'or és que, en aquests últims, hi entren tant categories cinematogràfiques com sèries televisives. Una altra diferència és que als Globus es divideixen les grans categories entre pel·lícules de comèdia/musical i drama.

D'aquí un mes, el 16 de gener, s'otorguen els Globus d'or.

Aquí estan les nominacions de millor pel·lícula, en les seves dues categories:

Millor pel·lícula dramàtica

Origen
Cisne negro
El discurso del rey
La red social
The figther

Millor pel·lícula de comèdia o musical

Alicia en el país de las maravillas
The kids are all right
Red
The tourist
Burlesque

De les nominacions, s'hi poden destacar les 7 nominacions de "El discurso del rey" i les 6 nominacions de "The fighter" i de "La red social".

Per altra banda, les sèries. Les sèries dels Globus d'or acostumen a ser aquelles que ens enganxen més; només cal veure les últimes guanyadores: Anatomía de grey (2006), Perdidos (2005), Nip/Tuck (2004), 24 (2003), A dos metros bajo tierra (2001) i algunes nominades com Prison Break (2005) o Herois (2006). Aquí tenim les d'enguany:

Millor sèrie dramàtica

Boardwalk Empire
Dexter
The good wife
Mad men
The walking dead

Millor sèrie de comèdia o musical

The Big Bang Theory
The Big C
Glee
Modern family
Rockefeller Plaza
Nurse Jackie

Per veure totes les nominacions de totes les categories, cliqueu aquí.

dimarts, 7 de desembre de 2010

Mapa "polític" de Catalunya

Quins són territorialment els punts forts de cada partit? Doncs aquí uns gràfics, per mi, molt interessants. Atenció a la Vall d'Aran. Algú m'ho sap explicar?










Font i més informació:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/184569

L'Abdul també vol ser Patrimoni de la Humanitat

dimarts, 30 de novembre de 2010

Teatro del bueno

Ja fa temps que sentim això de "Mourinho vete al teatro", però em sorprèn veure que molta gent no recorda com va sorgir.

Tot va passar en un Chelsea-Barça del 22 de febrer de 2006, el partit d'anada de vuitens de final de la Champions. L'equip de Frank Rijkaard s'enfrontava al de Mourinho.

Minut 35 del partit i passa això (minut 1:20 del vídeo). Del Horno és expulsat. Finalment, el Barça guanya el partit amb un 1-2.

A la roda de premsa, Mourinho la va deixar anar. Extret textualment d'aquí: "Vamos a retirar la roja a del Horno?, ¿No le suspendemos?, ¿puede jugar en Barcelona? Pase lo que pase, el resultado no cambia. O, ¿vamos a suspender a Messi por hacer teatro? Ha hecho teatro. Catalunya es un país de cultura y sabéis lo que es teatro del bueno, teatro de calidad. Yo he ido al teatro en Barcelona y puedo asegurar que es del bueno. Pueden castigarle con un partido de suspensión para que el niño aprenda, mejor que no aprenda porque sabe mucho. La cuestión es que el resultado final no lo cambian.".

Només he pogut trobar un petit fragment del que va dir, en aquest vídeo (últims 10 segons).

Al partit de tornada, amb resultat de Barça 1 - Chelsea 1, es pot sentir per primer cop:

dissabte, 27 de novembre de 2010

Desembre al cinema

Divendres, 3 de desembre de 2010

Biutiful: Drama. Info. Tràiler.
Neds: Drama. Info. Tràiler.

Divendres, 17 de desembre de 2010

Balada triste de trompeta: Comèdia dramàtica. Info. Tràiler.

Dimecres, 22 de desembre de 2010

El discurso del rey: Drama. Info. Tràiler.

Dimecres, 29 de desembre de 2010

The tourist: Drama d'intriga. Info. Tràiler.
La llave de Sarah: Drama. Info. Tràiler.


Notes: Totes les pel·lícules esmentades són simplement una guia de les pel·lícules que a priori semblen importants. Això vol dir que potser me'n deixo alguna. També vol dir que potser alguna de les que he posat és una kk. Les pel·lícules verdes són les que recomanaria anar a veure (a priori). Això no vol dir que les verdes siguin bones. Això no vol dir que les taronges siguin dolentes, fins i tot poden ser millors que les verdes. És possible que durant el mes canviï la llista o els colors. A la dreta hi ha un enllaç sempre disponible a aquesta llista.

dijous, 25 de novembre de 2010

Jocs de taula: Mr. Jack en Nueva York (ressenya)

Descripció

Posició al rànquing BGG: 196
Nota mitja BGG: 7,79
Número de jugadors: 2 jugadors
Duració: 30 minuts
Idioma: castellà, tot i que és independent de l'idioma.
Preu: 27-30€
Any: 2009


Mr. Jack en Nueva York és un joc de deducció per a 2 jugadors. Un dels jugadors representarà Jack l'esbudellador, amagat en una de les 8 possibles identitats. Jack haurà d'escapar de Nova York o intentar que no l'enxampin. L'altre jugador representarà l'investigador de la policia i intentarà descubrir i enxampar Jack abans de 8 torns.


Tota l'acció succeeix al tauler de joc. Cap dels dos jugadors no té ni fitxes ni peces en propietat, sinó que totes les coses sobre el tauler les pot fer servir tant Jack com l'investigador. La configuració inicial sempre és la mateixa, la següent:


Jack agafarà una fitxa de personatge a l'atzar, que serà la identitat en la que s'amagarà durant tot el joc. Durant cada torn, s'activaran 4 personatges: 2 d'ells els utilitzarà Jack i els altres 2 l'investigador. A part de poder moure's d'1 a 3 caselles, cada personatge té una característica especial: travessar edificis, col·locar fanals, col·locar estacions de metro, desplaçar vaixells, etc.

Cada personatge té un d'aquests dos estats: visible o invisible. En general, un personatge és visible si està al costat d'un altre personatge o bé si està al costat d'una farola. Al final de cada torn Jack ha d'anunciar si és visible o invisible, donant pistes a l'investigador. Tots els personatges que no són Jack queden eliminats de la cerca de l'investigador, ja que les seves peces es giraran mostrant la cara d'innocents.

- L'investigador guanyarà si mou un personatge a la mateixa casella que està un altre personatge i l'acusa de ser Jack: si l'ha encertat, guanya l'investigador; si falla, Jack guanya.

- Jack guanyarà si no l'han enxampat en 8 torns o bé si aconsegueix fugir de Manhattan per una de les dues sortides terrestres o mitjançant un vaixell, sempre que al final del torn anterior Jack fos invisible.


Al tauler també hi podrem trobar (o posar mitjançant els personatges) algunes fitxes i caselles especials: ports (on podrem agafar un vaixell per fugir), fitxes d'obra (que ens impedeixen travessar-les), boques de metro (on podrem gastar un moviment per anar fins a una altra boca de metro), fitxes d'investigació (prohibeixen utilitzar les dues caselles que ocupen), fanals (que permeten fer visibles els personatges del seu costat) i parcs (per amagar-s'hi i ser invisibles). Al tauler també hi ha el xerraire, un personatge que pot ajudar a l'investigador obtenint una pista.

Valoració

Mr. Jack en Nueva York és la segona part d'un altre joc: Mr. Jack. Jo no he jugat al Mr. Jack (que succeeix a Londres), però pel que diuen, hi ha una descompensació entre les possibilitats de Jack i de l'investigador per guanyar (Jack ho té més difícil). Hi ha també una expansió per aquest primer joc, que compensa els dos rols. En canvi, Mr. Jack en Nueva York aconsegueix igualar Jack amb l'investigador i es converteix en un dur pols a pols.

És un joc molt semblant als escacs, ja que hi ha molta anàlisi de moviments i t'has d'avançar als moviments de l'altre jugador per intentar-ho fer millor. És un joc molt tens, ja que a la més mínima comets un error sovint irreparable. Ideal si vols passar una estona esprement neurones.

El millor:

- Deducció per a esprémer el cervell, tot un repte.
- Materials de bona qualitat (cartró gruixut).
- Igualtat entre l'investigador i Jack.
- La durada és tan curta (màxim 30 minuts) que et permet fer una segona partida intercanviant rols.
- Moltes estratègies possibles (degut a la quantitat de tipus de fitxes i caselles).

El pitjor:

- Els dos jugadors han tenir un nivell semblant (la mateixa edat, el mateix grau d'embriaguesa, les mateixes ganes de jugar,...).
- Un petit error pot decidir la victòria (encara que això pot ser tant un punt a favor com en contra).

dimecres, 24 de novembre de 2010

Or amb gust de taronja

Fa uns dies, mentre mirava la carta d'un restaurant (en general bastant barat, per cert), vaig decidir que avui escriuria aquest post. I és que una cosa de les coses que sempre em sorprèn de les cartes de postres són els preus. Normalment són força cars, però com que sempre venen de gust ningú en mira gaire en els preus. Però a mi la curiositat (i la butxaca) em pot i sempre els miro, sobretot aquells que són més barats.

Els postres que acostumen a ser més econòmics són el iogurt, el flam i el suc de taronja. Està clar que el preu del iogut als restaurants és abusiu (al Caprabo pel mateix preu te'n compres 4 o més d'iguals). El flam és més problemàtic, perquè pot ser industrial (aleshores passaria com el iogurt) o bé casolà, que té el seu mèrit i no en tinc queixa. Però el que em vull fixar és en el suc de taronja.

A la carta el suc de taronja costava 2,75€. En realitat, amb l'IVA costava 2,9425€. Era el postre més barat, si. Però... és barat?

Amb el valor d'un suc de taronja als restaurants em podria comprar alguna d'aquestes coses:

- 3 litres de Llet Nostra
- 7 ampolles de 1,5 litres d'aigua Viladrau
- 2,7 litres de gasoil

Per cert, 2,7 litres de gasoil que, amb el consum mitjà del meu cotxe, podría fer fins a 73km.

Si ho veiem d'una altra manera, podríem dir que els preus d'aquestes substàncies per litre són:

- Aigua Viladrau: 0,27€/l
- Llet Nostra: 0,85€/l
- Gasoil A: 1,08€/l
- Suc de taronja als restaurants*: 14,71€/l

*He considerat que un got/copa de suc de taronja té una capacitat de 200ml.

Vaja, per arrodonir-ho, amb el mateix que costaria 1 litre de suc de taronja al restaurant, el meu cotxe faria 368km, els suficients per anar a València.

I sort, que no parlo de les ampolles d'aigua a 2€ o... 4€. Això és gravíssim, eh!

dimarts, 9 de novembre de 2010

dimecres, 3 de novembre de 2010

Jocs de taula: Dobble (ressenya)

Descripció

Posició al rànquing BGG: 1941
Nota mitja BGG: 6,78
Número de jugadors: 2-8 jugadors
Duració: 5 minuts
Idioma: castellà, tot i que és independent de l'idioma.
Preu: 13,50€-15€
Any: 2009


Dobble és un joc familiar de cartes. El joc conté 55 cartes rodones, cadascuna amb 8 objectes dibuixats. Si comparem dues cartes a l'atzar, sempre tenen un objecte en comú (un i només un), encara que sigui de tamanys diferents. Podeu buscar l'objecte comú d'aquest exemple:


Dobble es pot jugar de 5 maneres diferents (5 minijocs), però sempre mantenint un objectiu: els jugadors han de buscar l'objecte en comú entre dues cartes i anomenar-lo. Els 5 minijocs són aquests:

1. La torre infernal: cada jugador es queda una carta i al centre de la taula s'hi posen totes les altres apilades cara amunt. Cada jugador ha de buscar l'objecte comú entre la seva carta i la primera de la pila. El primer que digui el seu objecte es queda la carta de la torre. S'acaba el joc quan no queden més cartes a la torre i guanya qui en tingui més.

2. El fossat: pràcticament és a l'inrevés de "la torre infernal". Al centre de la taula es posa una carta i es divideixen les cartes restants entre els jugadors. Cada jugador ha de buscar l'objecte comú entre la seva carta i la primera de la pila. El primer que es quedi sense cartes guanya.

3. La patata calenta: cada jugador es posa una carta sobre la palma de la mà i la mostren a la vegada. Quan un jugador troba l'objecte en comú entre una carta i una altra posa la seva pròpia carta sobre la carta de l'altre jugador. Aquí no hi ha guanyador sinó perdedor, que és aquell que es queda amb totes les cartes al final.

4. A per totes!: al centre de la taula s'hi col·loca una carta cap per amunt. Els jugadors tenen una carta cap per avall, la giren alhora i han de tractar de trobar l'objecte comú entre qualsevol de les cartes dels jugadors i la del centre. Quan algú troba l'objecte en comú es queda la carta del jugador i pot continuar buscant l'objecte comú d'una altra carta. Això es repeteix fins que ja no queden cartes. Guanya qui tingui més cartes.

5. El regal enverinat: cada jugador té cap per avall una carta i es col·loca la resta de cartes cap per amunt al centre de la taula. Cada jugador ha de buscar l'objecte comú entre la carta del centre i la carta de qualsevol jugador (menys la d'ell mateix). Quan ha trobat l'objecte, dóna la carta central al jugador a qui pertany la carta a la que hi ha trobat l'objecte comú.


En principi, per acabar el joc es fan 5 minijocs (els que vulguis). Tot i així, es poden fer tants minijocs com vulguis. El guanyador final es pot decidir per qui hagi guanyat més minijocs o segons un sistema de puntuació que ofereixen les intruccions del joc (en el que a cada minijoc s'hi fa una puntuació diferent).

Valoració

El Dobble és un dels jocs més ràpids que he vist, ja que es pot fer un minijoc cada 1 o 2 minuts. Quan coneixes el joc se't fa estrany que una cosa tan simple com buscar l'objecte comú sigui, a vegades, tan difícil. El nivell d'atenció i tensió dels jugadors és extrem i això a vegades provoca situacions molt divertides.

Tot i ser per a 2-8 jugadors, segurament el més òptim és de 4 a 6, ja que alguns minijocs no es podrien dur a terme fàcilment amb 2, 3, 7 i 8 jugadors (ja sigui per avorrit o per acumulació de jugadors a la taula). Tenint això en compte, no hi ha gaire problema en jugar-hi de 2 a 8 jugadors.

El millor:

- Molt ràpid i divertit.
- Excel·lent presentació (caixa i cartes).
- Apte per a nens.

El pitjor:

- Cal anar amb cura amb les cartes, ja que pateixen força i no són extremadament resistents.

dilluns, 1 de novembre de 2010

Novembre al cinema

Divendres, 5 de novembre de 2010

Salidos de cuentas: Comèdia. Info. Tràiler.
Caza a la espía: Thriller. Info. Tràiler.

Divendres, 12 de novembre de 2010

Bon appétit: Drama romàntic. Info. Tràiler.
Scott Pilgrim contra el mundo: Comèdia fantàstica. Info. Tràiler.

Divendres, 19 de novembre de 2010

Harry Potter y las Reliquias de la Muerte: Parte I: Aventures. Info. Tràiler.


Notes: Totes les pel·lícules esmentades són simplement una guia de les pel·lícules que a priori semblen importants. Això vol dir que potser me'n deixo alguna. També vol dir que potser alguna de les que he posat és una kk. Les pel·lícules verdes són les que recomanaria anar a veure (a priori). Això no vol dir que les verdes siguin bones. Això no vol dir que les taronges siguin dolentes, fins i tot poden ser millors que les verdes. És possible que durant el mes canviï la llista o els colors. A la dreta hi ha un enllaç sempre disponible a aquesta llista.

dimarts, 26 d’octubre de 2010

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Primeres pel·lícules dels Oscar 2011

He decidit publicar aquest post el més tard possible, just abans de que apareguin als cinemes les pel·lícules que fan olor a Oscar.

Per altra banda, hi ha dues pel·lícules que ja fa setmanes que es van estrenar, però que continuen optant per ser nominades a millor pel·lícula: Origen i Toy Story 3.

La red social (s'estrena el 15 d'octubre): La història del creador de Facebook i dels problemes que li ha suposat. Tot això de la mà del director David Fincher (El curioso caso de Benjamin Button) i d'actors poc coneguts. Tráiler (castellà). Més info.

The Town. Ciudad de ladrones (s'estrena el 29 d'octubre): Un atracador de bancs s'enamora d'una directora d'un d'ells, mentre que un agent de l'FBI el segueix. Ben Affleck dirigeix la seva segona pel·lícula (ambdues exitoses). Tràiler (castellà). Més info.

Campeón (s'estrena el 12 de novembre): Basat en fets reals, narra com un cavall aconsegueix la Triple Corona al 1973. Una pel·lícula molt familiar (Disney) amb (poques) opcions. Tràiler (castellà). Més info.

True Grit (s'estrena el 4 de febrer): Western dels Coen. Un xèrif acompanya a una noia de 14 anys a la recerca de l'assassí del pare de la noia. Tràiler (castellà). Més info.

127 horas (25 de febrer): Un alpinista queda atrapat en una de les seves excursions i ha de passar sol uns dies. Dirigida per Danny Boyle (Slumdog Millionaire). Tràiler (castellà). Més info.

El discurso del rey (sense data d'estrena): Explica la història del rei George VI del Regne Unit que intenta superar el seu tartamudeig amb l'ajuda d'un logopeda. Actuacions destacades d'Helena Bonham Carter i Colin Firth. Trailer (anglès). Més info.

The fighter (sense data d'estrena): Narra la història real d'un boxejador. Amb Mark Whalberg acompanyat de 3 grans actors. Tràiler (anglès). Més info.

The way back (sense data d'estrena): Explica la suposada història d'un home arrestat per la URSS que aconsegueix sortir d'un camp de concentració travessant Siberia i l'Himalaya fins arribar a l'Índia. Un drama dirigidit per Peter Weir (El show de Truman, El club de los poetas muertos). Tràiler (anglès). Més info.

The kids are all right (sense data d'estrena): Una comèdia al voltant de dues dones que tenen una relació lèsbica i els seus fills engendrats per inseminació artificial. Els fills aconsegueixen saber qui és el pare i l'integren a la seva vida tot i el desacord de les seves mares. Tràiler (anglès). Més info.

Another year (sense data d'estrena): Per ara no hi ha gaire informació. Tràiler (anglès). Més info.

Blue Valentine (sense data d'estrena): Una parella casada revivint els seus moments alts i baixos. Tràiler (anglès). Més info.

Com sempre, les dates d'estrena poden canviar (i canviaran).

PD: M'encanta el tràiler de "127 hours". Serà per la fotografia?

dissabte, 9 d’octubre de 2010

Joc de l'Any a Espanya 2010

Ja coneixíem els 8 nominats, ara s'acaba de conèixer el guanyador.


I el joc guanyador del premi "Joc de l'Any a Espanya 2010" és...



Fauna és un joc familiar on cada jugador ha d'endevinar característiques d'alguna de les 360 fitxes d'animals diferents que conté. Els jugadors disposen de 6 cubs i han de decidir intentar endevinar la dada (sigui exacta o per aproximació) posant un cub a la dada escollida o bé mantenir el cub sense arriscar-se, ja que si te la jugues i no l'encertes perdràs un cub pel pròxim torn.


El joc es troba editat en castellà (clar, sinó no seria Joc de l'Any a Espanya) per l'editorial Homoludicus i costa entre 36 i 40€.


Aquí es poden consultar els guanyadors d'edicions anteriors.

dimarts, 5 d’octubre de 2010

divendres, 1 d’octubre de 2010

Vídeos promocionals Concurs 2010

Cada dos anys es fa el Concurs de Castells de Tarragona. Aquest any toca, aquest diumenge 3, i totes les colles aprofiten per fer tota mena de publicitat per engrescar la gent de la colla i els aficionats. Segur que se me n'escapa algun, però aquests són els que han aparegut aquest any (tots són bons!):

Capgrossos de Mataró:



Castellers de Vilafranca:



Castellers de Sants:



Nens del Vendrell:



Castellers de la Vila de Gràcia:

dimarts, 28 de setembre de 2010

Octubre al cinema


Divendres, 1 d'octubre de 2010

Enterrado: Thriller. Info. Tràiler.

Divendres, 8 d'octubre de 2010

Gru, mi villano favorito: Animació. Info. Tràiler.
Exit Through the Gift Shop: Documental. Info. Tràiler.

Divendres, 15 d'octubre de 2010

La red social: Drama. Info. Tràiler.
Pa negre: Drama. Info. Tràiler.

Divendres, 22 d'octubre de 2010

Herois: Drama. Info. Tràiler.

Divendres, 29 d'octubre de 2010

The Town. Ciudad de ladrones: Thriller. Info. Tràiler.
Rumores y mentiras: Còmedia. Info. Tràiler.


Notes: Totes les pel·lícules esmentades són simplement una guia de les pel·lícules que a priori semblen importants. Això vol dir que potser me'n deixo alguna. També vol dir que potser alguna de les que he posat és una kk. Les pel·lícules verdes són les que recomanaria anar a veure (a priori). Això no vol dir que les verdes siguin bones. Això no vol dir que les taronges siguin dolentes, fins i tot poden ser millors que les verdes. És possible que durant el mes canviï la llista o els colors. A la dreta hi ha un enllaç sempre disponible a aquesta llista.

dimecres, 22 de setembre de 2010

Jocs de taula: Jaipur (ressenya)

Descripció

Posició al rànquing BGG: 217
Nota mitja BGG: 7,48
Número de jugadors: 2 jugadors
Duració: 30 minuts
Idioma: alemany-anglès-francès, tot i que és independent de l'idioma.
Preu: 19-25€
Any: 2009


Jaipur és un joc de cartes per a dos jugadors. Els jugadors són mercaders que han de comerciar productes per poder aconseguir rupies. Qui en tingui més, guanya un segell d'excel·lència. El primer jugador que aconsegueixi 2 segells, guanya.

Els jugadors comencen amb 5 cartes a la mà. Hi ha cartes de camell i de productes (pells, espècies, teles, plata, or i diamants). A la taula es forma el mercat, que contindrà 3 cartes de camell i 2 cartes més a l'atzar.

Els jugadors podran fer dues coses durant el seu torn:

1. Agafar cartes. Podem agafar una carta del mercat, podem canviar cartes de la nostra mà per cartes del mercat, o bé podem agafar tots els camells del mercat per formar el nostre ramat.
2. Vendre cartes. Podem vendre tantes cartes com vulguem d'un sol tipus i agafar el mateix nombre de fitxes de producte.

Si vens més de 3 productes, obtens una bonificació extra de rupies.
Si al final de la partida tens el ramat més gran, guanyes 5 rupies.

El joc s'acaba quan s'han acabat les cartes de la baralla, o bé quan s'han acabat 3 tipus de fitxes de producte.


Valoració

El Jaipur és un joc molt ràpid, força divertit i molt atractiu. Cada decisió del jugador ha de ser intel·ligent, ja que triïs el que triïs tot té un costat positiu i un de negatiu. A més, hi ha força accions per escollir i sempre costa saber què és millor. Tot i això, no és pas un joc lent, ni molt menys: és força dinàmic.

També permet intuir què pot voler fer l'altre jugador per aixafar-li la guitarra o bé per impedir que ens aixafi la nostra jugada.

És un dels millors jocs exclusius per a dos jugadors.

El millor:

- Molta quantitat d'opcions per escollir.
- Partides molt ràpides.
- Regles senzilles.
- Visualment atractiu.

El pitjor:

- Podria ser per a més jugadors, ja que la mecànica funcionaria força bé.
- El petit component d'atzar de les bonificacions.

dimarts, 21 de setembre de 2010

Ok Go

Aprofitant que els Ok Go (sí, aquell grup de les cintes de córrer) van al BAM per les Festes de la Mercè de Barcelona (25 de setembre, Antiga Fàbrica Damm, 21:00), intentaré fer un repàs dels videoclips d'aquest grup. Si més no, tots ells són curiosos.

Primer de tot, el més nou, de fa un parell de dies.



Un dels que més m'agrada:



I el clàssic; però no l'original, sinó una gran imitació:

dilluns, 20 de setembre de 2010

Nominats a Joc de l'Any a Espanya 2010

Doncs bé, avui s'han conegut els jocs de taula nominats al premi Joc de l'Any a Espanya 2010. El guanyador se sabrà el 9 d'octubre. Els jocs nominats són 8 i són aquests:

Fauna, de Friedemann Friese

Més info: LaPCra, BGG

Fresco, de Marco Ruskowski & Marcel Süßelbeck

Més info: LaPCra, BGG

Identik, de William P. Jacobson & Amanda A. Kohout

Més info: LaPCra, BGG

Pony Express, de Bruno Faidutti & Antoine Bauza

Més info: LaPCra, BGG

Ritmo y Bola, de Gabriel Ecoutin

Més info: LaPCra, BGG

The Adventurers: El Templo de Chac, de Frédéric Henry & Guillaume Blossier

Més info: LaPCra, BGG

Tinners' Trail, de Martin Wallace

Més info: LaPCra, BGG

Un mundo sin fin, de Michael Rieneck & Stefan Stadler

Més info: LaPCra, BGG

I tots junts:



La veritat és que de tots ells, només hi ha 3 favorits: Fauna, Fresco i Un mundo sin fin.

dijous, 9 de setembre de 2010

Una de lipdubs, siusplau (Lipdubs 5)

FNAC del Triangle: No us el perdeu, és dels millors i a més, fa gràcia perquè la majoria ens coneixem l'escenari de pe a pa. Per mi, el millor és el grup de "rock" i el "Sombrerero loco". Llàstima els dos talls!



Palante Producciones: Altre cop, un altre lipdub que no ho és. I és que aquí es passen pel forro el tema de cantar! Tot i això, han aconseguit fer un bon vídeo del revés que permet veure algunes escenes força bones.



Dalhousie Student Union: Aquest és bastant estàndard, però està força ben gravat. Pels pocs que són surt prou bé.



Aquest estiu els Lipdubs han servit per promocionar pobles, càmpings i festes majors.

Per exemple, els de la ràdio de Sant Just Desvern en van muntar un amb una cançó força adequada i alguns efectes per ordinador:



Els de Taradell van fer un lipdub per Antena3, bastant entretingut:



O a la Garrotxa, amb Maite Zaitut dels Lax'n'busto:



Segur que aquest lipdub que promociona un complex de piscines posa palote a més d'un que jo conec:

dilluns, 6 de setembre de 2010

La cançó de l'Homo APM

Com que m'és força difícil aprendre'm la lletra d'una cançó sense llegir-la, he buscat la lletra de "Jo sóc un Homo APM", la cançó de l'Alguna Pregunta Més. El vídeo i, a sota, la lletra:



Un dia vaig notar que la visió em començava a fallar,
i que la meva forma de parlar començava a mutar.
m'havia cansat d'aguantar i no dir res,
tenia els pebrots a punt d’explotar,
li vaig explicar al metge, però el paio es va descollonar.

Jo sóc un homo APM, a robar carteras,
al loro que no estamos tan mal.
Perquè quan mires la tele, hi ha tant de friki,
que pots acabar fatal: vés amb cuidaoo!!!

Passaven els dies i la cosa s'anava complicant,
anava als concerts del Rafael, però a mi no m’ha agradat mai.
Si anava al futbol, em posava a cridar,
i ara el Bronx, em moro per visitar.
Potser és motiu de "cesse" però el meu torn havia d’arribar.

Jo sóc un homo APM, tira “p’alante”,
avui en dia és normal.
Perquè quan mires la tele, hi ha tant de friki,
que pots acabar fatal: vés amb cuidaoo!!!

Jo sóc un homo APM, a robar carteras,
al loro que no estamos tan mal.
Mira si es buena persona, agafa-t'ho en conya
o pots acabar fatal. Se va a haber un follón...

Homo APM, a robar carteras,
al loro que no estamos tan mal.
Mira si es buena persona, agafa-t'ho en conya,
o pots acabar fatal! Vais a flipar...


I, per últim, la flashmob que es va fer a l'Illa:

diumenge, 5 de setembre de 2010

La Gimcana 2010

La Gimcana Nocturna de Sant Andreu de la Barca, que es fa durant la nit del dissabte de Festa Major és l'únic acte del que realment me'n sento orgullós. Bé, jo i tot els joves santandreuencs. Sempre deixa imatges impactants, sobretot perquè comença a les 4 del matí i tots els grups participants es carreguen d'alcohol.

Aquí algunes imatges (poques) de la Gimcana d'enguany, per SantAndreuTV:


I, suposo, properament penjaran imatges de la Gimcana aquí.

diumenge, 29 d’agost de 2010

Jocs de taula: Pyramid (ressenya)

Descripció

Posició al rànquing BGG: 674
Nota mitja BGG: 6,98
Número de jugadors: 2-5 jugadors
Duració: 30 minuts
Idioma: Castellà
Preu: 25€
Any: 2008

Una de les nostres nebodes feia 9 anys i ens vam decidir a comprar-li un joc de taula adequat a la seva edat. Vam anar a la botiga JugarxJugar, on ens van atendre la mar de bé (quasi 2 hores!). Estàvem entre un parell de jocs, però finalment ens vam decidir pel Pyramid.


Pyramid és un joc familiar-infantil (a partir de 8 anys). En un tauler vertical hi ha dibuixada una piràmide amb tots els seus passadissos i tresors. Un jugador es situa en un cantó del tauler i farà de momia. Els altres jugadors (els exploradors) es situen a l'altre cantó (però seran rivals!). Els exploradors hauran de moure la seva fitxa imantada per l'interior de la piràmide per a trobar els tresors que li ha tocat trobar. La mòmia, també imantada, haurà d'atrapar els exploradors.

Els exploradors llençaran els daus i escolliran el resultat que més els hi convé per a moure la seva fitxa. Quan algun dels daus surt el símbol de la mòmia, aquell dau s'aparta i el jugador que faci la següent tirada tindrà menys daus per triar. Un mateix jugador pot tirar varis cops si no li agrada el resultat del seu llençament. Així van passant els torns entre els exploradors. Quan li toca a la mòmia, a l'altra banda del tauler, haurà de llançar el seu dau, li haurà de sumar el nombre de daus apartats (aquells que mostraven el símbol de la mòmia) i mourà la seva fitxa amb l'objectiu de caçar algun explorador. Quan un explorador vol recuperar els daus apartats perquè no en té prous amb els que queden, la mòmia disposarà d'un torn extra i es podrà moure tantes posicions com daus amb el símbol de mòmia hi hagi apartats. I el més important: els exploradors ho veuen tot (mòmia inclosa), però la mòmia no veu la posició dels exploradors! La mòmia només sabrà on es troba un explorador quan un d'ells trobi un tresor (ja que aquest fet s'ha de comunicar a la mòmia).

Per a que guanyi un explorador, ha d'aconseguir tots els tresors que li han tocat. Per a que guanyi la mòmia, haurà de capturar els exploradors un cert nombre de vegades (segons el nombre de jugadors).

Valoració

El Pyramid és un joc molt divertit, sobretot per a nens, tot i que és força interessant pels adults, ja que ofereix alguna mecànica interessant, com la dels daus apartats. Això ofereix moments en que s'ha de decidir entre putejar-te a tu mateix o putejar a un altre explorador (però beneficiant la mòmia).

Les dues nebodes amb les que vam jugar s'ho van passar molt bé (vam fer 3 partides, són uns 20 minuts) i, fins i tot, vam marxar quedant-se elles encara jugant. Estèticament està ben aconseguit i el tauler vertical amb les peces imantades ofereix originalitat.

El millor:

- Senzillesa i complexitat alhora.
- Divertit per a nens.
- Poder jugar en dos rols diferents: mòmia i exploradors.

El pitjor:

- Massa atzar, tot i que això als nens no els importa.

dissabte, 28 d’agost de 2010

Setembre al cinema

Divendres, 3 de setembre de 2010

Bright Star: Drama romàntic. Info. Tràiler.
Lope: Drama. Info. Tràiler.

Divendres, 17 de setembre de 2010

El americano: Thriller. Info. Tràiler.

Divendres, 24 de setembre de 2010

Carancho: Drama. Info. Tràiler.


Notes: Totes les pel·lícules esmentades són simplement una guia de les pel·lícules que a priori semblen importants. Això vol dir que potser me'n deixo alguna. També vol dir que potser alguna de les que he posat és una kk. Les pel·lícules verdes són les que recomanaria anar a veure (a priori). Això no vol dir que les verdes siguin bones. Això no vol dir que les taronges siguin dolentes, fins i tot poden ser millors que les verdes. És possible que durant el mes canviï la llista o els colors. A la dreta hi ha un enllaç sempre disponible a aquesta llista.

dimecres, 25 d’agost de 2010

Claus per entendre el ciclisme

I quan dic ciclisme, em refereixo al de carretera, això del Tour i la Vuelta i tot això.

En primer lloc, 4 coses bàsiques. Al ciclisme hi ha molts tipus de curses, segons la seva durada: 1 dia, 5 dies o 1 setmana (Volta a Catalunya) i 3 setmanes (Giro d'Itàlia, Tour de França i Vuelta a Espanya). Els ciclistes mai corren individualment, sinó que pertanyen a un equip (al Tour, cada equip té 9 corredors).

Una cosa MOLT important a tenir en compte en el ciclisme és el fregament de l'aire. El ciclista nota molt la fricció de l'aire (i el vent) i per això les etapes es desenvolupen de la manera que ho fan. M'explico: el ciclista que corre sense tenir ningú davant rebrà el xoc de l'aire sobre seu i, encara que això sembli una bestiesa, és el major factor de cansament. Per això, en qualsevol etapa, sempre hi haurà un ciclista que va davant (i es va cansant), mentre els altres s'hi posen darrere per aprofitar l'estela i no fatigar-se tant. Per aquest motiu hi ha sempre ciclistes agrupats (àlies "pelotón"). I per això serveixen els equips, en part: si a un ciclista dels bons (líders) li interessa anar més ràpid, és millor que es posi un del seu equip davant seu per a que es cansi ell i no el líder de l'equip.

El vent també és important, per tant. Si un ciclista té vent en contra, es desgastarà més i no tindrà ganes d'atacar (desprendre's del grup per agafar avantatge). En canvi, si el vent és a favor, els ciclistes tenen menys resistència a l'aire i tenen més ànims per atacar.

Els ciclistes tenen diferents objectius. Els més importants són:
- guanyar cadascuna de les etapes.
- la classificació general: és el rànquing de corredors, ordenats per temps. Per dir algo: s'han fet 3 etapes i un corredor ha trigat a fer-les: 5, 4 i 6 minuts; a la classificació general tindrà 15 minuts. Si un corredor ha trigat menys temps en total, se situarà per sobre d'aquest, i si no, per sota.
- guanyar altres classificacions: el millor jove, el de la muntanya, el de la regularitat, etc.

Cadascuna de les etapes d'una cursa pot ser diferent. N'hi ha de diferents tipus:

- Etapa plana: aquestes són les etapes més avorrides, això segur. Normalment es desenvolupen de la següent manera: al principi de l'etapa alguns ciclistes se'n van del grup principal ("pelotón") i fan relleus per intentar arribar a la meta abans que els cacin els del grup principal. Quan un grup marxa del "pelotón", es diu que s'ha format una "escapada". A vegades arriben abans, a vegades no (depèn del vent, de si els escapats tenen forces, de si els que tiren del "pelotón" li posen molt ritme, etc). Si el grup principal els caça, segurament hi haurà un sprint final (és quan hi ha molts corredors intentant passar primer per la línia de meta). Si no els cacen, els membres del grupet fan l'impossible per guanyar.

- Etapa de muntanya: segurament, les etapes més divertides. En aquestes també s'hi forma una escapada, però com que la duresa d'aquest tipus d'etapes és més elevada, els corredors que lluiten per la classificació general tenen un paper molt més rellevant. El que sol passar en aquestes etapes és que a mesura que es van passant muntanyes, el pelotón queda més i més petit, perquè molts ciclistes no poden aguantar el ritme. Quan s'arriba al final de l'etapa, acostuma a haver atacs dels que tenen més força i són bones etapes per agafar temps d'avantatge respecte els altres.

- Contrarellotge individual: Es tracta de que, un a un, els corredors fagin un recorregut. El que trigui menys, guanya l'etapa. En aquest tipus d'etapes sempre es fan diferències, ja que els corredors mai interactuen (estan sols i no es poden situar a l'estela d'algun altre corredor). Són etapes poc espectaculars, ja que el que importa en cada moment és el rellotge (el temps que fa cadascú). En poques ocasions, s'ha realitzat una cronoescalada, que seria una contrarellotge en pujada.

- Contrarellotge per equips: Es tracta de que, un a un, cada equip fagi un recorregut. Òbviament, la millor manera és que fagin relleus entre ells. Guanya l'equip que trigui menys. Al Tour de França el temps que marca un equip el marca el 5è corredor quan passa per la meta (així s'asseguren que realment és una crono per equips). Durant l'etapa, els equips poden perdre membres i no podent repartir-se tan bé els relleus. És un tipus d'etapa no gens freqüent.

Els ciclistes que van millor en terreny muntanyós acostumen a anar malament en les contrarellotges, i viceversa. Per això, els ciclistes que van millor en els dos tipus d'etapa més importants (contrarellotge i muntanya) acostumen a ser els que es col·loquen al capdavant de la classificació general.

Si algun perdut que ha trobat això per Sant Google i ho ha llegit, l'animo a que intenti veure un parell o tres d'etapes (de les emocionants) d'algun Tour o Vuelta. Només cal estar una mica atent (no fer la migdiada) i de seguida t'hi enganxes.

dimarts, 17 d’agost de 2010

Jocs de taula: Dixit (ressenya)

Descripció

Posició al rànquing BGG: 73
Nota mitja BGG: 7,54
Número de jugadors: 3-6 jugadors
Duració: 30 minuts
Idioma: Castellà
Preu: 24,75€ - 27,50€*
Any: 2008


Dixit és un "party game" i també és un joc familiar (apte per a nens). L'element bàsic són les 84 cartes que inclou el joc. Les cartes són dibuixos molt originals i força onírics de la il·lustradora Marie Cardouat. El joc és molt simple:

Cada jugador tindrà una mà de 6 cartes. Un dels jugadors serà el contacontes, rol que canviarà de jugador quan hagi acabat el torn. El contacontes escull una de les seves cartes i diu una paraula, una frase, canta una cançó, fa un so, un gest o el que vulgui que ho relacioni amb la carta escollida. El contacontes posa aquesta carta cap per avall i cadascun dels altres jugadors li ha de donar una de les seves 6 cartes, la que més relació tingui amb la frase que el contacontes ha dit. Un cop el contacontes té totes les cartes, es situen de cap per amunt al centre de la taula i cadascun dels jugadors haurà de votar quina de les cartes creu que és la del contacontes. Qui l'encerti té punts. A qui li hagin votat la seva carta rep punts. El contacontes obté punts de la següent manera: si tothom ha votat la seva carta (ho ha posat massa fàcil) o si ningú ha votat la seva carta (massa difícil) el contacontes no rebrà punts. Si algú l'ha votat (però no tothom) rep punts. Una mecànica senzilla que s'entén a la primera ronda.

Tot i que 84 cartes són moltes, vaig decidir comprar (bé, regalar, perquè és de la Gemma) el Dixit 2 també, que és una expansió d'aquest mateix any. El Dixit 2 afegeix 84 cartes més a les 84 del joc original.

Va ser premiat com a "Joc de l'any 2009" a Espanya i com a "Joc de l'any 2010" a Alemanya, entre altres premis.


Partida de 4, la paraula és "Lost". La 3a ha rebut un vot i la 4a n'ha rebut 2. La carta del contacontes és la 4a!

Valoració

El Dixit ofereix un joc innovador a tots aquells que ho provin. La veritat és que és com el joc del diccionari i molt semblant al "Absolutas Idioteces". Es passa un moment molt divertit i entretingut (has d'estar sempre atent, ja que els torns passen molt ràpid i els jugadors sempre tenen accions a fer).

Pel que fa al joc en sí, la clau rau en l'habilitat del contacontes: si és molt descriptiu o molt imaginari, si es coneix les cartes del joc, etc. Però també és important la traça que tenen els altres jugadors en encertar la carta bona o en escollir de les seves cartes la que millor s'adapti a la frase.

El nombre de jugadors és important en aquest joc. Com menys jugadors, menys cartes hi haurà en joc i més fàcil és encertar la del contacontes. Així doncs, és recomanable jugar amb el màxim de jugadors, 6. Tot i així, vam poder jugar amb 7 i 8 jugadors, això sí: s'han de crear fitxes extres. Amb 8 jugadors en prou feines vam poder fer una ronda cadascú, ja que el joc s'acaba molt aviat perquè tothom obté molts punts. Per ser òptim, hauria d'haver 5 o 6 jugadors.

La veritat és que entre dos dies vam poder estrenar el joc en 5 partides diferents: dues de 4 jugadors, dues de 7 jugadors i una de 8. En tots casos va ser divertit.

El millor:

- Alta rejugabilitat. Hi ha un munt de cartes i la imaginació dels jugadors és infinita!
- Les cartes són per emmarcar.
- Diversió assegurada (de 8 que érem, a 8 ens va agradar).
- Instruccions i mecànica molt simples.

El pitjor:

- Poques cartes en el joc original. Val la pena comprar l'expansió.

I per últim, us deixo un exemple per a que digueu quina creieu que és la correcta. Heu de dir "1" si és la 1a carta, "2" si és la 2a, etc. La paraula és: "Rígid". Posaré la solució d'aquí uns dies als comentaris!


* El Dixit costa 24,75€ a lapcra.org o 27,50€ a les botigues físiques (es troba a l'Abacus). El Dixit 2 costa 17,55€ a lapcra.org o 19,50€ a les botigues. Les fundes per a les cartes (quasi obligades) les vaig trobar per 10€ (enviament inclòs) a l'ebay (són cares, però tenen un tamany poc habitual).

dimarts, 10 d’agost de 2010

Comptar amb els dits

"Es poden comptar amb els dits d'una mà". Quants cops hem sentit o hem dit aquesta expressió per dir que d'una cosa n'hi ha poca quantitat?

Doncs bé... si hi rumiem millor, amb els dits d'una mà no només podem comptar fins a 5, sinó fins a 31! La clau és fer-ho en sistema binari. Cada dit és un dígit, talment com si fos un 0 o un 1.

Poso dos exemples a l'atzar:

El número 4


El número 9 (o bé el número 18 si ho mirem al revés)


I també, òbviament, podem comptar amb les dues mans. En sistema decimal podem comptar fins a 10 (a no ser que tinguem una mutació o bé hàgim tingut un accident). Però en sistema binari podem comptar fins a 1023!

diumenge, 1 d’agost de 2010

Agost al cinema


Divendres, 6 d'agost de 2010

Origen: Ciència ficció. Info. Tràiler.

Divendres, 20 d'agost de 2010

The Secret of Kells: Animació. Info.

Divendres, 27 d'agost de 2010

Conocerás al hombre de tus sueños: Comèdia dramàtica. Info. Tràiler.

Notes: Totes les pel·lícules esmentades són simplement una guia de les pel·lícules que a priori semblen importants. Això vol dir que potser me'n deixo alguna. També vol dir que potser alguna de les que he posat és una kk. Les pel·lícules verdes són les que recomanaria anar a veure (a priori). Això no vol dir que les verdes siguin bones. Això no vol dir que les taronges siguin dolentes, fins i tot poden ser millors que les verdes. És possible que durant el mes canviï la llista o els colors. A la dreta hi ha un enllaç sempre disponible a aquesta llista.