diumenge, 26 d’abril de 2009

Ser del TR3S C mola!

En el seu moment, ja en vaig parlar. Em vaig fer del TR3S C perquè feien molts concerts gratuïts pels socis d'aquest club. Doncs bé, ahir, es va fer la "festa" de 3 anys del Club TR3S C a la Sala Razzmatazz (per què coi té el terra enganxifós?). La festa era un concert dels grups Whiskyn's, Lax'n'busto i Pastora, per aquest ordre. Era exclusiu per als socis del TR3SC.


Els Whiskyn's feien el primer concert de la seva última gira. Ja no n'hi haurà més de gires, tot i que encara queden uns quants concerts. Van anunciar que la gira seria especial i que recordarien cançons antigues, que no ho fan des de fa anys. No va ser així. Només van tocar cançons dels últims 3 discos, però, tot i així, el tenir el públic entregat, va facilitar que el concert fos força amè. És d'esperar que, aprofitant que el pròxim concert programat és a Reus (la seva ciutat) comencin a tocar els temes antics que tothom vol que toquin.

Després van venir els Lax'n'busto, que, amb la seva energia, van aixecar encara més el públic amb un concert frenètic, tot i que més curt de l'habitual. Em va sorprendre com la gent se sabia les lletres de l'últim disc, tenint en compte que era un públic força especial.


Pastora es va quedar amb un terç de públic...

dijous, 23 d’abril de 2009

Al drac va matar i la princesa va salvar

Qui no ha fet rimar frases tan absurdes com aquestes? És patètic, però, en el fons, si es fa amb enginy té certa gràcia. El pobre Sant Jordi és el que més rimes absurdes ha rebut, que ja té mèrit. Per cert, per què de petits sempre guanyaven els certàmens literaris les versions futuristes de Sant Jordi? Millor que no parli de concursos de Sant Jordi...

Avui és un d'aquells dies que costa enfadar-se. Per Sant Jordi sempre es respira un cert optimisme a l'ambient. Felicitat. Felicitat entre setmana! Increïble. I és que passeges per Barcelona i t'hi enganxes, aquest dia. Avui tot déu m'ha volgut vendre roses, legalment i il·legalment, fins i tot quan anava dins del cotxe. Els llibres ja els tenia comprats. De fet, cada dos per tres compro llibres, així que durant les següents setmanes no n'hauré de comprar. Però és bonic tot un poble abocat a una tradició. La tradició de l'amor i la saviesa. Perquè... en quin altre lloc del territori espanyol tindria èxit una venda massiva de llibres? Encara que sigui el famós "llibre del Guardiola". Avui em sento més català que altres dates, és estrany. És estrany perquè la tradició la segueix tothom, encara que portin samarretes de la "roja" o siguin immigrants que no han dit mai ni una paraula en la llengua de les "Homilies". Bé, aquests dos tipus, segurament es llençaran més per les roses que no pels llibres.

Enllaç per saber què hauríem de fer per ser feliços durant tota la setmana. :)

Preguntes sense resposta:

- Per què les parades on hi ha signatures d'autors tenen tan poc espai per a les cues/xafarders?
- Per què hi ha només un 10% de llibres en català a la venda?
- Per què saturen tot el Campus Nord per fer un esmorzar polític al Palau Reial?
- Per què els escriptors catalans no escriuen llibres de més de 300 pàgines?
- Per què no hi ha llibres de butxaca a les parades?
- Per què tothom observa qui firma si quasi mai sabem quina cara fan els escriptors?
- Per què a les parades de grups polítics sempre hi donen globus?
- Per què no hi ha roses tancades? M'explico: no són més boniques les roses tancades que les obertes? No duren més les roses tancades que les obertes?
- Per què hi ha tants venedors ambulants de roses? Ja és legal tot això?
- Per què no s'amplia més l'espai reservat a parades en comptes de provocar saturacions humanes?
- Per què hi ha 10€ de diferència entre un llibre "tapa dura" amb la seva versió de butxaca?

diumenge, 19 d’abril de 2009

Les millors pel·lícules del 2008

Bé, tot i que ja fa mesos que estem al 2009, al cinema encara apareixen pel·lícules fetes al 2008 que, sobretot per temes de doblatge, arriben aquí per aquestes dates. Però la majoria de grans pel·lícules ja han passat pel cinema i ara se'n pot fer una valoració. Com la gran part de les pel·lícules que vaig a veure, extreuré les dades de Filmaffinity. És la pàgina web de cinema on les opinions són més encertades, ja que són les dels usuaris i no pas les de crítics (a vegades els crítics tenen opinions als límits de la campana de Gauss). Els usuaris valoren de l'1 al 10 les pel·lícules, i d'allà se n'extreu una nota mitjana, que és la que utlitzaré per fer el següent rànquing. El rànquing de les 10 pel·lícules més ben valorades de 2008:

1. Gran Torino (Nota: 8,2 - 45.902 vots)
2. Wall·e (Nota: 8,0 - 41.767 vots)
3. El caballero oscuro (Nota: 7,9 - 52.393 vots)
4. Slumdog Millionaire (Nota: 7,8 - 46.386 vots)
5. Depedidas (Nota: 7,6 - 3.404 vots)
6. Vals con Bashir (Nota: 7,5 - 8.281 vots)
7. Ponyo en el acantilado (Nota: 7,4 - 5.919 vots)
8. El intercambio (Nota: 7,4 - 27.280 vots)
9. El curioso caso de Benjamin Button (Nota: 7,4 - 44.166 vots)
10. Déjame entrar (Nota: 7,3 - 18.308 vots)

Què haig de dir, estic força d'acord amb aquest rànquing, tot i que me'n falten 4 d'elles per veure.

dissabte, 18 d’abril de 2009

Comoditat

Sóc viu, sóc viu. El bloc ha despertat del coma induït.

Aquestes últimes setmanes m'han servit per fer petits canvis a la meva vida; sobretot obrir nous camins. Perquè fins que no obres la porta no hi pots passar, encara que finalment no hi passis. A vegades, fins i tot, cal que aquelles portes que podies obrir els hi canviïs el pany.

Perquè... quantes vegades ens acostumem a coses que ens són molestes que tenen fàcil solució? Si cada dia seiem a la nostra cadira i veiem que és incòmoda, perquè no la canviem per una altra? Si no costa res... I amb això mil coses que no apreciem, però que en el fons, desitjaríem canviar.

Per cert, quin crack el Luke explicant acudits. Un mestre como la copa de un "piano".