dimarts, 30 de desembre de 2008

Nombres amics

Fa molts anys, vaig descobrir per casualitat uns tipus de nombres que es deien nombres amics. Vaig buscar-ne la definició a l'Enciclopèdia i no vaig saber-ho desxifrar... potser era massa petit. Però quan ja me'n vaig oblidar, a la universitat va tornar a sortir el tema (bajanades aplicades a la realitat que aprenem els estudiants d'informàtica, com ara el mètode per aconseguir la lletra del DNI o els codis ISBN dels llibres).

Així que els nombres amics són un parell de nombres que la suma dels divisors propis d'un és igual a l'altre i viceversa. Un exemple (de fet, el parell de nombres amics més petits):

- El 220 té com a divisors comuns: 1, 2, 4, 5, 10, 11, 20, 22, 44, 55, 110. La suma de tots ells és 284.

- El 284 té com a divisors comuns: 1, 2, 4, 71, 142. La suma de tots ells és 220.

Així que els nombres 220 i 284 són nombres amics. Aquí n'hi ha més.

I què passa quan un nombre és amic d'ell mateix? Aleshores es diu que és un nombre perfecte, és a dir, que la suma dels seus divisors comuns és ell mateix. Els més petit de tots:

- El 6 té com a divisors comuns: 1, 2, 3. La suma de tots ells és 6.

- El 28 té com a divisors comuns: 1, 2, 4, 7, 14. La suma de tots ells és 28.

Se'n poden trobar més aquí.

dimecres, 24 de desembre de 2008

Nat

Va néixer un 24 de desembre al vespre.


Si et vols fer gran amb mi,
el millor està per venir.
El temps s'haurà fos
i en farem un dels dos.

Tu i jo apamarem la vida junts
per poder anar fent-nos a mida.

Junts com dues branques
d'un mateix arbre
ens farem grans
desfent les presses.
Junts, l'un vora l'altre,
amb tota la calma
i anar desgranant
el temps que ens queda per endavant.

Si et fas gran amb mi
el millor ha d'arribar.
No et puc garantir
un camí sempre pla,

però segur que trobarem la força
junts per poder obrir qualsevol porta.



I ja n'hem fet 4. T'estimo!

dimarts, 23 de desembre de 2008

Nadalitats

Fa setmanes que ens estem preparant per aquests dies que s'acosten. I què hi trobem? Tòpics, tòpics i tòpics.

Per començar, un tòpic que sempre m'ha fet por: els pare-noels. De petit m'acollonia trobar-ne un, però és que... què cony fa un home vestit de tal manera pel carrer? Un dia vaig descobrir que els contractaven i els pagaven; des de llavors, pobre d'ell que se m'acosti algun!

La gent es torna més boja. Hi ha barbuts portant nines pel carrer (no gaire dissimuladament). Les oliveres deixen de donar olives per donar bombetes. Fins i tot, aquests dies l'ajuntament del meu poble* es converteix en "solidari" i ens convida al cine i fa sorteig de premis sucosos.

Ahir van fer la "Lotería de Navidad", que és la que més gent participa i la que els premis són més baixos. Vaig sentir un periodista que se li va acudir dir que com que la terminació 5 és la que més cops ha acabat la grossa era més probable que toqués en un altre número, perquè, per probabilitat, s'haurien d'igualar totes les terminacions. Lògica aplastant... El millor és que la grossa va tornar a acabar en 5, però ja sabeu, l'any que ve no compreu números acabats en 5!

I ja sabem quina és la pregunta més repetida: què faras per cap d'any? Com si fos un esdeveniment molt important per hom o que ens canviés alguna cosa. Bé, sí que hi ha un canvi: un trist número. El pitjor de tot és fer-se un mateix la pregunta i estar apunt de llençar-se finestra avall per no trobar-hi solució.

Pel mig, uns pobres estudiants que no sabem com maniobrar aquests dies per poder aprovar.

A pastar fang!

*: he posat un asterisc perquè no he volgut posar el nom del meu poble, així les visites que arribin al bloc buscant-lo mai trobaran coses que fagi bé l'ajuntament.

---------------------------------------

Ja hi ha carpeta guanyadora. La carpeta que portarem els UPCeros el pròxim curs serà aquesta:

divendres, 19 de desembre de 2008

Pel·lícules que vénen (3)

Avui comencen a arribar les pel·lícules bones. Totes les productores amb aspiracions als Oscar esperen el màxim per a poder llançar els seus films. En poques ocasions ha triomfat una pel·lícula estrenada a la primavera; d'aquesta forma l'expectació és màxima i també són més fortes les sorpreses i les decepcions. Però en tot cas, ara s'estrena el període on podem veure les millors pel·lícules (i les més llargues). Anem per ordre:

El intercambio (s'estrena el 19 de desembre): Dirida per Clint Eastwood (Million Dollar Baby, Mystic River). Amb Angelina Jolie i John Malkovich. Drama. Anys 20, explica la història d'una dona a qui li segreten el fill i el recupera, però sospita que no és el seu fill i aleshores s'ha d'enfrontar a la corrupció de la policia. Més info aquí. Tràiler en castellà:


Australia (s'estrena el 25 de desembre): Dirigida per Baz Luhrmann (Moulin Rouge). Amb Nicole Kidman i Hugh Jackman. Drama. Ambientada en els anys 30, una aristòcrata anglesa abandona el seu país per a seguir el seu marit a Austràlia. Més info aquí. Tràiler en castellà:


Mi nombre es Harvey Milk (s'estrena el 9 de gener): Amb Sean Penn, Emile Hirsch, Josh Brolin. Drama. Basada en la història real de Harvey Milk, el primer polític obertament homosexual en ser escollit per un càrrec públic (durant el 1977). L'any següent va ser assassinat. Més info aquí. Tràiler en castellà:


Resistencia (s'estrena el 9 de gener): Amb Daniel Craig. Drama bèl·lic. Durant la Segona Guerra Mundial, tres germans es refugien dels nazis en un bosc. Allà s'hi ajunten més refugiats i aviat s'hi forma una comunitat amb relativa llibertat i l'objectiu de venjar-se. Més info aquí. Tràiler en castellà:


Revolutionary Road (s'estrena el 23 de gener de 2009): Dirigida per Sam Mendes (American Beauty, Camino a la perdición). Amb Leonardo DiCaprio i Kate Winslet (sí, sí, primer cop des de Titanic). Drama. Una parella dels anys 50 amb dos fills tenen un dilema entre els seus desijtos i els dels demés. Més info aquí. Tràiler en castellà:


La duda (s'estrena el 30 de gener): Amb Meryl Streep, Philip Seymour Hoffman i Amy Adams. Drama. El 1964 una monja s'enfronta amb un sacerdot perquè sospita que està abusant d'un estudiant negre. Més info aquí. Tràiler en V.O.S.E.:


El curioso caso de Benjamin Button (s'estrena el 6 de febrer): Dirigida per David Fincher (Seven). Amb Brad Pitt, Cate Blanchett i Tilda Swinton. Drama fantàstic. IMPRESCINDIBLE. Un home de 50 anys comença a fer anys enrere, fent-se cada cop més jove, i tot li va bé fins que s'enamora d'una dona de 30. Més info aquí. Tràiler en castellà:


El desafío: Frost contra Nixon (s'estrena el 13 de febrer): Dirigida per Ron Howard (Una mente maravillosa). Amb Franl Langella. Drama. Una sèrie d'entrevistes del periodista Frost al president dels EUA Richard Nixon, després d'haver estat obligat a abandonar la Casa Blanca. Nixon haurà de contestar les preguntes sobre l'escàndol del Watergate. Més info aquí. Tràiler en castellà:


Slumdog Millionaire (s'estrena el 13 de febrer). Comèdia dramàtica. IMPRESCINDIBLE. Un orfe de l'Índia participa al "Quieres ser milionario?" fins a arribar a l'última pregunta. Com que un pobre no pot tenir tants coneixements, l'acusen de fer trampa i l'arresten. Per a demostrar que sabia les respostes es veu obligat a explicar la seva vida, que viu desventures en les que aprèn cadascuna de les dades que li han ajudat a encertar les preguntes. Més info aquí. Tràiler en anglès:


El lector (s'estrena el 13 de febrer). Dirigida per Stephen Daldry (Las horas). Amb Kate Winslet. Drama romàntic. Un jove i Hanna, que li dobla l'edat, comencen un idil·li fins que Hanna desapareix. Vuit anys més tard, es tornen a trobar en un judici contra col·laboradors nazis: ell com a observador estudiant de dret i ella com a acusada. Més info aquí. Tràiler en V.O.S.E.:


Gran Torino (s'estrena el 20 de febrer): Dirigida per Clint Eastwood (Million Dollar Baby, Mystic River). Amb Clint Eastwood. Un veterà de la guerra de Corea descubreix que el seu veí adolescent d'origen asiàtic intenta robar-li el seu tresor: un Gran Torino de 1972. Més info aquí. Tràiler en castellà:


Aquesta post es pot modificar segons vagin apareixent canvis de dates o millors versions dels tràilers.

dimarts, 16 de desembre de 2008

Com hem canviat...

Després de veure com una catalana de 18 anys fot un rècord mundial, et sents gran i busques alguna forma per millorar l'autoestima.

De petits hem vist molt la tele (alguns la continuem mirant molt), ens hem creat figures de ficció i les retenim amb edat estàtica al nostre microcosmos. Però coi, tothom es fa gran i no n'existeix el remei. Així que, us proposo que endevineu qui eren els següents personatges quan eren més joves. Trobareu les solucions al final del post.
1

Aquesta noia potser us sona per haver fet d'amiga a "Sabrina, cosas de brujas", però prèviament havia fet una altra sèrie.

2

L'edat i el color dels cabells és determinant.

3

Les cartes que mai vam poder enviar, tot i que en rebien des de Sant Jaume dels Domenys.




Solucions:

1. La Punky Brewster, una nena orfe que vivia amb un iaio i un gos (el Brandon).
2. La Pipi Calzaslargas, amb uns quants anyets més.
3. El Beakman, el primer científic per a molts.

divendres, 12 de desembre de 2008

Tens un amic

L'altre dia la Carol va penjar al seu bloc l'anunci complet de "La Marató" de TV3 (el que ens posen per la tele n'és un bocí).

Això em va fer pensar en una paròdia que van fer la canalla dels Matossers de Molins de Rei sobre l'anunci de fa dos anys. Segur que el recordareu:


I aquí ve la parodia, que es va fer pel sopar de Nadal de la colla:

dijous, 11 de desembre de 2008

Globus d'or 2009

A les dues del migdia s'ha conegut la llista de nominats.

Els Globus d'or són uns premis considerats l'avantsala dels Oscar. Els votants dels Globus d'or són periodistes dels Estats Units que treballen per a premsa estrangera, així que són els premis amb gustos més europeus, i sovint coincideixen amb els Oscar. La gran diferència entre els Oscar i els Globus d'or és que, en aquests últims, hi entren tant categories cinematogràfiques com sèries televisives. Una altra diferència és que als Globus es divideixen les grans categories entre pel·lícules de comèdia/musical i drama.

Ja portem una setmana de premis poc transcendentals, fins que han arribat els Globus d'or que sempre apunten millor cap a on van els Oscar. D'aquí justament un mes, l'11 de gener, s'otorguen els Globus d'or.

Aquí estan les nominacions de millor pel·lícula, en les seves dues categories:

Millor pel·lícula dramàtica

El curioso caso de Benjamin Button
El desafío: Frost contra Nixon
The reader
Revolutionary Road
Slumdog Millionaire

Millor pel·lícula de comèdia o musical

Quemar después de leer
Happy: Un cuento sobre la felicidad
Escondidos en Brujas
Mamma Mia!
Vicky Cristina Barcelona

De les nominacions, s'hi poden destacar les 5 nominacions de "El curioso caso de Benjamin Button, "El desafío: Frost contra Nixon" i "La duda", com també les 4 nominacions de "Vicky Cristina Barcelona", incloent les nominacions de Penélope Cruz i Javier Bardem (aquesta sí que és sorpresa!).

Per altra banda, les sèries. Les sèries dels Globus d'or acostumen a ser aquelles que ens enganxen més; només cal veure les últimes guanyadores: Anatomía de grey (2006), Perdidos (2005), Nip/Tuck (2004), 24 (2003), A dos metros bajo tierra (2001) i algunes nominades com Prison Break (2005) o Herois (2006). Aquí tenim les d'enguany:

Millor sèrie dramàtica

Dexter
House
En terapia
Mad men
True blood

Millor sèrie de comèdia o musical

Rockefeller Plaza
Californication
Entourage: Juego de Hollywood
The Office
Weeds


Per veure totes les nominacions de totes les categories, cliqueu aquí.

Recordatori: el 22 de gener surten les nominacions dels Oscar i el 22 de febrer l'entrega de premis. I, per cert, aviat tindreu noticies i, fins i tot, hi podreu participar...

dimarts, 9 de desembre de 2008

Il·legalitzem Ventdelplà

A Ventdelplà hi passen coses molt estranyes: segrestos, suïcidis, assassinats, sectes, drogoaddictes a dojo... Però això ja és massa, els habitants d'aquest poble s'han passat. Aquesta gent no té escrúpols, són una colla de delinqüents. Segur que ha estat la Marcela, entre croqueta i croqueta:


Una pintada contra el PP.

El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) són els únics que ho han vist i s'han esparverat. Valga'm déu! El CAC ja ha cridat l'atenció a la Mònica Terribas per aquest fet. Però per què??? Que no és un escenari real? Que no hi ha pintades a tort i a dret?

Està clar: Ventdelplà s'ha d'il·legalitzar.

Jo, sincerament, no ho vaig veure.

dimarts, 2 de desembre de 2008

Derivacions cinematogràfiques

No vull parlar pas de pel·lícules que s'assemblen, sinó a un fenomen que he descobert fa poc (ahir, de fet). Es tracta de fer un spin-off de pel·lícules.

Els spin-off normalment es duen a terme a les sèries. Un spin-off és una sèrie creada a partir d'una altra, una extensió de l'original, habitualment a través d'un mateix personatge. Els spin-off de sèries estan a l'alça. La raó és ben lògica: si una sèrie té èxit, fes-ne una altra a partir d'ella; probablement tindrà èxit. Per veure-ho més clar només cal anomenar uns exemples força coneguts:

La sèrie "Aída" és un spin-off de "7 vidas".
La sèrie "Sin cita prèvia" és un spin-off de "Anatomía de Grey".
La sèrie "CSI: NY" és un spin-off de "CSI: Miami" i aquest últim és spin-off de "CSI (Las vegas)".

Com deia, ara he descobert els spin-off de pel·lícules, un bon recurs cinematogràfic. En faré dos esments; no en conec cap més, la veritat.

El primer és el film "Superagente 86: Bruce y Lloyd, fuera de control" que és un spin-off de "Superagente 86 de pel·lícula", la de l'agent secret dels anys 60, sí. L'spin-off ha sortit directament en DVD, sense passar per la gran pantalla. Els protagonistes són dos tècnics dels serveis secrets, que apareixen forces cops a la pel·lícula original (un d'ells és el Hiro Nakamura d'Herois). Encara no l'he vist, però no té pinta de ser gaire bona...

L'altre és un curt de Pixar. L'spin-off és del film d'animació "WALL·E" i s'anomena "BURN·E". El protagonista és BURN·E, un robot soldador que ha de reparar un tros de la nau espacial que apareix a "WALL·E". En ell hi passen un munt de coses relacionades amb la història de "WALL·E" i s'entrellacen. Aquest curt es pot trobar coma extra del DVD o bé el podeu mirar aquí:

Avís 1: No recomano veure aquest curt a qui vulgui mirar "WALL·E" i encara no l'hagi vist. Avís 2: La qualitat del vídeo és excepcional i recomano visionar-lo en pantalla completa.



Agraïments a en Martí, que m'ha fet descobrir aquest curt.

dilluns, 1 de desembre de 2008

El cel ens cau al damunt

Imagina que estas a casa, estirat al sofà mirant la televisió. De sobte, sents un impacte molt fort a la teulada. Surts a fora per mirar què ha passat i descobreixes que l'origen del cop és la caiguda d'un bloc de gel. Un bloc de gel?

Això que sembla tan estrany, va passar molt sovint durant el gener del 2000. Es tracta del fenomen dels aeròlits. El diccionari considera que un aeròlit és el mateix que un meteorit, però, arran dels fets del 2000, els mitjans van anomenar un aeròlit a, simplement, un bloc de gel gran.

Com deia, tot va començar el gener del 2000. Tot just acabat el terror de l'efecte 2000 (què es pensaven, que els informàtics fulminaríem l'espècie humana?) va arribar la fòbia als aeròlits. Del primer cas se'n va tenir constància el 10 de gener a Tocina (Sevilla), quan va caure un aeròlit sobre d'un cotxe, mentre el propietari es trobava en un bar (typical spanish). El bloc de gel tenia 20cm de diàmetre i pesava 4 kg. Aleshores el director del Centre Nacional de Meteorologia va descartar que l'aeròlit provingués d'un fenomen meteorològic perquè en el moment de la caiguda no hi havia núvols, sinó que fos un residu d'un avió, probablement dels lavabos, que s'havia solidificat per les baixes temperatures. Al cap de 2 dies, el 12 de gener va aparèixer el segon cas, aquest cop a L'Alcúdia (València), sobre el sostre d'una empresa. En aquell moment va fer-se famós el misteri del cas i van aparèixer teories de tot tipus. Tothom deia la seva: residus d'un avió, una part d'un meteorit, restes de la cua d'un cometa i, fins i tot, els del CSIC van agafar mostres per saber si hi havia vida extraterrestre.

Els dies següents no van parar de caure aeròlits: Albacete, Cádiz, Huelva, València. Ningú sabia la certesa del seu origen. De fet, els qui descobrien els aeròlits els guardaven als frigorífics a l'espera de que els científics l'estudiessin (o bé vingués la televisió a gravar). I tot plegat va convertir-se en un llarg Sants Innocents: apareixien aeròlits per tots cantons, de totes formes, de tots colors. La majoria eren clarament falsos i, fins i tot, alguns tenien forma de recipient i no paraven d'aparèixer individus amb afany de protagonitzar notícies. Fins i tot hi va haver un ferit!

Al cap d'uns dies tothom es va oblidar del tema. De tant en tant, ha aparegut algun cas semblant, però mai s'ha arribat als extrems d'aquell any 2000.

Encara ningú sap d'on provenien els aeròlits (els de veritat). Com ja he dit, l'explicació més creïble era l'origen aeronàutic, però els experts deien que no hi havia cap raó per a que es formessin els blocs de gel. Les últimes conclusions d'aquests casos es basen en que els malanomenats aeròlits són megacriometeors, és a dir, blocs de gel formats a la troposfera. De fet, des del 2001 s'han estudiat els casos i s'han comptabilitzat 9 casos reals a Espanya.

Un bon vídeo explicatiu de tot el fenòmen és aquest.