dimecres, 29 d’octubre de 2008

Objectiu: la Lluna

Per fi. Aquest dilluns es va posar a la venda el nou disc dels Lax'n'busto, "Objectiu: la Lluna". Jo ja el tinc al cotxe a punt d'escoltar una vegada rere una altra.

Fish in the water



Que boig el món


dilluns, 27 d’octubre de 2008

Cop de sort

Com poden passar coses com aquesta??? Osti, que bo! Quin fart de riure em vaig fer.



Per cert, després d'anys i panys, he tornat a fer una Quiniela (tot i que no m'hi deixo pas gaire, eh!). A veure si hi ha sort!

divendres, 24 d’octubre de 2008

Plantejament, curs i desenllaç

M'envaeix un dubte; una d'aquelles decisions que has de prendre a la vida. No és molt transcendental, però em pot ajudar a encarrilar el camí. No sé què fer, tot i que en tinc una certa idea, se'm fa molt difícil. Tot el que he decidit fins al moment ha estat sense tenir en compte una variable: els calés.

És sabut per tothom que els enginyers (i els del ram tecnològic en general) estem molt buscats i que, en principi, de feina no ens en faltarà. Però les ofertes de feina d'informàtica estan plenes de requeriments, molts d'ells no els he sentit en la meva vida. Així que, com més llenguatges i històries coneguis, més fàcil serà trobar una bona feina. Solució: cursos.

Suposo que si et va malament la universitat i veus que se't travessa un seguit d'assignatures, potser que t'ho pensis una mica. He provat d'anar a acadèmies de repàs (com la de l'anunci de la imatge), però el resultat ha estat patètic; per ser més concret i clar, no els importa una merda els alumnes, si hi ha prou gent en un curs per a que surti a compte cap problema, si no, el grup queda tancat i barrat, per molts anuncis que fagin. Si passa tot això, potser s'hauria de buscar ajuda exterior. Solució: cursos.

Crec que tinc el curs que m'ajudaria a la universitat i ompliria el meu currículum. Però tinc molts dubtes. Em servirà per trobar bones feines? Em servirà per acabar la universitat? Em servirà per augmentar coneixements, per fer currículum, per...? Jo que sé. El problema no són aquestes preguntes que em faig: jo faria el curs encantat a no ser per, i em repeteixo, els calés que costa.

4 xifres! Quatre xifres! Quatre...

Jo preveia unes 3 xifres, tirant a altes. Però és més, i això em fa dubtar encara més, perquè el risc és molt alt. Com ho pagaré? Millor dit, com ho pagarem? Perquè jo sol no puc pas... Però suposo que val la pena.

M'ho pensaré.

dimarts, 21 d’octubre de 2008

Tercera sessió

Fa una setmana vaig tornar a començar els cursos d'informàtica per a gent gran com a formador: un curs d'iniciació i un d'Internet.

Just avui he tingut la tercera sessió amb els alumnes d'Internet. La majoria ja els conec dels cursos anteriors, així que, més o menys, sé com treballen. Dic més o menys perquè hi ha alumnes que no sé ben bé si els conec prou per saber si estan prou interessats en aprendre. A mi el que m'agradaria és que tots assistissin a les classes ben motivats a aprendre, i no pas a passar el temps. Per sort, la majoria són dels que estan interessats en saber com funciona tot plegat i em fan un ou de preguntes força originals. Tot i això, tenen molts prejudicis sobre la informàtica i Internet, però per això està el formador, no?

Bé, al que deia. He rebut un parell de queixes d'alguns alumnes sobre altres companys, que si no deixen escoltar o que no deixen fer res, i més sabent que per cada ordinador hi ha dues persones i cal que s'entenguin. A més a més, avui ha estat un d'aquells dies que jo era el que menys es sentia dins l'aula: cada cop que volia parlar m'han obviat. Jo no tinc cap problema en xerrar i que només mitja classe agafi el que estic dient, cadascú és responsable d'allò que fa o deixa de fer. El que no m'agrada tant és que un cop han fet tertúlia llavors volen assabentar-se del que he dit o del que he manat de fer.

El més òptim seria que tothom m'escolti sempre que parli, però no penso utilitzar un mètode de professor d'escola. Són prou grans per saber que quan el professor parla se l'ha d'escoltar, així que intento no fer gaire esforç per alçar la veu. He pensat de portar uns aplaudidors o uns platerets per captar l'atenció, tot i que em decanto més pel xiulet per arbitrar la classe.

I és clar, cadascú és com és, i més si són incorregibles (només els nens són corregibles, no?). Alguns parlen molt, uns pregunten molt atabaladament i no s'entén el que volen dir, uns són parella i discuteixen, uns són molt possessius amb l'ordinador, uns diuen tan poca cosa que no saps si segueixen bé els curs... Hi ha de tot.

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Dos tresos breus

Primer tres breu.

M'he fet del Tr3sC. O el que és el mateix: m'he fet soci del Club Català de Cultura, que sembla més culte. Encara he de rebre per correu el carnet i tota la informació, però podríem dir que ja en sóc oficialment.

Durant les últimes setmanes, al veure les ofertes del Tr3sC per TV3, he desitjat masses cops ser-ne soci. Són 50€ anuals (bufff!), però et permet assistir gratuïtament a preestrenes de cinema, concerts, obres de teatre, a més de varis descomptes i un regal a escollir durant tot l'any d'un plegat d'ofertes on també hi ha entrades pel teatre, lots de llibres, entrades a concerts...

Segon tres breu.

Avui he dedicat el matí a veure com anava el 3 de 9 amb folre dels Castellers de Sants. Després de carregar-lo per primer cop al Concurs de Tarragona, avui se'l plantejaven descarregar a casa. I així ho han fet! Només he anat a veure aquest castell, però la cridòria, la celebració i el pèl de punta han valgut la pena. Felicitats borinots!

dissabte, 18 d’octubre de 2008

Paraules maques

Paraules que m'agraden, ja sigui per la seva sonoritat o per ser desconeguda. Mots catalans, paraules maques.

Pitof: Embriac.

Reguitzell: Llarga sèrie de coses.

Llampó: Llampec del qual hom no sent el tro.

Xerinola: Gresca.

Guisofi: Guisat dolent, mal fet.

Llampurna: Espurna. (o llampurneig)

Rucó: Racó.

Atzur: Color blau celeste.

Quòniam: Mot emprat en l'expressió tros de quòniam: talòs, beneitot.

Manyaga: Carícia.

Moixaina: Carícia feta, especialment, a la cara.

Carantoines: Afalacs, moixaines.

Borrissol: Pelussa que fa la llana, el cotó, etc. Pèl moixí.

Aixopluc: Lloc on hom pot posar-se a cobert de la pluja.

Pòtol: Vagabund, sense ofici ni benefici, que no treballa i viu d'allò que capta o roba.

Xàldiga: Espurna.

Titola: Penis.

Lletraferit: Amant de conrear les lletres.

Bufanúvol: Home envanit, presumptuós.

dijous, 16 d’octubre de 2008

La timidesa

Fa dies que em busco i no em trobo. He pensat, he regirat. He mirat els relats que creava fa un temps (i que ara escriuria totalment diferent). No m'enganyo: no sóc de lletres. He decidit penjar-ne un al bloc. Un relat que explica un pessic de com sóc i el que, en part, em marca la vida. Per què recupero aquest escrit? Perquè últimament em passen petites coses inexplicables des d'altres ulls però que tenen un motiu, si és que se'n pot dir així.

Timidesa, gran paraula. Millor escrita que parlada. Els tímids sabem més plasmar-la en un full que no pas pronunciar-la. Jo sóc tímid. Les persones tímides, en general, som introvertides, reservades, silencioses i desconfiades. No sabem parlar en públic, ni ens agrada que sentin les nostres converses al tren, ni tenim molts amics, ni sabem explicar allò que dins nostre entenem perfectament. “Busco una persona que sigui molt divertida, que parli molt i que no sigui gens tímida”; anuncis com aquest fan que dia a dia et sentis malament. Els no-tímids no entenen als tímids! Ells saben parlar molt, bé i en públic, però no saben entendre que no tothom és com ells. Ens redueixen les oportunitats, i fan que el món només sigui fet al seu gust. No ens volen, als tímids.

Jo mateix, em reuneixo de tant en tant amb gent d’una associació cultural, on és bo aportar idees i opinions. Jo en tinc moltes, però la timidesa no me les permet explicar. I llavors és quan algun no-tímid deixa anar alguna frase com “sempre parlen els mateixos”. És clar! Que no veus que no puc, que no em surt de dins? Ara, el pitjor que et poden dir és “encara no has dit res, què en penses d’aquest tema?”. No! No m’obligueu a parlar. Que no veieu que em feu més mal que bé? Per dir alguna cosa haig d’estar preparat. Però algun cop aconsegueixen el seu objectiu, i és llavors quan ho expliques tot, d’una tirada i desordenadament. No ho volia fer així, jo. També en aquestes ocasions, quan t’ataquen i et trastoquen el teu ordre interior, és quan sorgeix el color de la timidesa: el vermell. Els tímids ens enrojolem en situacions compromeses i això ens debilita davant dels demés. L’escalfor se t’apodera del rostre i notes com la sang et puja al cap. I quan penses que et deus posar vermell encara te n’hi poses més! Acabes tenint por.

Però a mi m’agrada ser tímid. I crec que a tots els tímids ens hauria d’agradar. Sabem escoltar, entendre millor els problemes dels altres; sabem valorar millor els sentiments, tractar amb més delicadesa i amor, raonar millor, pensar abans d’actuar. I aix!, aquests amors... Fins que no et coneixen bé no saben qui ets, però per conèixer-te del tot han de tenir paciència. Un cop ben coneguts, la timidesa atrau, per més que diguin.

I sabeu què? Caram, s’ha de controlar, això de ser tímid o no ser-ho. Cal tenir moments per tot, i fer servir l’arma adequada per la situació. Comprendre als tímids i pensar com es poden sentir en determinats moments. Però el millor de tot, és que els tímids poden aprendre a no ser-ho, però els que no ho són, no aprendran mai què és la timidesa.

Com n’és de bonica la timidesa...

Realment és bonica? Ara no ho diria pas així, ans al contrari.

Em sap greu, no puc fer-hi gaire. Decepciono reiteradament. Suposo que aquí no tinc vides infinites.

Gràcies per fer-me pensar.

dissabte, 11 d’octubre de 2008

Segur que tinc sort

Des de que tinc bloc, m'ha interessat molt saber com arriba la gent anònima fins a aquest punt de la xarxa. Normalment, els internautes casuals no diuen res, ni expliquen els motius pels quals buscaven una cosa o una altra. El cert és que jo tampoc ho faig, així que no em puc queixar, però podrien ser més participatius, no? (Val, val, ho anoto al meu llistat de coses a fer...)

El cas és que hi ha gent que ha arribat a aquest bloc buscant coses que ha pogut trobar i d'altres que han hagut de canviar d'entrada del Google. Trobo que hi ha molta usuaris que busquen la mateixa informació, i això em sorprèn. Per exemple, el pedagocientífic Dani Jimenez Albiac és sens dubte el més buscat. Li recomano que es fagi un web personal, que rebrà moltes visites! O en Víctor Sauler Portal, que aquest no es pot fer un web, bàsicament perquè no existeix. I la pregunta més cercada és: Quan és setmana santa? Si busquen els dies concrets, no els trobaran pas!

Ara que els millors són aquells internautes que cauen per casualitat al meu bloc. És increïble. Per exemple, a qui se li acudeix buscar cadires ortopèdiques? Aquí no en trobarà pas. O un 2x1 pel zoo de barcelona, es pensen que sóc una ONG? I parlant d'animals, quina raó pot existir per cercar fotut de lloros?

He detectat certa fixació en buscar activitats per la canalla o per fer gincames... Ara bé, n'hi ha algunes de ben estranyes. Ja em direu quin tipus de jocs són els jocs de religió, o els fantàstics i contradictoris jocs silenci soroll. Em sembla que no en van poder aconseguir res, de visitar aquest bloc. Però bé, si la quitxalla s'avorreix sempre se'ls pot llegir l'arxiconegut conte esparreguera o fer un taller de capgrossos casolans.

Hi ha internautes amb molt poca capacitat de síntesi. Què voldria saber el qui va escriure ahir al senglar hi havia molt poca gent? Es pensen que Sant Google ha ascendit a semi-déu i que pot respondre tot allò que vulguin saber? O uns que volen fer una festa i volen saber fins quan es pot fer soroll a un bloc de pisos. Incívics! Potser volien fer el comiat de solter del casament 19 de juliol 2008. Però qui carai es va casar?

Finalment, hi ha el grup de cerques morboses. Aquí no trobareu fotos de despullats a vilafranca, ni la novia de risto mejide de vilafranca del penedes, que ni la conec ni l'he vist mai. Per déu, quina obsessió amb Vilafranca, al final farà honor al seu sobrenom de Vilatranca del PeneDret. Ara que, per cerques morboses, sempre podeu fer l'experiment sexual de la Carol.

Per últim, deixo per escrit una de les cerques més estranyes per arribar aquí: disney's avortar. Les fronteres de la meva imaginació no tenen cabuda en aquest tipus d'enigmes. Alguna opinió?

dimecres, 8 d’octubre de 2008

La capsa de les fotografies

Quan vaig nèixer, els meus pares (i els meus germans) van comprar una càmera fotogràfica. Totes les fotografies anteriors de la meva família estan fetes amb una càmera molt antiga i sortien amb molta mala qualitat. Així que quan vaig nèixer totes les fotografies estaven centrades en mi, forces, tenint en compte que la càmera era nova.

És clar, això jo ho he anat sabent mirant la capsa de les fotografies que tinc per casa. Abans les fotografies es feien només quan es celebraven aniversaris o bé quan es feien sortides o viatges, així que tampoc podria dir que totes aquestes imatges representin la meva vida, tot el contrari.

El curiós de la meva vida en fotografies és que hi ha un lapse de temps on no existeixo. No surto en cap foto, simplement perquè no en fèiem. Suposo que la marxa dels meus germans de casa i el fet que jo em fés gran van suposar no fer instantànies. Després, per casualitat o en conseqüència, no m'agradava sortir en fotos, per falta d'autoestima o perquè simplement sempre he cregut que quedo fatal a les fotos (crec i és). Finalment, va arribar Internet i les fotografies digitals. I també la meva primera càmera, que, per cert, me la van fotre/robar en un bar de Manresa, concretament un dels cambrers. Amb això vaig començar a tenir fotos de tot, també de mi, i es va tancar l'espai buit de fotografies.

Però n'hi ha una que sempre m'ha fet gràcia i que fa gràcia a molta gent. De fet, aquesta foto no la conservaria si no fos pel que l'envolta. És la fotografia d'un carnet, del carnet del Club Super 3. Me'l vaig fer quan ho anunciaven per La Vanguardia i al mateix diari hi retallaves una butlleta (encara no hi havia les postals de "La Caixa"). Sempre m'ha semblat un honor ser dels primers, encara que per ser el número de soci 14.461 n'hi ha uns altres 14.460 davant, però la veritat és que no he conegut mai ningú amb un carnet menor (és clar que no vaig demanant el número de súper per tot arreu...). La foto és de quan tenia 4 anys. No, no sóc ros, però llavors ho era. Això ja passa als nens, el cabell s'enfosqueix.

Fotopeu 1: L'adreça que hi surt no és la meva actual.
Fotopeu 2: La merda del carnet està incrustada, no hi ha remei.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Valoracions Concurs 2008

Com sempre el Concurs de Tarragona va ser magnífic. Hi van faltar algunes coses, però en general va estar força bé. Amb el Luke i la Gemma, vam poder gaudir dels gamma extra, dels castells límit, de l'ambient de la grada, de la nova plaça de braus...

Els Castellers de Vilafranca van guanyar el Concurs per més diferència que la prèviament esperable. Van descarregar el 4de9fa i el Pde8fm, i van carregar el 2de8 i el 4de9. Tota una classe magistral. A destacar el 2de8 que va anar realment molt just per carregari el 4de9 que es podia descarregar perfectament (la canalla es va posar nerviosa).

La Colla Vella dels Xiquets de Valls va començar malament, carregant el Pde8fm i el 5de9f. Quan encara podien lluitar pel Concurs, van "perdre" dues rondes fent intents desmuntats del 4de9fa. Això va ser el final per la Colla Vella ja que no tenien castell en cartera capaç de millorar la puntuació dels Castellers de Vilafranca. No hi va haver emoció, llàstima.

La Colla Joves Xiquets de Valls va iniciar el Concurs molt arriscadament amb el 5de9f, intentant descarregar-lo com van fer per Sant Fèlix, però no va poder ser, per poc, i va quedar en intent. Les coses ja no podien anar bé de cap manera. Van continuar el concurs amb un 3de9f descarregat i un intent de 2de8 que va caure força aviat. Per acabar en tercera posició, van carregar el 4de9f i descarregar el 5de8. Potser anirà millor per Santa Úrsula.

Colles que van sortir contentes:

- Castellers de Vilafranca, per guanyar el concurs i carregar dos castells dificilíssims.
- Colla Jove Xiquets de Tarragona, per descarregar el 3de9f i quedar en bona posició.
- Castellers de Sants, per carregar el seu primer castell de nou, superar Barcelona i fer molta festa.
- Castellers de Lleida, per merèixer el millor aplaudiment del públic i fer la seva millor actuació.

Colles desmoralitzades o que van decepcionar:

- Colla Vella dels Xiquets de Valls: Només van poder carregar els dos gamma extra de sortida i no van poder lluitar pel concurs degut als intents desmuntats del 4de9fa.
- Colla Joves Xiquets de Valls: Van començar caient amb el 5de9f, clau per intentar guanyar el Concurs.
- Capgrossos de Mataró: Tot i no caure, van complir menys del que s'esperava: ni gamma extra ni 4de9f.
- Castellers de Barcelona: Un castell de 9 era molt difícil però a plaça es veia prou bé i els van desmuntar.
- Xiquets de Tarragona: s'augurava una lluita entre les colles grans de Tarragona, però no va ser així, els Xiquets van caure amb el 2de8f i ja no hi va haver res a fer.

La grada va ser una d'aquelles coses que fan el Concurs un xic més especial. En primer lloc, els xiulets van començar aviat, amb els que van dirigir els membres de la Colla Vella (i segur que algú altre) al peu desmuntat dels Castellers de Vilafranca (bastant patètic). La claca dels Castellers de Vilafranca van donar color a la plaça, amb una pancarta enorme amb el seu escut que desplegaven a cada castell aconseguit. Després del 2de8 carregat dels verds, la Colla Vella va demanar el vídeo del castell per a que s'emitís per les pantalles gegants: es va poder comprovar com l'enxaneta coronava clarament la torre. El públic va aplaudir moltíssim als Castellers de Lleida, pel seu treball, castells i sacrifici. També va ser molt aplaudit el 3de9f carregat dels Castellers de Sants (foto). A la nostra zona (entre Sants i Joves) vam poder gaudir d'un divertiment extra, una senyora que estava molt excitada i que cridava completament bajanades com "No la feu!!!" referint-se al 2de8 de la Joves. Encara no entenc a favor de qui anava o què era el que volia. La senyora i el moment concret són aquests:

Senyora patètica. "No la feu! No la feu!"

Per últim, boníssima la sortida del Concurs, amb tota la plaça Imperial Tàrraco plena de cotxes de diferents colles pitant, treient banderes i fent gestos amb les mans. Fins i tot, vam veure un accident en directe!

Aquí podeu trobar la classificació final, així com els castells realitzats per les 18 colles.
Aquí podeu veure el resum del "Quarts de nou" sobre el Concurs (25 minuts).
Aquí podeu veure el directe del Concurs a partir de les 12:00 del matí (3 hores).

dissabte, 4 d’octubre de 2008

Prèvia al Concurs


Per fi, demà 5 d'octubre arriba el XXIIè Concurs de Castells de Tarragona. Hi assistiran les 4 colles de Tarragona més les altres 14 millors del món casteller (a excepció dels Minyons de Terrassa, que són contraris al Concurs). Començarà a les 10 del matí però ningú sap quan acabarà. Les previsions són de 5 o 6 hores, tot i que algun any hem estat 8 hores (no entenc la mania d'intentar reduir el temps del Concurs). El funcionament del Concurs no és com qualsevol altre actuació: allà s'hi fan 5 rondes (sense repetició) de les quals només puntuaran els 3 millors castells de cada colla, segons aquesta taula de puntuacions. A més a més, hi ha penalitzacions quan una colla desmunta un peu, quan l'acotxador no es col·loca correctament, quan l'enxaneta no fa l'aleta,... Depenent de la posició que acabi, cada colla s'endurà un bon premi: la 18a s'emporta 3.600 euros mentre que la 1a classificada s'emporta 16.500 euros.

Pel que fa les colles (destaco només unes quantes):

- Castellers de Vilafranca: els més favorits per estat de forma (i resultats). Vénen assajant un fotimer de castells: Pde8fm, 5de9f, 4de9fa, 3de9fa, 4de9, 2de8 i 3de10fm. D'aquests castells només se sap segur que començaran amb el 4de9fa.

- Colla Vella dels Xiquets de Valls: els altres favorits. Tot i que durant l'any no han aconseguit castells prou importants per guanyar el Concurs, la Vella és la Vella i tothom coneix el seu esperit lluitador. Castells que podrien provar: Pde8fm, 4de9fa, 5de9f, 3de9fa i 2de8.

- Colla Joves Xiquets de Valls: la colla aspirant. El 5de9f descarregat per Sant Fèlix els ha apujat l'ànim i les possibilitats per guanyar el Concurs. Hi ha dues opcions per aconseguir el títol: o bé fallen molt les dues colles anteriors o bé la Joves fa la millor actuació de la seva història. I totes dues opcions poden passar! Està clar que el 5de9f serà el castell a repetir. Aleshores, si ho veuen factible (depenent de les altres dues colles) poden intentar el 4de9 i/o el 2de8. Cal tenir en compte que, si les coses van mal dades, els Capgrossos apreten per darrere...

- Capgrossos de Mataró: Concurs rere concurs, han anat a més. I en aquesta edició sembla que tornarà a ser així. Els castells que intentaran segur són el 3de9f i el 4de9f. El tercer castell és una incògnita: o bé surten bé els assajos i poden provar el 2de9fm (fins i tot, el 5de9f) o bé no van bé les proves i es conformen amb un 5de8 o un 4de8a.

- Colla Jove Xiquets de Tarragona: Per Santa Tecla van descarregar el 3de9f i tenen la moral pels aires. 3de9f i 4de9f són els castells que segurament tenen com a objectius.

- Xiquets de Tarragona: Després de l'ensopegada del 3de9f per Santa Tecla, els Xiquets hauran d'aixecar ànims. És probable que intentin un o dos castells de 9.

- Castellers de Sants: Han tingut un any força bo i res els impedeix provar el 3de9f.

- Castellers de Barcelona: Han sortit tocats de la Mercè, però sempre poden intentar un castell de nou pisos.

Tres castells a destacar (i que tinc ganes de veure):
  • El 3de9fa: el castell inèdit que pot deixar-ho de ser durant el Concurs. Tant la Vella com Vilafranca el poden provar. Personalment, crec que el veurem.
  • El 2de9fm: els Capgrossos de Mataró poden intentar el primer gamma extra de la seva història i es poden convertir en la 5a colla en coronar-ne un. Pot ser canviat pel 5de9f, que seria tant o més espectacular.
  • El 3de9f: els Castellers de Sants tenen l'oportunitat perfecta. Sembla que tot està a punt però caldrà veure'l a plaça.
  • El 3de10fm: Els Castellers de Vilafranca són els únics que se'l plantegen. Fa temps que no gaudim d'un intent d'aquest castell i seria espectacular.
Ara només falta passar aquests nervis previs al concurs, llevar-se d'hora i anar cap a Tarragona.

Per últim, dir que aquells que vulguin poden seguir l'actuació de demà en directe mitjançant el web del Concurs a partir de les 10 i també en directe a través del Canal 33 a partir de les 12:30 (no sé què faran amb les dues hores i mitja anteriors). A les 20:30 hi haurà l'especial resum del Concurs, també pel 33.

Salut i castells!

divendres, 3 d’octubre de 2008

Castells inèdits

On és el sostre casteller? Si li preguntéssim a algun casteller de l'any 1990, diria que és el 2de9fm. Si ho féssim a algú del 1996 diria que el 5de9f, el 4de9fa o el 4de9. Després va venir el 3de10fm i això semblava insuperable, però més tard va arribar el 2de9f. I ara què??? Doncs ara tothom sap que hi ha uns castells inèdits més a l'abast que d'altres, però sembla que algun d'ells arribarà tard o d'hora.

Després d'haver esmentat i explicat els castells de gamma extra que hi ha a l'actualitat, avui comentaré aquells que s'han intentat sense èxit o que encara no s'han provat mai. Serà un total de 5 castells.

3 de 9 amb folre i agulla

Nom complet: 3 de 9 amb folre i agulla
Nom abreviat: 3de9fa
Valor al Concurs: 1622 punts carregat, 1914 punts descarregat
Primer intent: CVXV, Vilafranca, 30/08/2008
Colles que l'han intentat: Colla Vella dels Xiquets de Valls

El 3 amb agulla sempre ha estat un castell estrany que gairebé no s'acceptava dins del món casteller. L'any 2006, els Castellers de Vilafranca van afegir un castell més a la gamma de 8, el 3de8a, que es va descarregar el 29/10/2006 a Sitges. Semblava un castell no gaire més difícil que el seu germà, el 4de8a, i així es van obrir les portes al 3de9fa.

Sembla que, de moment, és el castell més "senzill" del grup d'inèdits i, a més a més, el que segurament veurem ben aviat. Tot i això, és un tros de castell. La dificultat del 3 amb agulla és que el pilar interior ha de treballar amb molt poc espai; a més a més, se li ha d'afegir la petita complicació de col·locar l'enxaneta del pilar.

Aquest mateix any ha estat el "boom" del 3 amb agulla. El 3de8a ha estat descarregat per 3 de les colles punteres (Vilafranca, Vella i Minyons). Per la diada de Sant Fèlix estava previst que dues colles el podien dur a plaça (Vilafranca i Vella), però tan sols va ser la Vella qui finalment el va intentar, amb poc èxit.

Foto: Intent de 3de9fa de la Vella de Valls (30/08/2008)

A partir d'aquí cal destacar que els pròxims 4 castells tenen la mateixa puntuació al Concurs, fet excepcional. Jo tampoc sabria dir quin és més complicat o més senzill. A més a més, tots 4 estan valorats per sobre de qualsevol altre castell.


Pilar de 9 amb folre, manilles i puntals

Nom complet: Pilar de 9 amb folre, manilles i puntals
Nom abreviat: Pde9fmp
Valor al Concurs: 3014 punts carregat, 3617 punts descarregat
Primer intent: Castellers de Vilafranca, Vilafranca, 01/11/2002
Colles que l'han intentat: Castellers de Vilafranca

Puntals? Què és això? Els puntals és una pinya suplementària que va sobre les manilles. Els Castellers de Vilafranca es va inventar aquest mot per a poder-lo portar a plaça (el Concurs va renombrar els puntals com a "ajuts", però no va tenir acceptació).

Tot una obra d'arquitectura castellera. Mai s'havien vist un puntals i semblava increïble que es pugués fer un Pde9fmp. En primer lloc, hi havia la dificultat del pes i de la poca estabilitat. Per altra banda, el pis de puntals estaria format per 9 persones que havien de sostenir un pilar de 6. A més a més, se li ha d'afegir que, per a provar-lo, es requereix d'una gentada enorme. L'únic intent es va dur a terme per la Diada de Tots Sants de 2002 (01/11/2002). Una munió de gent va pujar sobre al pinya, conformant el folre, les manilles i els puntals. L'intent va arribar fins a estar col·locat el sisè i es va enfonsar pujant el setè, just quan es considera intent. Molt complicat, però va arribar més lluny del que creia la majoria de la plaça.

És un castell factible pel tipus de construcció que és. Tot i això, es requereix molta gent tant en els assajos com en la diada que es volgués intentar i això ara mateix és molt difícil.

Fotos: Intent de Pde9fmp dels C. de Vilafranca (01/11/2002).

4 de 10 amb folre i manilles

Nom complet: 4 de 10 amb folre i manilles
Nom abreviat: 4de10fm
Valor al Concurs: 3014 punts carregat, 3617 punts descarregat
Primer intent: -
Colles que l'han intentat: -

El 4de10fm no l'ha intentat cap colla. Però va ser el primer castell de 10 que es va plantejar. Abans de provar el 3de10fm, els Castellers de Vilafranca tenien en ment el 4, pel sol fet que aquesta estructura és molt més estable que el 3. La base del 4de10fm, però, necessita molta més gent i és més complicat de sostenir. Tot i això, a plaça es va provar sense arribar a considerar-se intent. O bé s'enfonsava o bé es desmuntava el peu.

Malgrat tot, si es té la gent suficient i una base sòlida, pot ser un castell que es pot intentar en un futur.

Foto: un "peu desmuntat" del 4de10fm dels Castellers de Vilafranca.

3 de 9

Nom complet: 3 de 9
Nom abreviat: 3de9
Valor al Concurs: 3014 punts carregat, 3617 punts descarregat
Primer intent: CJXV, Vila-rodona, 05/11/2000
Colles que l'han intentat: Colla Joves Xiquets de Valls, Colla Vella Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca

Amb un nom tan senzill sembla fàcil d'aconseguir, però no ho és gens. L'únic castell amb el que es pot comparar és el 4de9, però cal tenir en compte que el 3 és menys estable que el 4, i més si parlem de tants pisos. Qualsevol rebregada en aquest castell fa que sigui irrecuperable.

Un total de 5 intents. Els primers en intentar-ho, per ració doble, va ser la Colla Joves Xiquets de Valls, que només va aconseguir col·locar dosos (en una mateixa diada que va carregar el 4de9). Per Santa Úrsula de 2004 el van tornar a intentar, també sense èxit. La Colla Vella va ser la següent a portar-lo a plaça, per a poder guanyar el Concurs del 2004 però no va ser possible i va caure força aviat. Els últims a intentar-lo han estat els Castellers de Vilafranca, que només van col·locar dosos a plaça.

Un castell dificilíssim que cal tenir molt ben preparat i tenir molta sort per a poder-lo carregar. De fet, totes les colles que l'han provat l'han assajat satisfactòriament, però a plaça sempre ha fracassat.

Foto superior: Intent de 3de9 dels C. de Vilafranca (01/11/2005)
Foto inferior: Intent de 3de9 de la Joves de Valls (05/11/2000)

Pilar de 7

Nom complet: Pilar de 7
Nom abreviat: Pde7
Valor al Concurs: 3014 punts carregat, 3617 punts descarregat
Primer intent: -
Colles que l'han intentat: -

Mai s'ha intentat el pilar de 7 durant el segle XX i XXI. Cal pensar que el Pde6 és el pilar més alt que s'ha fet i que el Pde7f és un Pde6 amb una pinya a sota i que el Pde8fm és un Pde6 amb dues pinyes a sota.

És un pilar gairebé inimaginable pel món casteller actual, però mai se sap si alguna colla pot trobar una alineació capaç d'aconseguir-lo. Diuen (crec que és cert) que els Castellers de Vilafranca en un assaig van aconseguir que l'enxaneta col·loqués un genoll sobre l'espatlla del sisè, que ja és prou difícil.

Mai se sap si s'aconseguirà o, fins i tot, provar, però tothom sap que seria espectacular.

dijous, 2 d’octubre de 2008

2 de 9 amb folre

Nom complet: 2 (o torre) de 9 amb folre
Nom abreviat: 2de9f, tde9f
Valor al Concurs: 2826 punts carregat, 3391 punts descarregat
Primer intent: CVXV, Tarragona, 06/10/2002
Primer carregat: C. de Vilafranca, Vilafranca, 30/08/2005
Primer descarregat: -
Carregat: 1 ocasió
Descarregat: 0 ocasions
Colles que l'han intentat: Colla Vella dels Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca

És el castell amb més dificultat que s'ha aconsgeuit coronar. El 2 de 9 amb folre es podria considerar un castell de gamma superextra. La raó és que és l'únic castell que prové d'un altre gamma extra: el 2de8. El primer cop que es va intentar va ser per part de la Colla Vella per intentar guanyar el Concurs del 2002; la colla només tenia assaig el 2de8 però van improvitzar el folre del 2de9f, tot i que finalment no va tenir èxit. El 2005, els Castellers de Vilafranca van voler-lo intentar. Ningú estava molt segur que aconseguissin l'objectiu: mai s'ha descarregat el 2de8. Però el van provar a plaça, carregant-lo. Des d'aleshores no s'ha intentat més.



El primer i únic 2de9f que s'ha carregat (Castellers de Vilafranca)

dimecres, 1 d’octubre de 2008

3 de 10 amb folre i manilles

Nom complet: 3 de 10 amb folre i manilles
Nom abreviat: 3de10fm
Valor al Concurs: 2208 punts carregat, 2650 punts descarregat
Primer intent: Minyons de Terrassa, Terrassa, 05/07/1998
Primer carregat: Castellers de Vilafranca, Vilafranca, 15/11/1998
Primer descarregat: Minyons de Terrassa, Terrassa, 22/11/1998
Carregat: 9 ocasions
Descarregat: 2 ocasions
Colles que l'han intentat: Castellers de Vilafranca, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Minyons de Terrassa

El 3de10fm és la joia de la corona i el castell més mediàtic. És una construcció extremadament difícil i, a més a més, el més alt de tots i el que requereix més castellers per a fer-lo. La colla que l'ha aconseguit coronar en més ocasions són els Castellers de Vilafranca (6c), per davant dels Minyons de Terrassa (2d, 2c) i la Colla Vella (1c).

Als inicis de plantejar-se un castell de 10 pisos, els vilafranquins optaven pel 4de10fm, ja que, en teoria, el 4 és més estable que el 3. El 4, però, necessitava molta més gent i el folre i les manilles pesaven més. Aleshores, es van canviar els objectius i van encarar el 3de10fm. Tant els Minyons de Terrassa com els Castellers de Vilafranca tenien pensat intentar el 3de10fm pel novembre de 1998. La data clau per a que els Castellers de Vilafranca el provessin era a l'última actuació de la temporada pels verds, la Diada de Tots Sants (01/11/1998); però les coses no van anar bé i no es va poder aconseguir. Els Castellers de Vilafranca van decidir inventar-se una diada el diumenge 15 de novembre per a poder-lo fer, sabent que una setmana després els Minyons l'intentarien. El 3de10fm es va carregar i va ser el primer cop en coronar-se un castell de 10. El següent diumenge, en un dia ennuvolat, fins i tot nevant (no és broma), els Minyons el van intentar, però l'enxaneta va caure sol quan li faltava poc per fer l'aleta. El castell es va poder desmuntar i tot seguit van voler-lo afrontar en una segona ocasió, aquesta vegada amb èxit i descarregant-lo sorprenentment per primer cop. Dos anys més tard, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va carregar, per molt poc, el 3de10fm, que li va servir per guanyar el Concurs de l'any 2000.


El primer 3de10fm carregat de la història (Castellers de Vilafranca)


El primer i únic 3de10fm carregat de la Colla Vella dels Xiquets de Valls