dimarts, 1 de juliol del 2008

Compra nocturna

Les botigues tanquen com a molt tard a les 10 de la nit. Avui, una botiga d'una cadena de roba ha fet una excepció i feia descomptes especials, obrint de 22 a 24h.

Em sembla que és el cop que he comprat més tranquil. Em posa dels nervis haver de comprar roba. Ho odio molt. Primer perquè atabala molt, has de buscar el que t'agrada, has de buscar els preus, has de buscar la talla, has de buscar, buscar, buscar. Després t'ho has de provar. Que si et va gran, petit, llarg, buf! I començo a suar... jo que sóc suaner de mena, que sóc d'aquells que per donar la mà, primer se l'han d'eixugar (els que els hi passa m'entendran)... Als emprovadors suo com un pollastre! A més, tinc certa fòbia a que algú obri l'emprovador per accident, així que sempre m'asseguro del tot i faig, de l'emprovador, un búnquer.

Tot i això fa que, pel que fa a comprar roba, al meu món imperi la llei del mínim esforç. Avui el tema ha arribat al límit d'aquesta llei; ja se m'ha trencat tot: pantalons, samarretes, calçat... Ja no podia passar amb res. Així que m'he odiat molt i he anat a comprar roba nova. Tot i haver poca gent, m'he atabalat i he suat, però ha estat més lleu que altres ocasions.

He complert la llei del mínim esforç.