De les petites de l'autocar que anava a l'escola; jo assegut al fons vigilant que no et fessin mal. I anaves creixent. Però als 15 anys vas patir un cop dur, una d'aquelles malalties que ningú no desitja i que tu tampoc vas voler. La injustícia de l'atzar. Ens vam conèixer quan semblava que milloraves, però no va ser així. La teva lluita ha estat constant, has estat valenta, però després de molts mesos, amb només 16 anys, la malaltia se t'ha endut per sempre. Aquí hi has deixat records, moments, vivències i una lliçó per a la vida.
Un petó allà on siguis.
Un petó allà on siguis.
2 comentaris:
Sempre és dur, però amb tants anys robats per endavant encara molt més.
No ho mereixia. Sempre ha estat una noia lluitadora, fins al final.
Un peto per ella.
Tot un exemple de valentia.
Publica un comentari a l'entrada