dimarts, 12 de febrer del 2008

El DNI

El carnet d'identitat és una targeta de plàstic que serveix per a identificar-nos, com diu el seu nom. Es pot tenir des dels 3 mesos d'edat, però és obligatori a partir dels 14 anys.

Consta d'un número de 8 xifres, que va acompanyat d'una lletra. Aquesta lletra no està triada a l'atzar, sinó que depèn totalment del número. Per aconseguir la lletra (ho podeu provar) cal dividir fer-li mòdul 23, és a dir, dividir-lo entre 23 i del resultat, agafar la part decimal (per exemple, 0'3245) i multiplicar-la per 23, del que en sortirà un número entre el 0 i el 22. D'aquest número en treurem la lletra assignant-la d'aquesta manera:

0-T, 1-R, 2-W, 3-A, 4-G, 5-M, 6-Y, 7-F, 8-P, 9-D, 10-X, 11-B, 12-N, 13-J, 14-Z, 15-S, 16-Q, 17-V, 18-H, 19-L, 20-C, 21-K, 22-E

Els números del DNI són únics, fins i tot, després de morir. Vaja, que ningú té el DNI d'alguna persona morta. Franco tenia el DNI nº1, i els números 10 al 99 estan reservats per a la família reial, a excepció del 13, per motius de raons de superstició.

Però el millor és aquell número que hi ha a la part posterior del carnet, a la segona línia, abaix a la dreta de tot. Diuen que és el nombre de persones que es diuen igual que nosaltres però no és així: en un pròxim post trencarem el mite!

1 comentari:

Anònim ha dit...

sisi sóc una xafardera xDD però m'ha encantat aquesta mena de joc jeje
doncs si, es cert :) ha sortit la meva lletra jeje

adéu :)