dimarts, 30 de desembre de 2008

Nombres amics

Fa molts anys, vaig descobrir per casualitat uns tipus de nombres que es deien nombres amics. Vaig buscar-ne la definició a l'Enciclopèdia i no vaig saber-ho desxifrar... potser era massa petit. Però quan ja me'n vaig oblidar, a la universitat va tornar a sortir el tema (bajanades aplicades a la realitat que aprenem els estudiants d'informàtica, com ara el mètode per aconseguir la lletra del DNI o els codis ISBN dels llibres).

Així que els nombres amics són un parell de nombres que la suma dels divisors propis d'un és igual a l'altre i viceversa. Un exemple (de fet, el parell de nombres amics més petits):

- El 220 té com a divisors comuns: 1, 2, 4, 5, 10, 11, 20, 22, 44, 55, 110. La suma de tots ells és 284.

- El 284 té com a divisors comuns: 1, 2, 4, 71, 142. La suma de tots ells és 220.

Així que els nombres 220 i 284 són nombres amics. Aquí n'hi ha més.

I què passa quan un nombre és amic d'ell mateix? Aleshores es diu que és un nombre perfecte, és a dir, que la suma dels seus divisors comuns és ell mateix. Els més petit de tots:

- El 6 té com a divisors comuns: 1, 2, 3. La suma de tots ells és 6.

- El 28 té com a divisors comuns: 1, 2, 4, 7, 14. La suma de tots ells és 28.

Se'n poden trobar més aquí.

dimecres, 24 de desembre de 2008

Nat

Va néixer un 24 de desembre al vespre.


Si et vols fer gran amb mi,
el millor està per venir.
El temps s'haurà fos
i en farem un dels dos.

Tu i jo apamarem la vida junts
per poder anar fent-nos a mida.

Junts com dues branques
d'un mateix arbre
ens farem grans
desfent les presses.
Junts, l'un vora l'altre,
amb tota la calma
i anar desgranant
el temps que ens queda per endavant.

Si et fas gran amb mi
el millor ha d'arribar.
No et puc garantir
un camí sempre pla,

però segur que trobarem la força
junts per poder obrir qualsevol porta.



I ja n'hem fet 4. T'estimo!

dimarts, 23 de desembre de 2008

Nadalitats

Fa setmanes que ens estem preparant per aquests dies que s'acosten. I què hi trobem? Tòpics, tòpics i tòpics.

Per començar, un tòpic que sempre m'ha fet por: els pare-noels. De petit m'acollonia trobar-ne un, però és que... què cony fa un home vestit de tal manera pel carrer? Un dia vaig descobrir que els contractaven i els pagaven; des de llavors, pobre d'ell que se m'acosti algun!

La gent es torna més boja. Hi ha barbuts portant nines pel carrer (no gaire dissimuladament). Les oliveres deixen de donar olives per donar bombetes. Fins i tot, aquests dies l'ajuntament del meu poble* es converteix en "solidari" i ens convida al cine i fa sorteig de premis sucosos.

Ahir van fer la "Lotería de Navidad", que és la que més gent participa i la que els premis són més baixos. Vaig sentir un periodista que se li va acudir dir que com que la terminació 5 és la que més cops ha acabat la grossa era més probable que toqués en un altre número, perquè, per probabilitat, s'haurien d'igualar totes les terminacions. Lògica aplastant... El millor és que la grossa va tornar a acabar en 5, però ja sabeu, l'any que ve no compreu números acabats en 5!

I ja sabem quina és la pregunta més repetida: què faras per cap d'any? Com si fos un esdeveniment molt important per hom o que ens canviés alguna cosa. Bé, sí que hi ha un canvi: un trist número. El pitjor de tot és fer-se un mateix la pregunta i estar apunt de llençar-se finestra avall per no trobar-hi solució.

Pel mig, uns pobres estudiants que no sabem com maniobrar aquests dies per poder aprovar.

A pastar fang!

*: he posat un asterisc perquè no he volgut posar el nom del meu poble, així les visites que arribin al bloc buscant-lo mai trobaran coses que fagi bé l'ajuntament.

---------------------------------------

Ja hi ha carpeta guanyadora. La carpeta que portarem els UPCeros el pròxim curs serà aquesta:

divendres, 19 de desembre de 2008

Pel·lícules que vénen (3)

Avui comencen a arribar les pel·lícules bones. Totes les productores amb aspiracions als Oscar esperen el màxim per a poder llançar els seus films. En poques ocasions ha triomfat una pel·lícula estrenada a la primavera; d'aquesta forma l'expectació és màxima i també són més fortes les sorpreses i les decepcions. Però en tot cas, ara s'estrena el període on podem veure les millors pel·lícules (i les més llargues). Anem per ordre:

El intercambio (s'estrena el 19 de desembre): Dirida per Clint Eastwood (Million Dollar Baby, Mystic River). Amb Angelina Jolie i John Malkovich. Drama. Anys 20, explica la història d'una dona a qui li segreten el fill i el recupera, però sospita que no és el seu fill i aleshores s'ha d'enfrontar a la corrupció de la policia. Més info aquí. Tràiler en castellà:


Australia (s'estrena el 25 de desembre): Dirigida per Baz Luhrmann (Moulin Rouge). Amb Nicole Kidman i Hugh Jackman. Drama. Ambientada en els anys 30, una aristòcrata anglesa abandona el seu país per a seguir el seu marit a Austràlia. Més info aquí. Tràiler en castellà:


Mi nombre es Harvey Milk (s'estrena el 9 de gener): Amb Sean Penn, Emile Hirsch, Josh Brolin. Drama. Basada en la història real de Harvey Milk, el primer polític obertament homosexual en ser escollit per un càrrec públic (durant el 1977). L'any següent va ser assassinat. Més info aquí. Tràiler en castellà:


Resistencia (s'estrena el 9 de gener): Amb Daniel Craig. Drama bèl·lic. Durant la Segona Guerra Mundial, tres germans es refugien dels nazis en un bosc. Allà s'hi ajunten més refugiats i aviat s'hi forma una comunitat amb relativa llibertat i l'objectiu de venjar-se. Més info aquí. Tràiler en castellà:


Revolutionary Road (s'estrena el 23 de gener de 2009): Dirigida per Sam Mendes (American Beauty, Camino a la perdición). Amb Leonardo DiCaprio i Kate Winslet (sí, sí, primer cop des de Titanic). Drama. Una parella dels anys 50 amb dos fills tenen un dilema entre els seus desijtos i els dels demés. Més info aquí. Tràiler en castellà:


La duda (s'estrena el 30 de gener): Amb Meryl Streep, Philip Seymour Hoffman i Amy Adams. Drama. El 1964 una monja s'enfronta amb un sacerdot perquè sospita que està abusant d'un estudiant negre. Més info aquí. Tràiler en V.O.S.E.:


El curioso caso de Benjamin Button (s'estrena el 6 de febrer): Dirigida per David Fincher (Seven). Amb Brad Pitt, Cate Blanchett i Tilda Swinton. Drama fantàstic. IMPRESCINDIBLE. Un home de 50 anys comença a fer anys enrere, fent-se cada cop més jove, i tot li va bé fins que s'enamora d'una dona de 30. Més info aquí. Tràiler en castellà:


El desafío: Frost contra Nixon (s'estrena el 13 de febrer): Dirigida per Ron Howard (Una mente maravillosa). Amb Franl Langella. Drama. Una sèrie d'entrevistes del periodista Frost al president dels EUA Richard Nixon, després d'haver estat obligat a abandonar la Casa Blanca. Nixon haurà de contestar les preguntes sobre l'escàndol del Watergate. Més info aquí. Tràiler en castellà:


Slumdog Millionaire (s'estrena el 13 de febrer). Comèdia dramàtica. IMPRESCINDIBLE. Un orfe de l'Índia participa al "Quieres ser milionario?" fins a arribar a l'última pregunta. Com que un pobre no pot tenir tants coneixements, l'acusen de fer trampa i l'arresten. Per a demostrar que sabia les respostes es veu obligat a explicar la seva vida, que viu desventures en les que aprèn cadascuna de les dades que li han ajudat a encertar les preguntes. Més info aquí. Tràiler en anglès:


El lector (s'estrena el 13 de febrer). Dirigida per Stephen Daldry (Las horas). Amb Kate Winslet. Drama romàntic. Un jove i Hanna, que li dobla l'edat, comencen un idil·li fins que Hanna desapareix. Vuit anys més tard, es tornen a trobar en un judici contra col·laboradors nazis: ell com a observador estudiant de dret i ella com a acusada. Més info aquí. Tràiler en V.O.S.E.:


Gran Torino (s'estrena el 20 de febrer): Dirigida per Clint Eastwood (Million Dollar Baby, Mystic River). Amb Clint Eastwood. Un veterà de la guerra de Corea descubreix que el seu veí adolescent d'origen asiàtic intenta robar-li el seu tresor: un Gran Torino de 1972. Més info aquí. Tràiler en castellà:


Aquesta post es pot modificar segons vagin apareixent canvis de dates o millors versions dels tràilers.

dimarts, 16 de desembre de 2008

Com hem canviat...

Després de veure com una catalana de 18 anys fot un rècord mundial, et sents gran i busques alguna forma per millorar l'autoestima.

De petits hem vist molt la tele (alguns la continuem mirant molt), ens hem creat figures de ficció i les retenim amb edat estàtica al nostre microcosmos. Però coi, tothom es fa gran i no n'existeix el remei. Així que, us proposo que endevineu qui eren els següents personatges quan eren més joves. Trobareu les solucions al final del post.
1

Aquesta noia potser us sona per haver fet d'amiga a "Sabrina, cosas de brujas", però prèviament havia fet una altra sèrie.

2

L'edat i el color dels cabells és determinant.

3

Les cartes que mai vam poder enviar, tot i que en rebien des de Sant Jaume dels Domenys.




Solucions:

1. La Punky Brewster, una nena orfe que vivia amb un iaio i un gos (el Brandon).
2. La Pipi Calzaslargas, amb uns quants anyets més.
3. El Beakman, el primer científic per a molts.

divendres, 12 de desembre de 2008

Tens un amic

L'altre dia la Carol va penjar al seu bloc l'anunci complet de "La Marató" de TV3 (el que ens posen per la tele n'és un bocí).

Això em va fer pensar en una paròdia que van fer la canalla dels Matossers de Molins de Rei sobre l'anunci de fa dos anys. Segur que el recordareu:


I aquí ve la parodia, que es va fer pel sopar de Nadal de la colla:

dijous, 11 de desembre de 2008

Globus d'or 2009

A les dues del migdia s'ha conegut la llista de nominats.

Els Globus d'or són uns premis considerats l'avantsala dels Oscar. Els votants dels Globus d'or són periodistes dels Estats Units que treballen per a premsa estrangera, així que són els premis amb gustos més europeus, i sovint coincideixen amb els Oscar. La gran diferència entre els Oscar i els Globus d'or és que, en aquests últims, hi entren tant categories cinematogràfiques com sèries televisives. Una altra diferència és que als Globus es divideixen les grans categories entre pel·lícules de comèdia/musical i drama.

Ja portem una setmana de premis poc transcendentals, fins que han arribat els Globus d'or que sempre apunten millor cap a on van els Oscar. D'aquí justament un mes, l'11 de gener, s'otorguen els Globus d'or.

Aquí estan les nominacions de millor pel·lícula, en les seves dues categories:

Millor pel·lícula dramàtica

El curioso caso de Benjamin Button
El desafío: Frost contra Nixon
The reader
Revolutionary Road
Slumdog Millionaire

Millor pel·lícula de comèdia o musical

Quemar después de leer
Happy: Un cuento sobre la felicidad
Escondidos en Brujas
Mamma Mia!
Vicky Cristina Barcelona

De les nominacions, s'hi poden destacar les 5 nominacions de "El curioso caso de Benjamin Button, "El desafío: Frost contra Nixon" i "La duda", com també les 4 nominacions de "Vicky Cristina Barcelona", incloent les nominacions de Penélope Cruz i Javier Bardem (aquesta sí que és sorpresa!).

Per altra banda, les sèries. Les sèries dels Globus d'or acostumen a ser aquelles que ens enganxen més; només cal veure les últimes guanyadores: Anatomía de grey (2006), Perdidos (2005), Nip/Tuck (2004), 24 (2003), A dos metros bajo tierra (2001) i algunes nominades com Prison Break (2005) o Herois (2006). Aquí tenim les d'enguany:

Millor sèrie dramàtica

Dexter
House
En terapia
Mad men
True blood

Millor sèrie de comèdia o musical

Rockefeller Plaza
Californication
Entourage: Juego de Hollywood
The Office
Weeds


Per veure totes les nominacions de totes les categories, cliqueu aquí.

Recordatori: el 22 de gener surten les nominacions dels Oscar i el 22 de febrer l'entrega de premis. I, per cert, aviat tindreu noticies i, fins i tot, hi podreu participar...

dimarts, 9 de desembre de 2008

Il·legalitzem Ventdelplà

A Ventdelplà hi passen coses molt estranyes: segrestos, suïcidis, assassinats, sectes, drogoaddictes a dojo... Però això ja és massa, els habitants d'aquest poble s'han passat. Aquesta gent no té escrúpols, són una colla de delinqüents. Segur que ha estat la Marcela, entre croqueta i croqueta:


Una pintada contra el PP.

El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) són els únics que ho han vist i s'han esparverat. Valga'm déu! El CAC ja ha cridat l'atenció a la Mònica Terribas per aquest fet. Però per què??? Que no és un escenari real? Que no hi ha pintades a tort i a dret?

Està clar: Ventdelplà s'ha d'il·legalitzar.

Jo, sincerament, no ho vaig veure.

dimarts, 2 de desembre de 2008

Derivacions cinematogràfiques

No vull parlar pas de pel·lícules que s'assemblen, sinó a un fenomen que he descobert fa poc (ahir, de fet). Es tracta de fer un spin-off de pel·lícules.

Els spin-off normalment es duen a terme a les sèries. Un spin-off és una sèrie creada a partir d'una altra, una extensió de l'original, habitualment a través d'un mateix personatge. Els spin-off de sèries estan a l'alça. La raó és ben lògica: si una sèrie té èxit, fes-ne una altra a partir d'ella; probablement tindrà èxit. Per veure-ho més clar només cal anomenar uns exemples força coneguts:

La sèrie "Aída" és un spin-off de "7 vidas".
La sèrie "Sin cita prèvia" és un spin-off de "Anatomía de Grey".
La sèrie "CSI: NY" és un spin-off de "CSI: Miami" i aquest últim és spin-off de "CSI (Las vegas)".

Com deia, ara he descobert els spin-off de pel·lícules, un bon recurs cinematogràfic. En faré dos esments; no en conec cap més, la veritat.

El primer és el film "Superagente 86: Bruce y Lloyd, fuera de control" que és un spin-off de "Superagente 86 de pel·lícula", la de l'agent secret dels anys 60, sí. L'spin-off ha sortit directament en DVD, sense passar per la gran pantalla. Els protagonistes són dos tècnics dels serveis secrets, que apareixen forces cops a la pel·lícula original (un d'ells és el Hiro Nakamura d'Herois). Encara no l'he vist, però no té pinta de ser gaire bona...

L'altre és un curt de Pixar. L'spin-off és del film d'animació "WALL·E" i s'anomena "BURN·E". El protagonista és BURN·E, un robot soldador que ha de reparar un tros de la nau espacial que apareix a "WALL·E". En ell hi passen un munt de coses relacionades amb la història de "WALL·E" i s'entrellacen. Aquest curt es pot trobar coma extra del DVD o bé el podeu mirar aquí:

Avís 1: No recomano veure aquest curt a qui vulgui mirar "WALL·E" i encara no l'hagi vist. Avís 2: La qualitat del vídeo és excepcional i recomano visionar-lo en pantalla completa.



Agraïments a en Martí, que m'ha fet descobrir aquest curt.

dilluns, 1 de desembre de 2008

El cel ens cau al damunt

Imagina que estas a casa, estirat al sofà mirant la televisió. De sobte, sents un impacte molt fort a la teulada. Surts a fora per mirar què ha passat i descobreixes que l'origen del cop és la caiguda d'un bloc de gel. Un bloc de gel?

Això que sembla tan estrany, va passar molt sovint durant el gener del 2000. Es tracta del fenomen dels aeròlits. El diccionari considera que un aeròlit és el mateix que un meteorit, però, arran dels fets del 2000, els mitjans van anomenar un aeròlit a, simplement, un bloc de gel gran.

Com deia, tot va començar el gener del 2000. Tot just acabat el terror de l'efecte 2000 (què es pensaven, que els informàtics fulminaríem l'espècie humana?) va arribar la fòbia als aeròlits. Del primer cas se'n va tenir constància el 10 de gener a Tocina (Sevilla), quan va caure un aeròlit sobre d'un cotxe, mentre el propietari es trobava en un bar (typical spanish). El bloc de gel tenia 20cm de diàmetre i pesava 4 kg. Aleshores el director del Centre Nacional de Meteorologia va descartar que l'aeròlit provingués d'un fenomen meteorològic perquè en el moment de la caiguda no hi havia núvols, sinó que fos un residu d'un avió, probablement dels lavabos, que s'havia solidificat per les baixes temperatures. Al cap de 2 dies, el 12 de gener va aparèixer el segon cas, aquest cop a L'Alcúdia (València), sobre el sostre d'una empresa. En aquell moment va fer-se famós el misteri del cas i van aparèixer teories de tot tipus. Tothom deia la seva: residus d'un avió, una part d'un meteorit, restes de la cua d'un cometa i, fins i tot, els del CSIC van agafar mostres per saber si hi havia vida extraterrestre.

Els dies següents no van parar de caure aeròlits: Albacete, Cádiz, Huelva, València. Ningú sabia la certesa del seu origen. De fet, els qui descobrien els aeròlits els guardaven als frigorífics a l'espera de que els científics l'estudiessin (o bé vingués la televisió a gravar). I tot plegat va convertir-se en un llarg Sants Innocents: apareixien aeròlits per tots cantons, de totes formes, de tots colors. La majoria eren clarament falsos i, fins i tot, alguns tenien forma de recipient i no paraven d'aparèixer individus amb afany de protagonitzar notícies. Fins i tot hi va haver un ferit!

Al cap d'uns dies tothom es va oblidar del tema. De tant en tant, ha aparegut algun cas semblant, però mai s'ha arribat als extrems d'aquell any 2000.

Encara ningú sap d'on provenien els aeròlits (els de veritat). Com ja he dit, l'explicació més creïble era l'origen aeronàutic, però els experts deien que no hi havia cap raó per a que es formessin els blocs de gel. Les últimes conclusions d'aquests casos es basen en que els malanomenats aeròlits són megacriometeors, és a dir, blocs de gel formats a la troposfera. De fet, des del 2001 s'han estudiat els casos i s'han comptabilitzat 9 casos reals a Espanya.

Un bon vídeo explicatiu de tot el fenòmen és aquest.

divendres, 28 de novembre de 2008

Carpeta UPC 2009-2010

Si algo tenim a l'UPC que ens diferencia de les altres universitats és la carpeta. Bé, cada universitat té la seva carpeta, però la de l'UPC canvia cada i s'escull d'entre un seguit de dissenys que han fet els alumnes i els treballadors. Normalment queda força maca, però primer s'ha d'escollir.

Aquest cop hi ha quatre propostes. Quina triaríeu?

1. Arrels


2. Desxifrant coneixements: descobrint l'UPC


3. Dieta universitària


4. Un toc de colors



El guanyador es coneixerà el 17 de desembre de 2008. Ho faré saber al bloc.

dimecres, 26 de novembre de 2008

APM? dels Castellers de Vilafranca

La temporada castellera ha acabat i les colles fan els últims assajos i activitats. Precisament, els Castellers de Vilafranca, en un sopar de fi de temporada, van muntar un vídeo boníssim a l'estil "Alguna pregunta més?" amb algunes coses destacables de l'any 2008. De fet, durant tot l'any, els Verds han bombardejat amb vídeos de pròpia producció, tots molt treballats. Tota una feinada.

Aquí podeu veure el vídeo AMP? dels Castellers de Vilafranca:



dimarts, 25 de novembre de 2008

Tradueix com puguis

Espanya és un país inculte. Almenys en mitjana. Encara que Catalunya sigui una de les comunitats autònomes amb més ús cultural, sabem que estem en un país que viu per darrere de l'evolució.

Un dels indicadors que ens demostra això són els títols de les pel·lícules. Les pel·lícules fetes a l'estranger i que arriben aquí amb una traducció nefasta (Nota: les pel·lícules espanyoles, tot i no haver de traduir-se, tenen un títol patètic). Però per què passa això?

Una de les opcions seria deixar el títol original, sigui l'idioma que sigui. Segons els "traductors de pel·lícules" (desconec qui ho deu fer), els títols en llengua estrangera allunyen possibles clients. Tot i això, alguns títols es queden tal qual, però sempre en el cas que no tingui moltes paraules, o que aquestes siguin d'allò més habituals. Un dels problemes arribaria amb les pel·lícules d'idiomes desconeguts per nosaltres (diga-li coreà, japonès o esperanto).

Una altra alternativa, crec que la més lògica, seria traduir els títols literalment. Però els "traductors de títols" saben que hi ha títols que no tindrien èxit en un país com aquest, inculte. Així que, en moltes ocasions, al títol s'hi afegeixen paraules malsonants, paraules divertides o especificacions sobre la trama.

Una llista de títols mal traduïts, amb el nom traduït al castellà, l'original i la traducció literal (si fa falta).

El bosque: The Village Aquest film es centra en un poble envoltat d'un bosc, per quin motiu van voler canviar el títol? Potser "el bosque" denota més terror?

La increíble pero cierta historia de Caperucita Roja: Hoodwinked (Engañado) Cal dir que aquest títol traduït té més gràcia que l'original, però això no treu que l'original s'hagi de conservar, no?

Infiltrados: The departed (Los difuntos) No sóc capaç d'imaginar el motiu del canvi.

Tiburón: Jaws (Mandíbulas) Aquest no el sabíeu, eh!!!

¡Olvídate de mí!: Eternal sunshine of the spotless mind (Eterno resplandor de una mente impecable) Increïble la transformació d'aquest títol. El títol original és bo, però potser avorreix al públic i el fa canviar d'elecció.

Sexo en Nueva York: Sex and the city A les sèries també passa aquest fenòmen.

Camino a la perdición: Road to Perdition Aquest és immillorable. El títol en anglès i en castellà no significa el mateix perquè Perdition és el nom d'un poble!!!

Supersalidos: Superbad De Guatemala a Guatepeor...

La jungla de cristal: Die Hard (Muere duro) Aquest títol és de les cagades més grans que s'han fet en el cinema. A "La jungla de cristal", la història es centra en un edifici de vidre, per això aquest nom. Però resulta que la pel·li va tenir èxit i se'n va fer una segona i una tercera que conserven el nom de "La jungla de cristal", tot i que no hi surt l'edifici de vidre! A la quarta, força recent, els traductors van quedar-se escollir treure el vidre del títol: "La Jungla 4.0".

Pozos de ambición: There will be blood (Habrá sangre) El canvi és total, però encara és pitjor la versió sudamericana (quins uns, també!): "Petróleo sangriento".

Però hi ha casos especials; títols que repeteixen el títol original i hi afegeixen la traducció. Què complicats!

Juegos secretos (Little Children): Little children Per què posar-hi el títol original en parèntesis?

Tropic Thunder. Una guerra muy perra: Tropic thunder (Trueno del trópico) El típic cas espanyol. Tenim un títol? Doncs fem-lo més rastrer, que la gent la vingui a veure.

Un altre cas estrany, però força repetit: un afegitó sense cap sentit.

Expiación - Más allá de la pasión: Atonement (Expiación) És obvi, la paraula pasión porta gent al cine.

Ghost - Más allá del amor: Ghost (Fantasma) Aquest és un cas poc conegut, però és així. Per què?

L'últim cas: el "Como puedas". Una sèrie de pel·lícules d'humor amb protagonistes clàssics d'aquest format com ara Leslie Nielsen. Cap dels títols coincideix amb l'original.

Aterriza como puedas: Airplane!
Agárralo como puedas: The Naked Gun
Aprende como puedas: High School High
Espía como puedas: Spy Hard
Acampa como puedas: Family Plan
Mafia. ¡Estafa como puedas!: Jane Austen's Mafia!
Asegúrate como puedas: Safety Patrol
Asalta como puedas: Free Money
Enróllatela como puedas: Kimberly
2001: despega como puedas: 2001: A Space Travesty
Esquía como puedas: Chilly Dogs

dimecres, 19 de novembre de 2008

Clarobscurs

Avui ha estat un dia de contrastos, i un dia entretingut (que no divertit), m'he cansat força, així que a aquestes hores de la nit puc dir qualsevol bajanada i quedar-me tan panxo.

Et lleves i tot va pintant bé, fins que de sobte, quelcom t'aixafa la guitarra, encara que no en sàpigues la raó exacta. Perquè aquesta tarda, mentre els hi feia uns exercicis als alumnes, he notat com tothom més o menys havia après alguna cosa amb el curs. Però me n'he adonat que hi havia algú que semblava que tingués un full d'exercicis en xinès i una pantalla molt molt enfosquida. Aquest algú no sabia fer cap dels exercicis dels que he manat de fer, cap ni un. Ha estat minuts rellegint-los, tenint un moment d'ofuscació Psyduck, sense entendre res. L'he intentat centrar però no hi havia manera. Però és possible que després de 46 hores d'informàtica li dic d'obrir el Paint i no el troba, li dic que vagi al menú "Inicio" i no sap el que és o arribar a l'extrem d'apagar l'ordinador amb el "Power"? Això desespera qualsevol. M'he preguntat si no explico bé, si ell té un problema, si no presta atenció, si és curt de gambals...

Cap al vespre he tingut un no-parar de trucades, de les quals alguna em motivava i d'altres em deixaven pel terra (no es pot anar més avall del terra, oi?). Sense lògica, sense explicacions; de tant en tant passen aquestes coses. És clar que cadascú és cadascú i actua com vol, però a vegades cal tenir algun dit de front i pensar les coses. Potser sóc jo que tinc la meva visió, però hi ha masses successos dels que jo hi dic "això no ho hagués fet mai".

Coses que començaven bé, però han acabat malament.

dilluns, 17 de novembre de 2008

La partida

Avui has fet un pas endavant. Un pas d'aquells que decideixen el camí.

Poc a poc, com un joc,
guanyes o perds;
però de nou comença la partida,
nova oportunitat,
per llançar els daus de la vida
saps que hi estàs obligat.
No pots fer cap altra cosa més que continuar,
i, si no fas cap pas en fals,
tot el que desitges amb tanta força
potser algun dia es farà realitat.


Lax'n'busto, "Temps al temps", Objectiu: la Lluna.

diumenge, 16 de novembre de 2008

Zeitgeist I i II

El Luke fa uns dies ens demanava recomanacions. Doncs jo avui vull recomanar, al Luke i a tothom. El que recomano és un documental. Un documental d'aquells que no ens deixa indiferents, sinó que ens modifica el punt de vista.

Es tracta de Zeitgeist, un documental del 2007 que s'ha fet popular per ser emès lliurement per Internet. Zeitgeist, en alemany "esperit del temps", ens ofereix una visió nova sobre diversos aspectes de la societat, amb proves documentades o visuals o bé amb arguments molt sòlids.

Zeitgeist: The Movie està dividida en tres capítols. El primer ens parla de diferents religions i la similitud que tenen amb la cristiana. La segona part explica com els atacs de l'11-S són molt estranys (no us ho perdeu!!!) i es recolza sobre la teoria de la conspiració. El tercer capítol ens parla sobre el sistema monetari i sobre la unificació mundial per part dels EUA.

Aquí us deixo el vídeo per si el voleu veure. Avís 1: és un film documental (dura 2 hores). Avís 2: els primers minuts són molt sectaris, però després canvia.


Fa poc va aparèixer una segona part de Zeitgeist, que és la que he vist entre avui i ahir. Es diu Zeitgeist: Addenum i ha estat creat aquest 2008. També està penjat a Internet lliurement.

Zeitgeist: Addenum té una línia continuista amb l'anterior documental. En aquesta ocasió està dividit en 4 parts, tot i que estan molt ben lligades. En línies generals, el documental diu que el principal problema de la nostra societat rau en el sistema monetari i ens en dóna una solució.

La primera part enumera els incovenients del sistema monetari fraccionari actual. La segona, ens parla sobre qui està per sobre de tot, sobre qui guia la societat: les corporacions i les institucions. La tercera ens ofereix la solució als problemes esmentats: el Projecte Venus (molt, molt interessant!). La quarta, a mode de conclusió, ens parla sobre la ignorància de la societat al contemplar la realitat.

I aquí en teniu el vídeo. Si hi entreu podreu posar els subtítols en castellà clicant a l'opció CC (entrant a Youtube).


Tots dos documentals són molt bons. Sé que són de llarga durada i algunes parts es poden fer ferragoses, però crec que mereix la pena dedicar-hi una estona.

dijous, 13 de novembre de 2008

Temps intens

Em penso que mai havia fet tantes coses com ara. Estudio, treballo i faig un curs. Sí, finalment faig el curs: mereix la pena, però el continuo trobant car.

Sempre he fet les activitats una per una, amb excepcions de dues. Però ara ho tinc tot alhora, encara que sigui per pocs dies: les classes que faig s'acaben aviat. Però tot i tenir temps lliure suficient per a esbargir-me, no puc aturar el meu estat de saturació mental. I més si dormo tan poc com ho he estat fent els últims dies.

El que no entenc és com pot ser que hi hagi gent que ho pugui aguantar, jo no puc. Fins i tot, n'hi ha que en farden, encara que no tinguin temps per a dedicar-ho a res més. A vegades, fins i tot, pensen que tenen temps per a tot, però a l'hora de desmostrar-ho no tenen temps ni per anar a pixar.

I al final, com sempre, sap greu.

dimecres, 12 de novembre de 2008

La gent és boja

La gent és boja; si no mireu aquest participant de Gran Hermano que abans de fer-se famós feia un programa de truqui/gasti.


Com diu un dels comentaris del vídeo: "graaaaans petitsss farem merchandising puxeroles niwyolsen move your body to the world gaaaaas aki gas akiii subelooo here we gooo"

A Mallorca van ben servits també. "En el Mallorca li roben!"


dimarts, 4 de novembre de 2008

Fruites, verdures i hortalisses.

Fa uns dies, arran d'una pregunta del programa "La nit dels ignorants", vaig descobrir que certs productes naturals no els anomenem com s'haurien d'anomenar. Tots són vegetals: parts de les plantes o dels arbres.

La qüestió és que anomenem verdura a alguns vegetals que no ho són. Podríem dir que les verdures són totes aquelles hortalisses de les quals se n'aprofita un dels òrgans per al consum, normalment verd, ja sigui fulles o tiges (inclou els llegums verds). Els fruits (o "fruites") són els ovaris fecundats de les plantes amb flor. Tothom coneix exemples: pera, poma, plàtan, etc.

Ara venen els dubtes. Allò que sempre hem donat per fet i no és tal com sembla. Per exemple: el tomàquet NO és una verdura. El tomàquet és una fruita. El tomàquet apareix d'una flor fecundada de la tomaquera i, per tant, és un fruit, i al ser comestible és una fruita.

Tenim vegetals de tots tipus:

Fulles: espinac, enciam, col.

Flors: carxofa, col-i-flor.

Tiges: espàrrec, api, tubercles (patata, moniato).

Arrels: pastanaga, remolatxa, rave.

Bulbs: ceba, all, porro, calçot.

Fruits: tomàquet, carbassa, pebrot, albergínia.

Fins i tot, algú se li pot acudir dir que les fruites són els fruits dels arbres, no pas de les plantes. Però això es pot desmentir amb un contraexemple: el meló és clarament una fruita i bé surt d'una planta, no d'un arbre. I dic meló, però podria dir síndria o móra.

El malentès apareix quan anomenem fruita a tot allò que mengem de postre. Per això pensem que el tomàquet no és una fruita, tot i que es podria menjar perfectament de postre. En canvi, no tenim problema en posar fruites a l'amanida (com la poma).

Definicions útils i aclaridores:

Fruita: fruit comestible.
Verdura: hortalissa de la qual la part comestible és un òrgan verd.
Hortalissa: planta herbàcia comestible conreada en horts (s'exclou fruites i cereals).

Tot i això, costa conèixer les definicions exactes de tot el que he esmentat i hi ha feina en extreure'n conclusions com la de que el tomàquet o l'albergínia són fruites.

dissabte, 1 de novembre de 2008

Facebook i altres bajanades

Un cop va aparèixer el Web 2.0, la participació anònima a Internet va augmentar considerablement. Però això va a èpoques: allò que és nou i innovador relleva allò que ho va ser un temps abans. I és que a Internet també es segueixen modes, tant o més que al món real. Com a informàtic, em sento obligat a conèixer i/o provar i/o participar en aquestes noves propostes que apareixen, així que, de tant en tant, investigo modes. Tothom ho sap: l'última prova del delicte és la recent febre del Facebook.

El Facebook és... Què és el Facebook? Des que vaig tenir-ne notícia, abans que pugués estar en un idioma que entengui per haver nascut on he nascut, vaig intentar esbrinar quina utilitat tenia aquesta xarxa social. Primera conclusió: un embolic. No li trobava pas el sentit. Els facebookerus s'envien regals, fan tests, es comenten les fotografies, els estats amorosos, els succedanis de Twitter, s'afegeixen a grups, causes, esdeveniments,... És més, un usuari del Facebook pot veure gairebé tot allò que succeeix a l'espai dels seus amics, i fins i tot pot veure què comenten els amics dels seus amics. A més, què carai, tots estaven farts de veure els fotoblocs plens de fotografies d'adolescents fent bajanades i dient-se "puta gordi t kiero muxo". Calia un canvi.

A mi, el Facebook no em diu ni fu ni fa. Una xarxa social com un altra, però per alguna raó, està substituint altres xarxes. Una de les claus és que el Facebook té moltes possibilitats i concentra força tot allò que les altres xarxes socials ofereixen. Una altra de les claus és el poder telenovel·lístic que té. M'explico: si volem saber què se n'ha fet d'aquell que vam conèixer a no sé on, només fa falta buscar un xic, i aviat podrem saber si té parella, quants anys té, si s'ha tenyit el cabell... O podem veure fotos de tots els viatges que ha fet i que ha penjat per fer enveja. Així que el Facebook és una font de xafarderies notables. Per últim, diria que ha ajudat moltíssim la possibilitat d'escollir l'idioma (català o castellà), un gran error que va trigar a solucionar una altra xarxa: el Fotolog.

Però crec que el Facebook té una clau bàsica, el secret de l'èxit. Una estupidesa com una casa de pagès, però que ha aconseguit enllaçar entre si a tot "cristu". Me'n vaig adonar quan em van dir que el Facebook anava bé per contactar amb gent que feia molts anys que no veies, com ara gent de l'escola, de l'institut, etc. I és que la clau rau en el procés de registre: és l'única xarxa social que ens demana el "Nom complet" i no pas un àlies o sobrenom. Ja està, tan simple! Qui no se'n recorda del nom d'aquell company de classe? Doncs el busco i l'afegeixo com a amic, fàcil! Fins i tot, podem trobar personatges coneguts!

Encara no entenc quina utilitat té, i això que el vaig fent servir de tant en tant. Per exemple, els grups. Per molts milers d'usuaris que hi hagi en un grup, no es posen en contacte i la cosa no passa d'aquí (exemple de grup estúpid: fans del Capità Enciam). O aquells que s'apunten a un "esdeveniment", per què volen saber que d'altra gent hi anirà si no es veuran ni es coneixen ni es coneixeran?

De totes maneres, aquest és el camí correcte. L'èxit a Internet se l'enduu aquell que aconsegueix monopolitzar, agrupar més usuaris, sigui per les aplicacions més senzilles o per les més completes. I hauria de ser sempre així. Sinó, ens trobarem sempre amb la situació en que es troben webmestres i usuaris amb els navegadors. Uns webmestres optimitzen els webs per a Internet Explorer, d'altres per Mozilla, d'altres han fracassat apostant per Netscape, Opera... (alguns es maten a optimitzar-ho per a tots) mentre que l'usuari ha de tenir tots els navegadors per saber quin li funciona millor segons el web on estigui (que si Mozilla, que si Internet Explorer, fins i tot, Google Chrome).

Serà la xarxa definitiva? O la gent se n'avorrirà fins a la pròxima?

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Objectiu: la Lluna

Per fi. Aquest dilluns es va posar a la venda el nou disc dels Lax'n'busto, "Objectiu: la Lluna". Jo ja el tinc al cotxe a punt d'escoltar una vegada rere una altra.

Fish in the water



Que boig el món


dilluns, 27 d’octubre de 2008

Cop de sort

Com poden passar coses com aquesta??? Osti, que bo! Quin fart de riure em vaig fer.



Per cert, després d'anys i panys, he tornat a fer una Quiniela (tot i que no m'hi deixo pas gaire, eh!). A veure si hi ha sort!

divendres, 24 d’octubre de 2008

Plantejament, curs i desenllaç

M'envaeix un dubte; una d'aquelles decisions que has de prendre a la vida. No és molt transcendental, però em pot ajudar a encarrilar el camí. No sé què fer, tot i que en tinc una certa idea, se'm fa molt difícil. Tot el que he decidit fins al moment ha estat sense tenir en compte una variable: els calés.

És sabut per tothom que els enginyers (i els del ram tecnològic en general) estem molt buscats i que, en principi, de feina no ens en faltarà. Però les ofertes de feina d'informàtica estan plenes de requeriments, molts d'ells no els he sentit en la meva vida. Així que, com més llenguatges i històries coneguis, més fàcil serà trobar una bona feina. Solució: cursos.

Suposo que si et va malament la universitat i veus que se't travessa un seguit d'assignatures, potser que t'ho pensis una mica. He provat d'anar a acadèmies de repàs (com la de l'anunci de la imatge), però el resultat ha estat patètic; per ser més concret i clar, no els importa una merda els alumnes, si hi ha prou gent en un curs per a que surti a compte cap problema, si no, el grup queda tancat i barrat, per molts anuncis que fagin. Si passa tot això, potser s'hauria de buscar ajuda exterior. Solució: cursos.

Crec que tinc el curs que m'ajudaria a la universitat i ompliria el meu currículum. Però tinc molts dubtes. Em servirà per trobar bones feines? Em servirà per acabar la universitat? Em servirà per augmentar coneixements, per fer currículum, per...? Jo que sé. El problema no són aquestes preguntes que em faig: jo faria el curs encantat a no ser per, i em repeteixo, els calés que costa.

4 xifres! Quatre xifres! Quatre...

Jo preveia unes 3 xifres, tirant a altes. Però és més, i això em fa dubtar encara més, perquè el risc és molt alt. Com ho pagaré? Millor dit, com ho pagarem? Perquè jo sol no puc pas... Però suposo que val la pena.

M'ho pensaré.

dimarts, 21 d’octubre de 2008

Tercera sessió

Fa una setmana vaig tornar a començar els cursos d'informàtica per a gent gran com a formador: un curs d'iniciació i un d'Internet.

Just avui he tingut la tercera sessió amb els alumnes d'Internet. La majoria ja els conec dels cursos anteriors, així que, més o menys, sé com treballen. Dic més o menys perquè hi ha alumnes que no sé ben bé si els conec prou per saber si estan prou interessats en aprendre. A mi el que m'agradaria és que tots assistissin a les classes ben motivats a aprendre, i no pas a passar el temps. Per sort, la majoria són dels que estan interessats en saber com funciona tot plegat i em fan un ou de preguntes força originals. Tot i això, tenen molts prejudicis sobre la informàtica i Internet, però per això està el formador, no?

Bé, al que deia. He rebut un parell de queixes d'alguns alumnes sobre altres companys, que si no deixen escoltar o que no deixen fer res, i més sabent que per cada ordinador hi ha dues persones i cal que s'entenguin. A més a més, avui ha estat un d'aquells dies que jo era el que menys es sentia dins l'aula: cada cop que volia parlar m'han obviat. Jo no tinc cap problema en xerrar i que només mitja classe agafi el que estic dient, cadascú és responsable d'allò que fa o deixa de fer. El que no m'agrada tant és que un cop han fet tertúlia llavors volen assabentar-se del que he dit o del que he manat de fer.

El més òptim seria que tothom m'escolti sempre que parli, però no penso utilitzar un mètode de professor d'escola. Són prou grans per saber que quan el professor parla se l'ha d'escoltar, així que intento no fer gaire esforç per alçar la veu. He pensat de portar uns aplaudidors o uns platerets per captar l'atenció, tot i que em decanto més pel xiulet per arbitrar la classe.

I és clar, cadascú és com és, i més si són incorregibles (només els nens són corregibles, no?). Alguns parlen molt, uns pregunten molt atabaladament i no s'entén el que volen dir, uns són parella i discuteixen, uns són molt possessius amb l'ordinador, uns diuen tan poca cosa que no saps si segueixen bé els curs... Hi ha de tot.

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Dos tresos breus

Primer tres breu.

M'he fet del Tr3sC. O el que és el mateix: m'he fet soci del Club Català de Cultura, que sembla més culte. Encara he de rebre per correu el carnet i tota la informació, però podríem dir que ja en sóc oficialment.

Durant les últimes setmanes, al veure les ofertes del Tr3sC per TV3, he desitjat masses cops ser-ne soci. Són 50€ anuals (bufff!), però et permet assistir gratuïtament a preestrenes de cinema, concerts, obres de teatre, a més de varis descomptes i un regal a escollir durant tot l'any d'un plegat d'ofertes on també hi ha entrades pel teatre, lots de llibres, entrades a concerts...

Segon tres breu.

Avui he dedicat el matí a veure com anava el 3 de 9 amb folre dels Castellers de Sants. Després de carregar-lo per primer cop al Concurs de Tarragona, avui se'l plantejaven descarregar a casa. I així ho han fet! Només he anat a veure aquest castell, però la cridòria, la celebració i el pèl de punta han valgut la pena. Felicitats borinots!

dissabte, 18 d’octubre de 2008

Paraules maques

Paraules que m'agraden, ja sigui per la seva sonoritat o per ser desconeguda. Mots catalans, paraules maques.

Pitof: Embriac.

Reguitzell: Llarga sèrie de coses.

Llampó: Llampec del qual hom no sent el tro.

Xerinola: Gresca.

Guisofi: Guisat dolent, mal fet.

Llampurna: Espurna. (o llampurneig)

Rucó: Racó.

Atzur: Color blau celeste.

Quòniam: Mot emprat en l'expressió tros de quòniam: talòs, beneitot.

Manyaga: Carícia.

Moixaina: Carícia feta, especialment, a la cara.

Carantoines: Afalacs, moixaines.

Borrissol: Pelussa que fa la llana, el cotó, etc. Pèl moixí.

Aixopluc: Lloc on hom pot posar-se a cobert de la pluja.

Pòtol: Vagabund, sense ofici ni benefici, que no treballa i viu d'allò que capta o roba.

Xàldiga: Espurna.

Titola: Penis.

Lletraferit: Amant de conrear les lletres.

Bufanúvol: Home envanit, presumptuós.

dijous, 16 d’octubre de 2008

La timidesa

Fa dies que em busco i no em trobo. He pensat, he regirat. He mirat els relats que creava fa un temps (i que ara escriuria totalment diferent). No m'enganyo: no sóc de lletres. He decidit penjar-ne un al bloc. Un relat que explica un pessic de com sóc i el que, en part, em marca la vida. Per què recupero aquest escrit? Perquè últimament em passen petites coses inexplicables des d'altres ulls però que tenen un motiu, si és que se'n pot dir així.

Timidesa, gran paraula. Millor escrita que parlada. Els tímids sabem més plasmar-la en un full que no pas pronunciar-la. Jo sóc tímid. Les persones tímides, en general, som introvertides, reservades, silencioses i desconfiades. No sabem parlar en públic, ni ens agrada que sentin les nostres converses al tren, ni tenim molts amics, ni sabem explicar allò que dins nostre entenem perfectament. “Busco una persona que sigui molt divertida, que parli molt i que no sigui gens tímida”; anuncis com aquest fan que dia a dia et sentis malament. Els no-tímids no entenen als tímids! Ells saben parlar molt, bé i en públic, però no saben entendre que no tothom és com ells. Ens redueixen les oportunitats, i fan que el món només sigui fet al seu gust. No ens volen, als tímids.

Jo mateix, em reuneixo de tant en tant amb gent d’una associació cultural, on és bo aportar idees i opinions. Jo en tinc moltes, però la timidesa no me les permet explicar. I llavors és quan algun no-tímid deixa anar alguna frase com “sempre parlen els mateixos”. És clar! Que no veus que no puc, que no em surt de dins? Ara, el pitjor que et poden dir és “encara no has dit res, què en penses d’aquest tema?”. No! No m’obligueu a parlar. Que no veieu que em feu més mal que bé? Per dir alguna cosa haig d’estar preparat. Però algun cop aconsegueixen el seu objectiu, i és llavors quan ho expliques tot, d’una tirada i desordenadament. No ho volia fer així, jo. També en aquestes ocasions, quan t’ataquen i et trastoquen el teu ordre interior, és quan sorgeix el color de la timidesa: el vermell. Els tímids ens enrojolem en situacions compromeses i això ens debilita davant dels demés. L’escalfor se t’apodera del rostre i notes com la sang et puja al cap. I quan penses que et deus posar vermell encara te n’hi poses més! Acabes tenint por.

Però a mi m’agrada ser tímid. I crec que a tots els tímids ens hauria d’agradar. Sabem escoltar, entendre millor els problemes dels altres; sabem valorar millor els sentiments, tractar amb més delicadesa i amor, raonar millor, pensar abans d’actuar. I aix!, aquests amors... Fins que no et coneixen bé no saben qui ets, però per conèixer-te del tot han de tenir paciència. Un cop ben coneguts, la timidesa atrau, per més que diguin.

I sabeu què? Caram, s’ha de controlar, això de ser tímid o no ser-ho. Cal tenir moments per tot, i fer servir l’arma adequada per la situació. Comprendre als tímids i pensar com es poden sentir en determinats moments. Però el millor de tot, és que els tímids poden aprendre a no ser-ho, però els que no ho són, no aprendran mai què és la timidesa.

Com n’és de bonica la timidesa...

Realment és bonica? Ara no ho diria pas així, ans al contrari.

Em sap greu, no puc fer-hi gaire. Decepciono reiteradament. Suposo que aquí no tinc vides infinites.

Gràcies per fer-me pensar.

dissabte, 11 d’octubre de 2008

Segur que tinc sort

Des de que tinc bloc, m'ha interessat molt saber com arriba la gent anònima fins a aquest punt de la xarxa. Normalment, els internautes casuals no diuen res, ni expliquen els motius pels quals buscaven una cosa o una altra. El cert és que jo tampoc ho faig, així que no em puc queixar, però podrien ser més participatius, no? (Val, val, ho anoto al meu llistat de coses a fer...)

El cas és que hi ha gent que ha arribat a aquest bloc buscant coses que ha pogut trobar i d'altres que han hagut de canviar d'entrada del Google. Trobo que hi ha molta usuaris que busquen la mateixa informació, i això em sorprèn. Per exemple, el pedagocientífic Dani Jimenez Albiac és sens dubte el més buscat. Li recomano que es fagi un web personal, que rebrà moltes visites! O en Víctor Sauler Portal, que aquest no es pot fer un web, bàsicament perquè no existeix. I la pregunta més cercada és: Quan és setmana santa? Si busquen els dies concrets, no els trobaran pas!

Ara que els millors són aquells internautes que cauen per casualitat al meu bloc. És increïble. Per exemple, a qui se li acudeix buscar cadires ortopèdiques? Aquí no en trobarà pas. O un 2x1 pel zoo de barcelona, es pensen que sóc una ONG? I parlant d'animals, quina raó pot existir per cercar fotut de lloros?

He detectat certa fixació en buscar activitats per la canalla o per fer gincames... Ara bé, n'hi ha algunes de ben estranyes. Ja em direu quin tipus de jocs són els jocs de religió, o els fantàstics i contradictoris jocs silenci soroll. Em sembla que no en van poder aconseguir res, de visitar aquest bloc. Però bé, si la quitxalla s'avorreix sempre se'ls pot llegir l'arxiconegut conte esparreguera o fer un taller de capgrossos casolans.

Hi ha internautes amb molt poca capacitat de síntesi. Què voldria saber el qui va escriure ahir al senglar hi havia molt poca gent? Es pensen que Sant Google ha ascendit a semi-déu i que pot respondre tot allò que vulguin saber? O uns que volen fer una festa i volen saber fins quan es pot fer soroll a un bloc de pisos. Incívics! Potser volien fer el comiat de solter del casament 19 de juliol 2008. Però qui carai es va casar?

Finalment, hi ha el grup de cerques morboses. Aquí no trobareu fotos de despullats a vilafranca, ni la novia de risto mejide de vilafranca del penedes, que ni la conec ni l'he vist mai. Per déu, quina obsessió amb Vilafranca, al final farà honor al seu sobrenom de Vilatranca del PeneDret. Ara que, per cerques morboses, sempre podeu fer l'experiment sexual de la Carol.

Per últim, deixo per escrit una de les cerques més estranyes per arribar aquí: disney's avortar. Les fronteres de la meva imaginació no tenen cabuda en aquest tipus d'enigmes. Alguna opinió?

dimecres, 8 d’octubre de 2008

La capsa de les fotografies

Quan vaig nèixer, els meus pares (i els meus germans) van comprar una càmera fotogràfica. Totes les fotografies anteriors de la meva família estan fetes amb una càmera molt antiga i sortien amb molta mala qualitat. Així que quan vaig nèixer totes les fotografies estaven centrades en mi, forces, tenint en compte que la càmera era nova.

És clar, això jo ho he anat sabent mirant la capsa de les fotografies que tinc per casa. Abans les fotografies es feien només quan es celebraven aniversaris o bé quan es feien sortides o viatges, així que tampoc podria dir que totes aquestes imatges representin la meva vida, tot el contrari.

El curiós de la meva vida en fotografies és que hi ha un lapse de temps on no existeixo. No surto en cap foto, simplement perquè no en fèiem. Suposo que la marxa dels meus germans de casa i el fet que jo em fés gran van suposar no fer instantànies. Després, per casualitat o en conseqüència, no m'agradava sortir en fotos, per falta d'autoestima o perquè simplement sempre he cregut que quedo fatal a les fotos (crec i és). Finalment, va arribar Internet i les fotografies digitals. I també la meva primera càmera, que, per cert, me la van fotre/robar en un bar de Manresa, concretament un dels cambrers. Amb això vaig començar a tenir fotos de tot, també de mi, i es va tancar l'espai buit de fotografies.

Però n'hi ha una que sempre m'ha fet gràcia i que fa gràcia a molta gent. De fet, aquesta foto no la conservaria si no fos pel que l'envolta. És la fotografia d'un carnet, del carnet del Club Super 3. Me'l vaig fer quan ho anunciaven per La Vanguardia i al mateix diari hi retallaves una butlleta (encara no hi havia les postals de "La Caixa"). Sempre m'ha semblat un honor ser dels primers, encara que per ser el número de soci 14.461 n'hi ha uns altres 14.460 davant, però la veritat és que no he conegut mai ningú amb un carnet menor (és clar que no vaig demanant el número de súper per tot arreu...). La foto és de quan tenia 4 anys. No, no sóc ros, però llavors ho era. Això ja passa als nens, el cabell s'enfosqueix.

Fotopeu 1: L'adreça que hi surt no és la meva actual.
Fotopeu 2: La merda del carnet està incrustada, no hi ha remei.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Valoracions Concurs 2008

Com sempre el Concurs de Tarragona va ser magnífic. Hi van faltar algunes coses, però en general va estar força bé. Amb el Luke i la Gemma, vam poder gaudir dels gamma extra, dels castells límit, de l'ambient de la grada, de la nova plaça de braus...

Els Castellers de Vilafranca van guanyar el Concurs per més diferència que la prèviament esperable. Van descarregar el 4de9fa i el Pde8fm, i van carregar el 2de8 i el 4de9. Tota una classe magistral. A destacar el 2de8 que va anar realment molt just per carregari el 4de9 que es podia descarregar perfectament (la canalla es va posar nerviosa).

La Colla Vella dels Xiquets de Valls va començar malament, carregant el Pde8fm i el 5de9f. Quan encara podien lluitar pel Concurs, van "perdre" dues rondes fent intents desmuntats del 4de9fa. Això va ser el final per la Colla Vella ja que no tenien castell en cartera capaç de millorar la puntuació dels Castellers de Vilafranca. No hi va haver emoció, llàstima.

La Colla Joves Xiquets de Valls va iniciar el Concurs molt arriscadament amb el 5de9f, intentant descarregar-lo com van fer per Sant Fèlix, però no va poder ser, per poc, i va quedar en intent. Les coses ja no podien anar bé de cap manera. Van continuar el concurs amb un 3de9f descarregat i un intent de 2de8 que va caure força aviat. Per acabar en tercera posició, van carregar el 4de9f i descarregar el 5de8. Potser anirà millor per Santa Úrsula.

Colles que van sortir contentes:

- Castellers de Vilafranca, per guanyar el concurs i carregar dos castells dificilíssims.
- Colla Jove Xiquets de Tarragona, per descarregar el 3de9f i quedar en bona posició.
- Castellers de Sants, per carregar el seu primer castell de nou, superar Barcelona i fer molta festa.
- Castellers de Lleida, per merèixer el millor aplaudiment del públic i fer la seva millor actuació.

Colles desmoralitzades o que van decepcionar:

- Colla Vella dels Xiquets de Valls: Només van poder carregar els dos gamma extra de sortida i no van poder lluitar pel concurs degut als intents desmuntats del 4de9fa.
- Colla Joves Xiquets de Valls: Van començar caient amb el 5de9f, clau per intentar guanyar el Concurs.
- Capgrossos de Mataró: Tot i no caure, van complir menys del que s'esperava: ni gamma extra ni 4de9f.
- Castellers de Barcelona: Un castell de 9 era molt difícil però a plaça es veia prou bé i els van desmuntar.
- Xiquets de Tarragona: s'augurava una lluita entre les colles grans de Tarragona, però no va ser així, els Xiquets van caure amb el 2de8f i ja no hi va haver res a fer.

La grada va ser una d'aquelles coses que fan el Concurs un xic més especial. En primer lloc, els xiulets van començar aviat, amb els que van dirigir els membres de la Colla Vella (i segur que algú altre) al peu desmuntat dels Castellers de Vilafranca (bastant patètic). La claca dels Castellers de Vilafranca van donar color a la plaça, amb una pancarta enorme amb el seu escut que desplegaven a cada castell aconseguit. Després del 2de8 carregat dels verds, la Colla Vella va demanar el vídeo del castell per a que s'emitís per les pantalles gegants: es va poder comprovar com l'enxaneta coronava clarament la torre. El públic va aplaudir moltíssim als Castellers de Lleida, pel seu treball, castells i sacrifici. També va ser molt aplaudit el 3de9f carregat dels Castellers de Sants (foto). A la nostra zona (entre Sants i Joves) vam poder gaudir d'un divertiment extra, una senyora que estava molt excitada i que cridava completament bajanades com "No la feu!!!" referint-se al 2de8 de la Joves. Encara no entenc a favor de qui anava o què era el que volia. La senyora i el moment concret són aquests:

Senyora patètica. "No la feu! No la feu!"

Per últim, boníssima la sortida del Concurs, amb tota la plaça Imperial Tàrraco plena de cotxes de diferents colles pitant, treient banderes i fent gestos amb les mans. Fins i tot, vam veure un accident en directe!

Aquí podeu trobar la classificació final, així com els castells realitzats per les 18 colles.
Aquí podeu veure el resum del "Quarts de nou" sobre el Concurs (25 minuts).
Aquí podeu veure el directe del Concurs a partir de les 12:00 del matí (3 hores).

dissabte, 4 d’octubre de 2008

Prèvia al Concurs


Per fi, demà 5 d'octubre arriba el XXIIè Concurs de Castells de Tarragona. Hi assistiran les 4 colles de Tarragona més les altres 14 millors del món casteller (a excepció dels Minyons de Terrassa, que són contraris al Concurs). Començarà a les 10 del matí però ningú sap quan acabarà. Les previsions són de 5 o 6 hores, tot i que algun any hem estat 8 hores (no entenc la mania d'intentar reduir el temps del Concurs). El funcionament del Concurs no és com qualsevol altre actuació: allà s'hi fan 5 rondes (sense repetició) de les quals només puntuaran els 3 millors castells de cada colla, segons aquesta taula de puntuacions. A més a més, hi ha penalitzacions quan una colla desmunta un peu, quan l'acotxador no es col·loca correctament, quan l'enxaneta no fa l'aleta,... Depenent de la posició que acabi, cada colla s'endurà un bon premi: la 18a s'emporta 3.600 euros mentre que la 1a classificada s'emporta 16.500 euros.

Pel que fa les colles (destaco només unes quantes):

- Castellers de Vilafranca: els més favorits per estat de forma (i resultats). Vénen assajant un fotimer de castells: Pde8fm, 5de9f, 4de9fa, 3de9fa, 4de9, 2de8 i 3de10fm. D'aquests castells només se sap segur que començaran amb el 4de9fa.

- Colla Vella dels Xiquets de Valls: els altres favorits. Tot i que durant l'any no han aconseguit castells prou importants per guanyar el Concurs, la Vella és la Vella i tothom coneix el seu esperit lluitador. Castells que podrien provar: Pde8fm, 4de9fa, 5de9f, 3de9fa i 2de8.

- Colla Joves Xiquets de Valls: la colla aspirant. El 5de9f descarregat per Sant Fèlix els ha apujat l'ànim i les possibilitats per guanyar el Concurs. Hi ha dues opcions per aconseguir el títol: o bé fallen molt les dues colles anteriors o bé la Joves fa la millor actuació de la seva història. I totes dues opcions poden passar! Està clar que el 5de9f serà el castell a repetir. Aleshores, si ho veuen factible (depenent de les altres dues colles) poden intentar el 4de9 i/o el 2de8. Cal tenir en compte que, si les coses van mal dades, els Capgrossos apreten per darrere...

- Capgrossos de Mataró: Concurs rere concurs, han anat a més. I en aquesta edició sembla que tornarà a ser així. Els castells que intentaran segur són el 3de9f i el 4de9f. El tercer castell és una incògnita: o bé surten bé els assajos i poden provar el 2de9fm (fins i tot, el 5de9f) o bé no van bé les proves i es conformen amb un 5de8 o un 4de8a.

- Colla Jove Xiquets de Tarragona: Per Santa Tecla van descarregar el 3de9f i tenen la moral pels aires. 3de9f i 4de9f són els castells que segurament tenen com a objectius.

- Xiquets de Tarragona: Després de l'ensopegada del 3de9f per Santa Tecla, els Xiquets hauran d'aixecar ànims. És probable que intentin un o dos castells de 9.

- Castellers de Sants: Han tingut un any força bo i res els impedeix provar el 3de9f.

- Castellers de Barcelona: Han sortit tocats de la Mercè, però sempre poden intentar un castell de nou pisos.

Tres castells a destacar (i que tinc ganes de veure):
  • El 3de9fa: el castell inèdit que pot deixar-ho de ser durant el Concurs. Tant la Vella com Vilafranca el poden provar. Personalment, crec que el veurem.
  • El 2de9fm: els Capgrossos de Mataró poden intentar el primer gamma extra de la seva història i es poden convertir en la 5a colla en coronar-ne un. Pot ser canviat pel 5de9f, que seria tant o més espectacular.
  • El 3de9f: els Castellers de Sants tenen l'oportunitat perfecta. Sembla que tot està a punt però caldrà veure'l a plaça.
  • El 3de10fm: Els Castellers de Vilafranca són els únics que se'l plantegen. Fa temps que no gaudim d'un intent d'aquest castell i seria espectacular.
Ara només falta passar aquests nervis previs al concurs, llevar-se d'hora i anar cap a Tarragona.

Per últim, dir que aquells que vulguin poden seguir l'actuació de demà en directe mitjançant el web del Concurs a partir de les 10 i també en directe a través del Canal 33 a partir de les 12:30 (no sé què faran amb les dues hores i mitja anteriors). A les 20:30 hi haurà l'especial resum del Concurs, també pel 33.

Salut i castells!

divendres, 3 d’octubre de 2008

Castells inèdits

On és el sostre casteller? Si li preguntéssim a algun casteller de l'any 1990, diria que és el 2de9fm. Si ho féssim a algú del 1996 diria que el 5de9f, el 4de9fa o el 4de9. Després va venir el 3de10fm i això semblava insuperable, però més tard va arribar el 2de9f. I ara què??? Doncs ara tothom sap que hi ha uns castells inèdits més a l'abast que d'altres, però sembla que algun d'ells arribarà tard o d'hora.

Després d'haver esmentat i explicat els castells de gamma extra que hi ha a l'actualitat, avui comentaré aquells que s'han intentat sense èxit o que encara no s'han provat mai. Serà un total de 5 castells.

3 de 9 amb folre i agulla

Nom complet: 3 de 9 amb folre i agulla
Nom abreviat: 3de9fa
Valor al Concurs: 1622 punts carregat, 1914 punts descarregat
Primer intent: CVXV, Vilafranca, 30/08/2008
Colles que l'han intentat: Colla Vella dels Xiquets de Valls

El 3 amb agulla sempre ha estat un castell estrany que gairebé no s'acceptava dins del món casteller. L'any 2006, els Castellers de Vilafranca van afegir un castell més a la gamma de 8, el 3de8a, que es va descarregar el 29/10/2006 a Sitges. Semblava un castell no gaire més difícil que el seu germà, el 4de8a, i així es van obrir les portes al 3de9fa.

Sembla que, de moment, és el castell més "senzill" del grup d'inèdits i, a més a més, el que segurament veurem ben aviat. Tot i això, és un tros de castell. La dificultat del 3 amb agulla és que el pilar interior ha de treballar amb molt poc espai; a més a més, se li ha d'afegir la petita complicació de col·locar l'enxaneta del pilar.

Aquest mateix any ha estat el "boom" del 3 amb agulla. El 3de8a ha estat descarregat per 3 de les colles punteres (Vilafranca, Vella i Minyons). Per la diada de Sant Fèlix estava previst que dues colles el podien dur a plaça (Vilafranca i Vella), però tan sols va ser la Vella qui finalment el va intentar, amb poc èxit.

Foto: Intent de 3de9fa de la Vella de Valls (30/08/2008)

A partir d'aquí cal destacar que els pròxims 4 castells tenen la mateixa puntuació al Concurs, fet excepcional. Jo tampoc sabria dir quin és més complicat o més senzill. A més a més, tots 4 estan valorats per sobre de qualsevol altre castell.


Pilar de 9 amb folre, manilles i puntals

Nom complet: Pilar de 9 amb folre, manilles i puntals
Nom abreviat: Pde9fmp
Valor al Concurs: 3014 punts carregat, 3617 punts descarregat
Primer intent: Castellers de Vilafranca, Vilafranca, 01/11/2002
Colles que l'han intentat: Castellers de Vilafranca

Puntals? Què és això? Els puntals és una pinya suplementària que va sobre les manilles. Els Castellers de Vilafranca es va inventar aquest mot per a poder-lo portar a plaça (el Concurs va renombrar els puntals com a "ajuts", però no va tenir acceptació).

Tot una obra d'arquitectura castellera. Mai s'havien vist un puntals i semblava increïble que es pugués fer un Pde9fmp. En primer lloc, hi havia la dificultat del pes i de la poca estabilitat. Per altra banda, el pis de puntals estaria format per 9 persones que havien de sostenir un pilar de 6. A més a més, se li ha d'afegir que, per a provar-lo, es requereix d'una gentada enorme. L'únic intent es va dur a terme per la Diada de Tots Sants de 2002 (01/11/2002). Una munió de gent va pujar sobre al pinya, conformant el folre, les manilles i els puntals. L'intent va arribar fins a estar col·locat el sisè i es va enfonsar pujant el setè, just quan es considera intent. Molt complicat, però va arribar més lluny del que creia la majoria de la plaça.

És un castell factible pel tipus de construcció que és. Tot i això, es requereix molta gent tant en els assajos com en la diada que es volgués intentar i això ara mateix és molt difícil.

Fotos: Intent de Pde9fmp dels C. de Vilafranca (01/11/2002).

4 de 10 amb folre i manilles

Nom complet: 4 de 10 amb folre i manilles
Nom abreviat: 4de10fm
Valor al Concurs: 3014 punts carregat, 3617 punts descarregat
Primer intent: -
Colles que l'han intentat: -

El 4de10fm no l'ha intentat cap colla. Però va ser el primer castell de 10 que es va plantejar. Abans de provar el 3de10fm, els Castellers de Vilafranca tenien en ment el 4, pel sol fet que aquesta estructura és molt més estable que el 3. La base del 4de10fm, però, necessita molta més gent i és més complicat de sostenir. Tot i això, a plaça es va provar sense arribar a considerar-se intent. O bé s'enfonsava o bé es desmuntava el peu.

Malgrat tot, si es té la gent suficient i una base sòlida, pot ser un castell que es pot intentar en un futur.

Foto: un "peu desmuntat" del 4de10fm dels Castellers de Vilafranca.

3 de 9

Nom complet: 3 de 9
Nom abreviat: 3de9
Valor al Concurs: 3014 punts carregat, 3617 punts descarregat
Primer intent: CJXV, Vila-rodona, 05/11/2000
Colles que l'han intentat: Colla Joves Xiquets de Valls, Colla Vella Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca

Amb un nom tan senzill sembla fàcil d'aconseguir, però no ho és gens. L'únic castell amb el que es pot comparar és el 4de9, però cal tenir en compte que el 3 és menys estable que el 4, i més si parlem de tants pisos. Qualsevol rebregada en aquest castell fa que sigui irrecuperable.

Un total de 5 intents. Els primers en intentar-ho, per ració doble, va ser la Colla Joves Xiquets de Valls, que només va aconseguir col·locar dosos (en una mateixa diada que va carregar el 4de9). Per Santa Úrsula de 2004 el van tornar a intentar, també sense èxit. La Colla Vella va ser la següent a portar-lo a plaça, per a poder guanyar el Concurs del 2004 però no va ser possible i va caure força aviat. Els últims a intentar-lo han estat els Castellers de Vilafranca, que només van col·locar dosos a plaça.

Un castell dificilíssim que cal tenir molt ben preparat i tenir molta sort per a poder-lo carregar. De fet, totes les colles que l'han provat l'han assajat satisfactòriament, però a plaça sempre ha fracassat.

Foto superior: Intent de 3de9 dels C. de Vilafranca (01/11/2005)
Foto inferior: Intent de 3de9 de la Joves de Valls (05/11/2000)

Pilar de 7

Nom complet: Pilar de 7
Nom abreviat: Pde7
Valor al Concurs: 3014 punts carregat, 3617 punts descarregat
Primer intent: -
Colles que l'han intentat: -

Mai s'ha intentat el pilar de 7 durant el segle XX i XXI. Cal pensar que el Pde6 és el pilar més alt que s'ha fet i que el Pde7f és un Pde6 amb una pinya a sota i que el Pde8fm és un Pde6 amb dues pinyes a sota.

És un pilar gairebé inimaginable pel món casteller actual, però mai se sap si alguna colla pot trobar una alineació capaç d'aconseguir-lo. Diuen (crec que és cert) que els Castellers de Vilafranca en un assaig van aconseguir que l'enxaneta col·loqués un genoll sobre l'espatlla del sisè, que ja és prou difícil.

Mai se sap si s'aconseguirà o, fins i tot, provar, però tothom sap que seria espectacular.