dissabte, 11 d’abril de 2015

Si fos febrer de 2014 diria...

SI EL MÓN FOS…

Si el món fos escrit amb llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n'esborraria l'enveja
que porta mals;
n'esborraria grandeses
de mèrit fals...
Però és escrit amb tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i el dolor.

Qui voldrà escriure un nou món
més just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet...


JOANA RASPALL



Merda de vida

dimarts, 7 d’octubre de 2014

Els vídeos dels millors castells de cada colla

Una llista del millor castell carregat o descarregat de cadascuna de les colles castelleres en actiu. He considerat el millor castell de cada colla com el castell millor valorat al Concurs de Castells de Tarragona, i, en cas de que no hi aparegui, el millor castell segons la puntuació utilitzada a webcasteller.com. Les colles que hi apareixen són les que apareixen publicades a la pàgina web de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Cada castell té enllaçat el vídeo del castell, si és que està penjat a Internet. Es procurarà tenir actualizada aquesta entrada el màxim possible.

Al·lots de Llevant: 2 de 7
Angelets del Vallespir: pilar de 5
Bordegassos de Vilanova: 3 de 9 amb folre
Brivalls de Cornudella: 3 de 7
Capgrossos de Mataró: 2 de 9 amb folre i manilles
Castellers d'Altafulla: 5 de 7
Castellers d'Esparreguera: 2 de 7 (c)
Castellers d'Esplugues: 4 de 8
Castellers de Badalona: 2 de 7
Castellers de Barcelona: 9 de 8
Castellers de Berga: 7 de 7
Castellers de Caldes de Montbui: 3 de 7 amb agulla
Castellers de Castellar del Vallès: 2 de 6
Castellers de Castelldefels: 4 de 7 amb agulla
Castellers de Cerdanyola: 7 de 7
Castellers de l'Alt Maresme: 4 de 7
Castellers de Cornellà: 4 de 8
Castellers de la Sagrada Família: 2 de 7
Castellers de la Vila de Gràcia: 3 de 9 amb folre
Castellers de les Roquetes: 4 de 7
Castellers de Lleida: 2 de 8 amb folre
Castellers de Mallorca: 2 de 7
Castellers de Mollet: 3 de 7
Castellers de Rubí: 3 de 7
Castellers de Sabadell: 3 de 9 amb folre
Castellers de Sant Cugat: 2 de 8 amb folre
Castellers de Sant Feliu: 4 de 7 amb agulla
Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Pilar de 6
Castellers de Sant Vicenç dels Horts: 4 de 7 amb agulla
Castellers de Santa Coloma: 5 de 7
Castellers de Santpedor: 2 de 6
Castellers de Sants: 2 de 9 amb folre i manilles
Castellers de Solsona: 3 de 7
Castellers de Terrassa: 3 de 9 amb folre (c)
Castellers de Viladecans: 2 de 6
Castellers de Vilafranca: 3 de 10 amb folre i manilles
Castellers del Poble Sec: 4 de 8
Castellers del Riberal: 4 de 7 amb agulla
Colla Castellera de Figueres: pilar de 6 (c)
Colla Castellera Jove de Barcelona: 7 de 7
Colla Jove de Castellers de Sitges: 4 de 8
Colla Jove de l'Hospitalet: 3 de 7 amb agulla
Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3 de 10 amb folre i manilles (c)
Colla Jove Xiquets de Vilafranca: 2 de 7
Colla Joves Xiquets de Valls: 4 de 9
Colla Vella dels Xiquets de Valls: 3 de 10 amb folre i manilles (c)
Encantats de Begues: 2 de 6
Esperxats de l'Estany: pilar de 5
Margeners de Guissona: 4 de 8
Marrecs de Salt: 2 de 8 amb folre
Matossers de Molins de Rei: 3 de 7
Minyons de l'Arboç: 2 de 7
Minyons de Terrassa: 3 de 10 amb folre i manilles
Moixiganguers d'Igualada: 2 de 8 amb folre
Nens del Vendrell: pilar de 7 amb folre
Nois de la Torre: 2 de 7
Nyerros de la Plana: 4 de 7 amb agulla
Pallagos del Conflent: 4 de 7
Sagals d'Osona: 2 de 8 amb folre
Salats de Súria: 5 de 7
Tirallongues de Manresa: 2 de 7
Torraires de Montblanc: 3 de 7
Vailets de l'Empordà: 4 de 7 amb agulla
Xerrics d'Olot: 3 de 7
Xicots de Vilafranca: 2 de 8 amb folre
Xics Caleros: 2 de 6
Xics de Granollers: 2 de 8 amb folre
Xiqüelos i Xiqüeles del Delta: 2 de 6
Xiquets d'Alcover: pilar de 5
Xiquets de Cambrils: 2 de 6
Xiquets de Reus: 3 de 9 amb folre
Xiquets de Tarragona: 2 de 9 amb folre i manilles
Xiquets de Vila-seca: 2 de 6
Xiquets del Serrallo: 4 de 8 (c)

Colles universitàries:
Arreplegats de la Zona Universitària: 4 de 8
Emboirats de la Universitat de Vic: pilar de 5
Engrescats de la URL: 2 de 6 
Ganàpies de la UAB: 4 de 7 amb agulla (c)
Llunàtics de la UPC de Vilanova: 3 de 6
Passerells del TCM: 2 de 6 (c)
Pataquers de la URV: 3 de 7
Penjats del Campus de Manresa: pilar de 4
Xoriguers de la UdG: pilar de 6 amb folre

Colles en formació:
Castellers d'Andorra: 4 de 6 amb agulla
Castellers de Gavà: pilar de 5
Castellers de Montcada i Reixac: 2 de 6
Castellers de Sant Adrià: 3 de 6
Castellers del Prat de Llobregat: 3 de 6 amb agulla
Colla Castellera de la Bisbal del Penedès: -
Colla Castellera de la Gavarresa: 4 de 6 amb agulla
Laietans de Gramanet: 4 de 6 amb agulla
Minyons de Santa Cristina d'Aro: 2 de 6 (c)
Picapolls de la Gavarresa: -
Trempats de la UPF: 3 de 6
Vailets de Gelida: 2 de 6


Altres colles (no comptabilitzades per la CCCC):

Marracos de la UdL: 2 de 7 amb folre (c)
Bergants del Campus Terrassa: 3 de 6

dimarts, 25 de març de 2014

Importància refugiada

De petits només donem importància a allò que ens envolta directament, sigui una pilota, el pare o el millor amic de l'escola. I sempre valorem molt més les coses properes temporalment; és a dir, ens importa més allò que teníem fa 2 minuts que no pas allò que fa més d'un any que no veiem, al que probablement ja haurem oblidat.

Després, per consciència pròpia o per educació, creem altres necessitats i les valorem: família (encara que faci molt que no la veiem), estudis, aficions,... És el moment clau de la nostra existència, ja que decidim aquelles coses que s'adeqüen als nostres gustos, en com som. Diguem-li adolescència. Aquesta etapa acaba quan la pressió cultural t'acaba obligant a creure que tots tenim les mateixes necessitats i prioritats, com ara la feina o els diners. I això t'ho acabes menjant tant que ho acabes assimilant i transmetent-ho a les següents generacions: per mi, la gran malaltia de la nostra societat actual.

I tard o d'hora acaba passant. No se sap quan. Fins i tot, és possible que hi hagi persones que no arribin a temps de tenir aquesta reflexió. Però el cas és que arriba un moment a la vida que t'ho planteges tot, i que saps determinar quines són les coses importants i quines no ho són. Que saps què valores més i penses "per què coi li donava importància a les altres coses?".

Un refugi enmig del camí.

dilluns, 17 de febrer de 2014

Merda guai

Fa uns mesos vaig escriure un post bastant depressiu. Però un post gens allunyat de la realitat: estava bastant fotut. És cert que quan passa el temps veus que les coses es relativitzen, que ni tot és tan positiu, ni tot tan negatiu.

I... tot d'una, alguna cosa fa clic. Quelcom dins teu se n'adona que tot ha canviat i que tot canviarà. I de sobte veus que apareixen noves persones, nous camins, nous objectius. Que tot i que avançaves pel camí ho feies d'esquena, i te n'adones que el millor és girar i caminar endavant. Tothom sap que anar d'esquenes dins d'un tren mareja un xic més que mirant endavant.

Em desperto, i tot i que pugui ser un dia de merda, serà un dia de merda guai. M'adormo i penso que ha estat un bon dia, encara que hagi estat de merda, perquè hauria estat de merda guai.

Ho explicaré. Ho acabo explicant tot, i sempre me'n sento orgullós. Rebuscar en aquest bloc m'agrada. I qui el llegeixi em coneixerà molt millor. I quan me'l llegeixo jo, em conec millor.

PD: Potser no escriuré més de cinema, me n'he avorrit. No del cinema, sinó d'escriure sobre ell. Fins i tot em donen ganes de borrar totes les entrades cinèfiles que he fet.

dimarts, 5 de novembre de 2013

Temps difícils

He desaparegut. Ho sé. Fa MOLT que no escric res al blog. Per una part, sé que tothom se'n cansa dels blogs, un dia o altre. També sé que els blogs amb més èxit són els especialitzats, i que els personals no se'ls llegeix pràcticament ningú. Per altra banda, m'han passat un seguit de coses desagradables d'explicar, i algunes d'elles no les escriuré per ara. No m'excuso; simplement m'explico.

Pot ser que la vida es capgiri en poc temps? Doncs sí, és possible. Aquest últim any ha estat massa bèstia per mi. Moltes coses dolentes, poques bones. En resum, ha estat un desastre. Ho intentaré explicar breument.

A la tardor de 2011 la meva xicota i jo ens vam independitzar i vam anar a viure a un pis de la meva propietat. Va ser un moment difícil i molt estressant, ja que ho vam "haver" de fer precipitadament i pràcticament sense diners. Vam aconseguir-nos-ho muntar, però en el procès hi va haver molt desgast. Entre horaris i altres històries la convivència es va fer difícil i la nostra relació de 8 anys es va complicar, fins al punt que al març d'aquest 2013 va arribar a la seva fi.

Per mi això va ser un xoc molt gran. Primer, perquè me l'estimava molt. Després, perquè ja tenia imaginada tota la vida i no preveia res semblant, ni molt menys. Haver parlat de futur fa molt de mal. Per altra banda, has de tirar endavant, però són moments que se't passa de tot pel cap: "no em podré recuperar", "tot el dia penso en ella", "no em vull tornar a enamorar", "odio les dones", "odio tothom", "no crec en l'amor". I un que no em trec mai del cap: "he perdut molt de temps".

Al cap d'uns mesos em trobava vivint sol, amb un sou superjust però suficient per viure. Ara tot és diferent, però a poc a poc em vaig anar adaptant i veient que el dia a dia tampoc em canviava tant.

El meu tema desastre per excel·lència ha estat sempre la combinació feina-estudis. Diguem-ne que no he sigut un model d'estudiant exemplar, i no pas per anar de festa. Però no em ve de gust parlar d'això. En conseqüència, tampoc he tingut una vida laboral exemplar. Fins i tot em fa vergonya ensenyar el currículum escrit, tenint les capacitats que crec que tinc. Just quan vam anar a viure independitzats, vaig poder entrar a una gran empresa com a becari remunerat, que em permetia sobreviure. Hi havia la possibilitat que m'agafessin a l'acabar les pràctiques. Em van il·lusionar molt, però finalment no em van agafar, segurament per culpa de la crisi. Per sort, vaig poder tornar a fer classes d'informàtica a gent gran fins aquest juliol de 2013, pensant-me que em tornarien a agafar pels cursos que començaven a l'octubre, però altre cop la sort no em va acompanyar. I així estic.

Durant l'últim any també he pogut conèixer un munt de gent a causa d'integrar-me a dos activitats ben diferents:

- Club Amatent: és un club de jocs de taula moderns del que n'he format part des del primer dia. Ens reuníem cada dues setmanes per fer algunes partides. D'això en van sortir quedades a altres llocs i moments, i, d'això, algunes amistats. Em feia força il·lusió, però aviat ens vam començar a conèixer massa i a passar coses estranyes a les que no estàs acostumat i et sents molt incòmode. Així que allò que semblava que serien amistats per tota la vida, finalment s'ha quedat pràcticament en res. Fins i tot em començo a sentir malament cada cop que hi vaig, segurament perquè sóc massa intolerant i estic en moments massa baixos com per encaixar qualsevol cosa desagradable.

- Carallots de Sant Vicenç dels Horts: és una nova colla castellera. M'encanten els castells, així com el seu ambient, i, com ja he dit altres cops, recomano a tothom formar-ne part un dia o altre. He conegut molta gent i n'estic content. Ara bé, com que m'agraden tant, vaig acabar entrant a la junta directiva i a la junta tècnica de la colla. Tot perfecte a excepció d'una persona amb la que sóc totalment incompatible i no ho he sabut portar bé. Fa uns mesos, vaig deixar els dos càrrecs, per aquest motiu. Ara em sento molt estrany, perquè el meu paper dins la colla ha canviat molt, i tot el temps que hi dedicava abans durant assajos i actuacions ara el tinc desocupat i encara l'haig d'aprendre a administrar. Això sí, la colla en sí m'està donant les alegries més grans de tot l'any.

Durant l'estiu vaig notar una millora substancial en la meva autoestima i fins i tot va arribar un moment que vaig dir "prou de menjar-me el coco" i em vaig sentir preparat per començar una nova relació, tot i que ho veia molt llunyà: conèixer algú, notar complicitats i incompetències,... tot faria mandra, però almenys estava preparat. Justament, vaig començar a conèixer una noia. El problema és que no podem considerar "conèixer" en el seu sentit més comú, però això és quelcom que no vull explicar. Hi vaig posar més il·lusió del que pertocava, en comptes de tocar de peus a terra. I bé, ella, de cop, m'hi va fer tocar. I aquí va acabar el començament d'alguna cosa que tan sols existia a la meva imaginació. No hagués cregut que algú m'acabés fent tant de mal amb tant poc. Això em va fer tornar a replantejar-me el tema "amor", amb la seva baixada corresponent, acabant tenint ara moltíssims alts i baixos d'autoestima.

Arran d'alguna amistat d'aquestes noves, he conegut el geocaching, una activitat que em té molt entretingut últimament i que ja explicaré més endavant, si m'animo a escriure una mica al blog.

Ara ja no sé què fer amb mi, amb tot el que m'ha passat al damunt. No ho he explicat tot, però, de bo, pràcticament no hi ha res més. Intento tirar endavant, però a vegades puc i a vegades no. És difícil acostumar-se a no tenir el teu suport principal, que has tingut des dels 19 anys, i trobar-te ara a punt dels 29 sense saber què fer amb la teva vida. I totalment perdut.

divendres, 28 de juny de 2013

Personetes

Lluïsa, Joan, Anna, Montserrat, Joan, Jose, Enric, Joan, Alícia, Verónica, Clara, Sílvia, Alba, Pilar, Pau, Arnau, Míriam, Moisès, Rosa, Maria, Francesc, Ignacio, Yasmina, Joan, Manel, Roser, Albert, Montse, Neus, Sílvia, Gemma, Mari, Alfred, Josep Anton, Montse, Rosa, Oriol, Silvia, Meritxell, Maite, Jaume, Salva, Jose, Íngrid, Josep Maria, Neus, Marta, Mati, Xavi, Alberto, Toni, Roger, Noemí, Sol, Mònica, Sandra, Gemma, Ainoa, Roser, Carol, Mònica, Laia, Ana, Marta, Salva, Cristina, Idoia, Cynthia, Joan, Tània, Mar, Judit, Dani, Vanessa, Laia, Marina, Laia, Guillermo, Gemma, Laura, Aida, Sílvia, Laia, Ariadna, March, Mònica, Roger, Anaïs, Marc, Escarlata, Carla, Raquel, Bel, Anna.

Ara que estic en una etapa de la meva vida de renovació forçosa, miro enrere i veig totes aquestes personetes que m'han fet com sóc. Estic agraït a cadascun d'ells, fins i tot a aquells els quals no conec el nom i no el puc afegir. Segur que m'he deixat algú, però l'afegiré tan bon punt hi pensi.

Gràcies a tots, encara que alguns no ho sapigueu. I gràcies, també, als que formareu part de mi a partir d'ara.

dilluns, 25 de febrer de 2013

Guanyadors Oscars 2013

Millor pel·lícula: Argo
Millor director: Ang Lee, "La vida de Pi"
Millor actor: Daniel Day-Lewis, "Lincoln"
Millor actriu: Jennifer Lawrence, "El lado bueno de las cosas"
Millor actor secundari: Christoph Waltz, "Django desencadenado"
Millor actriu secundària: Anne Hathaway, "Los miserables"
Millor guió original: Django desencadenado
Millor guió adaptat: Argo
Millor pel·lícula llengua no anglesa: Amor (Àustria)
Millor pel·lícula d’animació: Brave
Millor fotografia: La vida de Pi
Millor banda sonora original: La vida de Pi
Millor cançó original: "Skyfall", Skyfall
Millor edició: Argo
Millor direcció artística: Lincoln
Millor vestuari: Anna Karenina
Millor maquillatge:  Los miserables
Millors efectes visuals: La vida de Pi
Millor so: Los miserables
Millor edició de so: La noche más oscura i Skyfall
Millor pel·lícula documental: Searching for Sugar Man
Millor curt de ficció: Curfew
Millor curt documental: Inocente
Millor curt animat: Paperman

Total:
La vida de Pi: 4
Argo: 3
Los miserables: 3
Django desencadenado: 2
Lincoln: 2
Skyfall: 2
Amor: 1
Anna Karenina: 1
Brave: 1
El lado bueno de las cosas: 1
La noche más oscura: 1
Searching for Sugar Man: 1